La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals

L'ús de les tecnologies digitals en les últimes dues dècades no solament ha transformat la manera d'investigar el patrimoni arquitectònic, sinó que també ha ampliat les possibilitats de generar projectes cada vegada més interdisciplinaris. L'augment de l'oferta d'eines obertes, amb interfícies més funcionals i amigables, ha permès identificar i visualitzar evidències anteriorment imperceptibles, sintetitzar i mapejar informacions temporals, combinar dades de documentacions heterogènies per a generar noves dades i hipòtesis. Així mateix, ha proporcionat un escenari estimulant per a elaborar preguntes sobre edificis, ciutats, territoris i els agents que interactuen en aquests. Aquest article procura evidenciar el canvi en el procés i en la pràctica de la investigació en el camp de la Història de l'Arquitectura amb la utilització de les noves tecnologies digitals. Per això, abordem algunes qüestions com ara l'objectivisme/subjectivisme, la usabilitat de les dades, la flexibilitat del projecte, la sostenibilitat de les dades i la formació i l'aprenentatge de les tecnologies. Finalment, després de l'exposició d'un exemple d'aplicació de les tecnologies digitals en la investigació de la Història de l'Arquitectura, presentem les estratègies, reflexions i línies futures a seguir. Aquestes apunten cap a la idoneïtat de les tecnologies com a noves eines d'investigació que obren altres camins possibles de col·laboració disciplinar, d'avenç en mètodes d'anàlisi, i també reflexions futures sobre la gestió de les dades creades.