Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El Projecte Foraminífers és una col·laboració entre investigadors de la Facultat de Belles Arts i la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid (Espanya). El treball, que es basa en la divulgació científica per mitjà de l’art, s’emmarca en el tema «Canvi climàtic i acidificació dels oceans» com a part del curs de postgrau Art, Ciència i Naturalesa del màster universitari de Recerca en Art i Creació de la Facultat de Belles Arts (UCM). L’equip va emprar mostres de sediments actuals procedents de l’Oceà Índic i del Mar Roig, que contenien exemplars de foraminífers sans i afectats per la dissolució i la corrosió per a la creació de models en 3D. Aquests models es van fer emprant tècniques tradicionals d’escultura, fotogrametria i impressió 3D per mostrar els diferents estats de dissolució i corrosió en els foraminífers produïts per l’acidificació de les aigües dels oceans. El resultat final d’aquest projecte és una obra formada per nou peces interactives que va formar part de l’exposició Drift & Migrate, exhibida a la sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts el mes de novembre de 2019. Els models 3D dels foraminífers es van exposar amb gràfics didàctics i senyalització explicativa accessible per a persones cegues (Braille), que mostren les dades científiques sobre els foraminífers i el seu paper en l’ecosistema oceànic. L’objectiu principal d’aquesta col·laboració és sensibilitzar i alertar de l’impacte antropogènic sobre els foraminífers i els ecosistemes marins en general, i ampliar les oportunitats de recerca entre les arts i les ciències en el marc de la universitat.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Víctor G. Peco, Universitat Complutense de Madrid
Jove paleoartista amb preferència per l’escultura, amb formació en Belles Arts i especialitzat en Paleontologia. El seu treball se centra en la recerca d’organismes actuals i extints per crear escultures que recreïn fidelment l’aparença de les faunes del passat a partir de dades científiques. Ha estat beneficiari del programa d’estiu de beques de creació artística que ofereix la Universitat Complutense de Madrid (UCM), on també treballa al Gabinet de Medalla del Departament d’Escultura i Educació Artística de la Facultat de Belles Arts (UCM), i on ha treballat com a col·laborador honorífic. També ha publicat i ha fet tallers relacionats amb la divulgació científica en l’àrea de les Ciències de la Terra, a més d’exposicions col·lectives d’art, una de les quals vinculada a la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic 2019 (COP25). Actualment, explora les possibilitats de la paleontologia virtual i busca mètodes de creació artística més respectuosos amb el medi ambient. Tot això s’estructura a partir de la divulgació científica per transmetre la recerca paleobiològica perquè sigui accessible a la societat per mitjà d’aquests mètodes artisticocientífics.
Nerea Garzón-Arenas, Universitat Complutense de Madrid
Artista visual i dissenyadora gràfica. Les seves obres exploren les possibilitats de la llum, el color i la forma en els elements naturals i quotidians, que es redefineixen per mitjà de la lent de la seva càmera. Amb alguns d’aquests treballs ha guanyat el Concurs d’Arts Plàstiques per a l’Hotel Four Seasons de Madrid (2017, 2018 i 2019), entre altres esments. Ha creat projectes relacionats amb la naturalesa i l’educació amb un plantejament multidisciplinari per explorar i aprendre, en col·laboració amb professionals que empren materials ecològics, respectuosos amb el medi ambient. Gràcies a la millora de les seves habilitats artístiques, ha col·laborat i ha participat en exposicions col·lectives, com la que va tenir lloc en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic 2019 (COP25). A més, ha estat beneficiària de diverses convocatòries de creació i formació artística vinculades a la UCM, de les quals ha rebut una beca del Departament d’Escultura i Educació Artística de la Facultat de Belles Arts, a més de rebre una beca d’estiu de creació artística. També té un dibuix anatòmic que pertany al Gabinet de Dibuixos del Departament de Dibuix i Gravat. Actualment, compagina la seva tasca artística amb una beca per a la formació en Gestió del Patrimoni Historicoartístic i Cientificotècnic a la Universitat Complutense de Madrid.
José Carlos Espinel, Universitat Complutense de Madrid
Professor en Belles Arts, se centra en l’art i les tecnologies digitals. Artista i dissenyador experimental i multidisciplinari, amb especial interès a barrejar les tecnologies digitals i les tradicionals. La seva producció artística és molt diversa, com ara escultures impreses en 3D, llibres d’artistes, instal·lacions interactives, videoart i videojocs. La seva recerca i el seu interès se centren en l’ecologia i la justícia social, que es reflecteixen clarament en els seus treballs, exposicions, publicacions i conferències més recents. És membre fundador de The Algae Society, un grup internacional d’artistes, científics i acadèmics que se centra a cooperar, experimentar, dissenyar i exposar treballs relacionats amb el canvi climàtic i l’acidificació dels oceans (algaesociety.org). També és membre fundador del grup de recerca ARTECO (Art, Tecnologia i Compromís Social) de la Universitat Complutense de Madrid, l’objectiu principal del qual és comprendre com l’art i la tecnologia poden tenir un impacte positiu en la societat.
Concha Herrero, Universitat Complutense de Madrid
Doctora en Paleontologia, especialitzada en Micropaleontologia per la Universitat Complutense de Madrid. Professora titular del Departament de Geodinàmica, Estratigrafia i Paleontologia de la Facultat de Ciències Geològiques (UCM), on imparteix classes de Paleontologia i Cartografia Geològica en els graus de Geologia i d’Enginyeria Geològica, i també Micropaleontologia Aplicada en el màster de Paleontologia Avançada. La seva recerca se centra en la paleontologia dels foraminífers de les edats Pliensbaquiana i Toarciana, i l’estratotip del límit Juràssic (GSSP, per les sigles en anglès de Global Boundary Stratotype Section and Point). Duu a terme estudis sistemàtics, tafonòmics, bioestratigràfics, paleoecològics i paleobiogeogràfics dels foraminífers del Juràssic Inferior, i també la identificació d’episodis d’extinció i renovació de la fauna. És precursora en els estudis tafonòmics del Juràssic i en l’aplicació de mètodes quantitatius, d’anàlisis multivariades i anàlisis SHE en paleoecologia i paleobiogeografia dels foraminífers del Juràssic Inferior a Espanya. Ha escrit llibres, capítols de llibres i articles en revistes nacionals i internacionals, i pertany al grup de recerca de Processos Biòtics Mesozoics, que col·labora en projectes de la DGI (Direcció General de Recerca) i de la IUGS (per les seves sigles en anglès de la International Union of Geological Sciences).
Armstrong, Howard A., and Martin D. Brasier. Microfossils. Oxford: Blackwell Publishing, 2005. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118685440
Boersma, Anne. “Foraminifera.” In Introduction to marine micropalaeontology. 19-77. New York: Elsevier North-Holland Inc, 1998. DOI: https://doi.org/10.1016/B978-044482672-5/50002-7
Culver, Stephen J. “Foraminifera.” In Fossil prokaryotes and protists. 203-247. Boston: Blackwell Scientific Publications, Inc, 1993.
Dias, Ben B., Malcom B. Hart, Christopher W. Smart, and Jason M. Hall-Spencer. “Modern seawater acidification: the response of foraminifera to high-CO2 conditions in the Mediterranean Sea.” Journal of the Geological Society of London 167 (2010): 843-846. DOI: DOI: https://doi.org/10.1144/0016-76492010-050
Espinel, José Carlos, Jennifer Parker, and Nadjej da Espinel-Velasco. “Science and Collectivism in Artistic Creation: Embracing Climate Change through Art.” The International Journal of The Arts in Society: Annual Review, Common Ground. Volume 14, Issue 1 (2020): 11- 20. ISSN: 1833-1866 (Print), ISSN: 2473-5809 (Online). https://doi.org/10.18848/1833-1866/CGP/v14i01/13-20.
Gaucher, Claudio, and Peter Sprechmann. “UpperVendian skeletal fauna of the Arroyo de Soldado Group, Uruguay.” Beringeria 23 (1999): 55-91.
Herrero, Concha, and María Luisa Canales. “Taphonomic processes in selected Lower and Middle Jurassic foraminifera from the Iberian Range and Basque-Cantabrian Basin (Spain).” Journal of Foraminiferal Research 32 (2002): 22-42. DOI: https://doi.org/10.2113/0320022
Kawahata, Hokada, Kazuhiko Fujita, Akira Iguchi, Mayuri Inoue, Shinya Iwasaki, Azumi Kuroyanagi, Ayumi Maeda, Takuya Manaka, Kazuyoshi Moriya, Haruka Takagi, et al. “Perspective on the response of marine calcifiers to global warming and ocean acidification—Behavior of corals and foraminifera in a high CO₂ world “hot house.” Progress in Earth and Planetary, 2019. Science. DOI: https://doi.org/10.1186/s40645-018-0239-9.
Keul, Nina, Gerald Langer, Lennart J. de Nooijer, and Jelle Bijma. “Effect of ocean acidification on the benthic foraminifera Ammonia sp. is caused by a decrease in carbonate ion concentration.” Biogeosciences 10 (2013): 6185-6198. DOI: https://doi.org/10.5194/bg-10-6185-2013
McIlroy, Duncan, Owen R. Green, and Martin D. Brasier. “Palaeobiology and evolution of the earliest agglutinated Foraminifera: Platysolenites, Spirosolenites and related forms.” Lethaia 34 (2001): 13-29. DOI: https://doi.org/10.1080/002411601300068170
Olori, Jennifer. "Calcarina sp." (Online), Digital Morphology (2004). Accessed in February 2020. http://digimorph.org/specimens/Calcarina_sp/.
Uthicke, Sven, Paolo Momigliano, and Katharina E. Fabricius. “High risk of extinction of benthic foraminifera in this century due to ocean acidification.” Scientific Reports 3 (2013): 1-5. DOI: https://doi.org/10.1038/srep01769
Armstrong, Howard A., and Martin D. Brasier. Microfossils. Oxford: Blackwell Publishing, 2005. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118685440
Boersma, Anne. “Foraminifera.” In Introduction to marine micropalaeontology. 19-77. New York: Elsevier North-Holland Inc, 1998. DOI: https://doi.org/10.1016/B978-044482672-5/50002-7
Culver, Stephen J. “Foraminifera.” In Fossil prokaryotes and protists. 203-247. Boston: Blackwell Scientific Publications, Inc, 1993.
Dias, Ben B., Malcom B. Hart, Christopher W. Smart, and Jason M. Hall-Spencer. “Modern seawater acidification: the response of foraminifera to high-CO2 conditions in the Mediterranean Sea.” Journal of the Geological Society of London 167 (2010): 843-846. DOI: DOI: https://doi.org/10.1144/0016-76492010-050
Espinel, José Carlos, Jennifer Parker, and Nadjej da Espinel-Velasco. “Science and Collectivism in Artistic Creation: Embracing Climate Change through Art.” The International Journal of The Arts in Society: Annual Review, Common Ground. Volume 14, Issue 1 (2020): 11- 20. ISSN: 1833-1866 (Print), ISSN: 2473-5809 (Online). https://doi.org/10.18848/1833-1866/CGP/v14i01/13-20.
Gaucher, Claudio, and Peter Sprechmann. “UpperVendian skeletal fauna of the Arroyo de Soldado Group, Uruguay.” Beringeria 23 (1999): 55-91.
Herrero, Concha, and María Luisa Canales. “Taphonomic processes in selected Lower and Middle Jurassic foraminifera from the Iberian Range and Basque-Cantabrian Basin (Spain).” Journal of Foraminiferal Research 32 (2002): 22-42. DOI: https://doi.org/10.2113/0320022
Kawahata, Hokada, Kazuhiko Fujita, Akira Iguchi, Mayuri Inoue, Shinya Iwasaki, Azumi Kuroyanagi, Ayumi Maeda, Takuya Manaka, Kazuyoshi Moriya, Haruka Takagi, et al. “Perspective on the response of marine calcifiers to global warming and ocean acidification—Behavior of corals and foraminifera in a high CO₂ world “hot house.” Progress in Earth and Planetary, 2019. Science. DOI: https://doi.org/10.1186/s40645-018-0239-9.
Keul, Nina, Gerald Langer, Lennart J. de Nooijer, and Jelle Bijma. “Effect of ocean acidification on the benthic foraminifera Ammonia sp. is caused by a decrease in carbonate ion concentration.” Biogeosciences 10 (2013): 6185-6198. DOI: https://doi.org/10.5194/bg-10-6185-2013
McIlroy, Duncan, Owen R. Green, and Martin D. Brasier. “Palaeobiology and evolution of the earliest agglutinated Foraminifera: Platysolenites, Spirosolenites and related forms.” Lethaia 34 (2001): 13-29. DOI: https://doi.org/10.1080/002411601300068170
Olori, Jennifer. "Calcarina sp." (Online), Digital Morphology (2004). Accessed in February 2020. http://digimorph.org/specimens/Calcarina_sp/.
Uthicke, Sven, Paolo Momigliano, and Katharina E. Fabricius. “High risk of extinction of benthic foraminifera in this century due to ocean acidification.” Scientific Reports 3 (2013): 1-5. DOI: https://doi.org/10.1038/srep01769
Armstrong, Howard A., and Martin D. Brasier. Microfossils. Oxford: Blackwell Publishing, 2005. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118685440
Boersma, Anne. “Foraminifera.” In Introduction to marine micropalaeontology. 19-77. New York: Elsevier North-Holland Inc, 1998. DOI: https://doi.org/10.1016/B978-044482672-5/50002-7
Culver, Stephen J. “Foraminifera.” In Fossil prokaryotes and protists. 203-247. Boston: Blackwell Scientific Publications, Inc, 1993.
Dias, Ben B., Malcom B. Hart, Christopher W. Smart, and Jason M. Hall-Spencer. “Modern seawater acidification: the response of foraminifera to high-CO2 conditions in the Mediterranean Sea.” Journal of the Geological Society of London 167 (2010): 843-846. DOI: DOI: https://doi.org/10.1144/0016-76492010-050
Espinel, José Carlos, Jennifer Parker, and Nadjej da Espinel-Velasco. “Science and Collectivism in Artistic Creation: Embracing Climate Change through Art.” The International Journal of The Arts in Society: Annual Review, Common Ground. Volume 14, Issue 1 (2020): 11- 20. ISSN: 1833-1866 (Print), ISSN: 2473-5809 (Online). https://doi.org/10.18848/1833-1866/CGP/v14i01/13-20.
Gaucher, Claudio, and Peter Sprechmann. “UpperVendian skeletal fauna of the Arroyo de Soldado Group, Uruguay.” Beringeria 23 (1999): 55-91.
Herrero, Concha, and María Luisa Canales. “Taphonomic processes in selected Lower and Middle Jurassic foraminifera from the Iberian Range and Basque-Cantabrian Basin (Spain).” Journal of Foraminiferal Research 32 (2002): 22-42. DOI: https://doi.org/10.2113/0320022
Kawahata, Hokada, Kazuhiko Fujita, Akira Iguchi, Mayuri Inoue, Shinya Iwasaki, Azumi Kuroyanagi, Ayumi Maeda, Takuya Manaka, Kazuyoshi Moriya, Haruka Takagi, et al. “Perspective on the response of marine calcifiers to global warming and ocean acidification—Behavior of corals and foraminifera in a high CO₂ world “hot house.” Progress in Earth and Planetary, 2019. Science. DOI: https://doi.org/10.1186/s40645-018-0239-9.
Keul, Nina, Gerald Langer, Lennart J. de Nooijer, and Jelle Bijma. “Effect of ocean acidification on the benthic foraminifera Ammonia sp. is caused by a decrease in carbonate ion concentration.” Biogeosciences 10 (2013): 6185-6198. DOI: https://doi.org/10.5194/bg-10-6185-2013
McIlroy, Duncan, Owen R. Green, and Martin D. Brasier. “Palaeobiology and evolution of the earliest agglutinated Foraminifera: Platysolenites, Spirosolenites and related forms.” Lethaia 34 (2001): 13-29. DOI: https://doi.org/10.1080/002411601300068170
Olori, Jennifer. "Calcarina sp." (Online), Digital Morphology (2004). Accessed in February 2020. http://digimorph.org/specimens/Calcarina_sp/.
Uthicke, Sven, Paolo Momigliano, and Katharina E. Fabricius. “High risk of extinction of benthic foraminifera in this century due to ocean acidification.” Scientific Reports 3 (2013): 1-5. DOI: https://doi.org/10.1038/srep01769
Armstrong, Howard A., and Martin D. Brasier. Microfossils. Oxford: Blackwell Publishing, 2005. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118685440
Boersma, Anne. “Foraminifera.” In Introduction to marine micropalaeontology. 19-77. New York: Elsevier North-Holland Inc, 1998. DOI: https://doi.org/10.1016/B978-044482672-5/50002-7
Culver, Stephen J. “Foraminifera.” In Fossil prokaryotes and protists. 203-247. Boston: Blackwell Scientific Publications, Inc, 1993.
Dias, Ben B., Malcom B. Hart, Christopher W. Smart, and Jason M. Hall-Spencer. “Modern seawater acidification: the response of foraminifera to high-CO2 conditions in the Mediterranean Sea.” Journal of the Geological Society of London 167 (2010): 843-846. DOI: DOI: https://doi.org/10.1144/0016-76492010-050
Espinel, José Carlos, Jennifer Parker, and Nadjej da Espinel-Velasco. “Science and Collectivism in Artistic Creation: Embracing Climate Change through Art.” The International Journal of The Arts in Society: Annual Review, Common Ground. Volume 14, Issue 1 (2020): 11- 20. ISSN: 1833-1866 (Print), ISSN: 2473-5809 (Online). https://doi.org/10.18848/1833-1866/CGP/v14i01/13-20.
Gaucher, Claudio, and Peter Sprechmann. “UpperVendian skeletal fauna of the Arroyo de Soldado Group, Uruguay.” Beringeria 23 (1999): 55-91.
Herrero, Concha, and María Luisa Canales. “Taphonomic processes in selected Lower and Middle Jurassic foraminifera from the Iberian Range and Basque-Cantabrian Basin (Spain).” Journal of Foraminiferal Research 32 (2002): 22-42. DOI: https://doi.org/10.2113/0320022
Kawahata, Hokada, Kazuhiko Fujita, Akira Iguchi, Mayuri Inoue, Shinya Iwasaki, Azumi Kuroyanagi, Ayumi Maeda, Takuya Manaka, Kazuyoshi Moriya, Haruka Takagi, et al. “Perspective on the response of marine calcifiers to global warming and ocean acidification—Behavior of corals and foraminifera in a high CO₂ world “hot house.” Progress in Earth and Planetary, 2019. Science. DOI: https://doi.org/10.1186/s40645-018-0239-9.
Keul, Nina, Gerald Langer, Lennart J. de Nooijer, and Jelle Bijma. “Effect of ocean acidification on the benthic foraminifera Ammonia sp. is caused by a decrease in carbonate ion concentration.” Biogeosciences 10 (2013): 6185-6198. DOI: https://doi.org/10.5194/bg-10-6185-2013
McIlroy, Duncan, Owen R. Green, and Martin D. Brasier. “Palaeobiology and evolution of the earliest agglutinated Foraminifera: Platysolenites, Spirosolenites and related forms.” Lethaia 34 (2001): 13-29. DOI: https://doi.org/10.1080/002411601300068170
Olori, Jennifer. "Calcarina sp." (Online), Digital Morphology (2004). Accessed in February 2020. http://digimorph.org/specimens/Calcarina_sp/.
Uthicke, Sven, Paolo Momigliano, and Katharina E. Fabricius. “High risk of extinction of benthic foraminifera in this century due to ocean acidification.” Scientific Reports 3 (2013): 1-5. DOI: https://doi.org/10.1038/srep01769
Articles similars
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Fernando Herraiz-García, Silvia de Riba Mayoral, Laura Marchena Ricis, El potencial de les arts per a imaginar una altra educació. Aprenent de moviments, posicions i trànsits en el cas de l’I.E. Pepa Colomer , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Drago Díaz-Alemán, Cecile Meier, Itahisa Pérez-Conesa, Esteban Amador-García, Tecnologies de fabricació digital de baix cost aplicades a la construcció d’escultures de gran format , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Ricardo González García, L'art i la seva educació en l'era de la hipermediació digital , Artnodes: Núm. 17: (Juny 2016). NODE 17. Art i educació (coord.: Aida Sánchez de Serdio)
- Darío Lanza Vidal, Models d’interacció entre ciència i art: subordinació i transferència , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Melissa Lima Caminha, Judit Vidiella Pagès, Pallasses & Xoxo Clown Show: marcs teòrics, metodològics i epistemològics d’una recerca social i artística , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Sharath Chandra Ramakrishnan, Obertura de la caixa negra en sistemes d’escolta d’IA: assemblages per a art, tecnologia i innovació , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Víctor Murillo Ligorred, Nora Ramos Vallecillo, Transdisciplinarietat entre art, ciència i tecnologia: superació de fronteres en les propostes didacticoexpositives de Karin Ohlenschläger en la seva etapa com a directora de LABoral Gijón , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.