La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L'ús de les tecnologies digitals en les últimes dues dècades no solament ha transformat la manera d'investigar el patrimoni arquitectònic, sinó que també ha ampliat les possibilitats de generar projectes cada vegada més interdisciplinaris. L'augment de l'oferta d'eines obertes, amb interfícies més funcionals i amigables, ha permès identificar i visualitzar evidències anteriorment imperceptibles, sintetitzar i mapejar informacions temporals, combinar dades de documentacions heterogènies per a generar noves dades i hipòtesis. Així mateix, ha proporcionat un escenari estimulant per a elaborar preguntes sobre edificis, ciutats, territoris i els agents que interactuen en aquests. Aquest article procura evidenciar el canvi en el procés i en la pràctica de la investigació en el camp de la Història de l'Arquitectura amb la utilització de les noves tecnologies digitals. Per això, abordem algunes qüestions com ara l'objectivisme/subjectivisme, la usabilitat de les dades, la flexibilitat del projecte, la sostenibilitat de les dades i la formació i l'aprenentatge de les tecnologies. Finalment, després de l'exposició d'un exemple d'aplicació de les tecnologies digitals en la investigació de la Història de l'Arquitectura, presentem les estratègies, reflexions i línies futures a seguir. Aquestes apunten cap a la idoneïtat de les tecnologies com a noves eines d'investigació que obren altres camins possibles de col·laboració disciplinar, d'avenç en mètodes d'anàlisi, i també reflexions futures sobre la gestió de les dades creades.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Patricia Ferreira-Lopes, ETSA Universidad de Sevilla
Arquitecta superior (2009). Màster en Patologia de l'Edificació i especialista en Gestió Econòmica i Activitat Pericial en la Rehabilitació per l'UPM – Madrid (2010), màster en Arquitectura i Patrimoni Històric per l'ETSA Sevilla (en col·laboració amb l'IAPH - Institut Andalús de Patrimoni Històric i el Patronat de l'Alhambra i el Generalife, 2012). És docent i investigadora en formació a l'ETSA de Sevilla. Actualment, forma part de l'equip de treball en els projectes d'investigació: «Tutela sostenible del patrimonio cultural a través de modelos digitales BIM y SIG. Contribución al conocimiento e innovación social» (HAR2016-78113-R) dirigit per Francisco Pinto Puerto i «Diego de Riaño, Diego Siloe y la Transición del Gótico al Renacimiento en España. Arquitectura y Ciudad: Técnica, Lenguaje y Concepción Espacial» (HAR2016-76371-P) dirigit per Juan Clemente Rodríguez Estévez i Antonio Luis Ampliato Briones. Membre del grup d'investigació HUM-799 –Estratègies de Coneixement Patrimonial del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica de l'ETSA de la Universitat de Sevilla. Forma part de Xarxa Tardogòtic (Xarxa temàtica d'investigació cooperativa sobre l'Art Tardogòtic. Segles XV-XVI) i de la Xarxa DOCOGOTHIC (Xarxa per a la documentació de la construcció tardogòtica). Al llarg de la seva carrera investigadora, ha compaginat col·laboracions i estades en diferents centres nacionals i internacionals, entre els quals destaquen: University of Western Ontario, Universitat del País Basc, Vrije Universiteit Amsterdam, Universitat de Lisboa i Universitat Politècnica de Madrid. Les línies d'investigació generals en què actualment treballa són l'anàlisi metodològica del patrimoni i criteris, mètodes i tècniques per a la conservació, intervenció i gestió del patrimoni a partir de les tecnologies de la informació SIG i visualització de les dades i aplicació de les TIC en investigacions d'Història de l'Arquitectura.
Articles similars
- Maria Luisa Palumbo, Listening spaces: Espais que escolten , Artnodes: Núm. 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Juana María González, Anàlisi quantitativa de la revista Índice Literario (1932-1936) , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Monica Roxana Ravelo García, Carolina Benavente Morales, Entre l'oficialitat i el desviament: l'art digital cubà i el seu tractament crític de la realitat tecnològica nacional , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Stanislav Milovidov, Polítiques i limitacions d’accés a les xarxes neuronals comercials com a incentiu a l’artivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Sagrario López Poza, Ángeles Saavedra Places, Symbola: divises històriques (emblemàtica personal) a l’Europa medieval i moderna. Disseny i implantació de la base de dades i la interfície de consulta , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pau Alsina, Josep Perelló, Node "Art, cultura i ciències de la complexitat" , Artnodes: Núm. 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Darío Lanza Vidal, Models d’interacció entre ciència i art: subordinació i transferència , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Jonah Brucker-Cohen, Interfícies de joguines físiques connectades a software de vigilància , Artnodes: Núm. 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.