El potencial de las artes para imaginar otra educación. Aprendiendo de movimientos, posiciones y tránsitos en el caso del I. E. Pepa Colomer

Fernando Herraiz-García; Silvia de Riba Mayoral; Laura Marchena Ricis

doi:10.7238/artnodes.v0i29.392758

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Citacions a Google Acadèmic

DOI: https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i29.392758

Fernando Herraiz-García

Professor agregat. Unitat de Pedagogies Culturals. Departament d’Arts Visuals i Disseny. Facultat de Belles arts / Universitat de Barcelona

http://orcid.org/0000-0001-9675-578X

Silvia de Riba Mayoral

Doctoranda en Arts i Educació - Becada pel programa de contractació d’investigadors predoctorals en formació PREDOCS-UB. Unitat de Pedagogies Culturals. Departament d’Arts Visuals i Disseny. Facultat de Belles arts / Universitat de Barcelona

Laura Marchena Ricis

Becària al projecte de recerca europeu «MiCREATE» (HORIZON 2020). Beca de Col·laboració a Departaments. Departament d’Arts Visuals i Disseny. Facultat de Belles arts / Universitat de Barcelona

Aquest article convida a pensar sobre experiències d’aprendre on la praxi artística se submergeix transversalment dins d’un Institut-escola, en aquest cas l’I.E. Pepa Colomer; en primer lloc, es presenta breument un marc referencial que fonamenta el treball en aquesta línia, posant especial atenció a la potencialitat de les arts per a reimaginar els processos educatius. Per a això, la noció d’imaginació social proposta per Maxine Greene (1973, 1995) ajuda a pensar les connexions entre dos mons aparentment distants (Martínez 2020), on la seva conjunció permet generar espais per a la transformació i la transgressió política de l’educació. D’aquesta manera, les arts afavoreixen la connexió entre allò individual i allò col·lectiu, habilitant capacitats agencials (Mahlknecht 2017) tant a estudiants i docents com al centre educatiu en si mateix.

En segon lloc, plantejant la necessitat de vincular l’educació regulada amb la societat i la cultura on s’inscriu, es reflexiona sobre les possibilitats i les tensions de les arts per a detonar maneres d’aprendre juntes que traspassen les pròpies aules i els continguts disciplinaris. Tot això amb el treball col·laboratiu de docents de l’I.E. Pepa Colomer i educadores externes vinculades amb la vida cultural de la ciutat en la qual se situa. Sobre aquest tema, l’experiència de la qual donem compte mostra la confluència d’un Projecte Artístic de Centre amb projectes externs generats des d’entitats culturals que conviden a imaginar maneres d’aprendre col·lectives que afecten la vida tant dins com fora de la comunitat educativa.

Paraules clau

Educació Artística, Imaginació social, comunitat educativa, projectes transversals, cultura i educació

Com citar

Herraiz-García, Fernando et al. “El potencial de les arts per a imaginar una altra educació. Aprenent de moviments, posicions i trànsits en el cas de l’I.E. Pepa Colomer”. Artnodes, no. 29, pp. 1-12, doi:10.7238/artnodes.v0i29.392758.

Drets

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Fernando Herraiz-García, Silvia de Riba Mayoral, Laura Marchena Ricis, 2022

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Fernando Herraiz-García, Professor agregat. Unitat de Pedagogies Culturals. Departament d’Arts Visuals i Disseny. Facultat de Belles arts / Universitat de Barcelona

Professor agregat que imparteix la seva docència en la facultat de Belles arts (Universitat de Barcelona) dins de la Unitat de Pedagogies Culturals; va coordinar el màster d’Arts Visuals i Educació: un enfocament construccionista des de 2018 al 2021, i està vinculat al programa de doctorat Arts i Educació des del 2010. Interessat per temàtiques entorn de l’educació i els gèneres, forma part del grup de recerca Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (Esbrina) on ha treballat en diversos projectes sobre subjectivitats i aprenentatge en diferents entorns educatius a través de metodologies narratives i visuals. D’altra banda, és membre del Grup d’Innovació Docent per afavorir la Indagació (Indaga-t) on ha participat en projectes i propostes que reflexionen al voltant de noves maneres de comprendre les relacions pedagògiques a la universitat.

Silvia de Riba Mayoral, Doctoranda en Arts i Educació - Becada pel programa de contractació d’investigadors predoctorals en formació PREDOCS-UB. Unitat de Pedagogies Culturals. Departament d’Arts Visuals i Disseny. Facultat de Belles arts / Universitat de Barcelona

Realitzadora i educadora audiovisual autònoma, i doctoranda en el programa d’Arts i Educació de la Universitat de Barcelona. Va realitzar el grau universitari en Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Espanya) i va cursar el màster en Arts Visuals i Educació (Universitat de Barcelona, Espanya). En la seva carrera professional, ha treballat en diversos projectes educatius relacionats amb l’audiovisual i les arts. En la seva tesi busca acostar-se a les possibilitats pedagògiques i metodològiques que ofereixen les pràctiques audiovisuals per a comprometre’s amb les diferències en els contextos escolars. Actualment col·labora amb el grup de recerca Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (Esbrina). En concret, està involucrada en el projecte de recerca europeu MiCREATE (Nens i comunitats migrants en una Europa en transformació. H2020-SC6-MIGRATION-2018-2019-2020 MIGRATION) i TRAY-AP (Trajectòries d’aprenentatges de joves universitaris: concepcions, estratègies, tecnologies i contextos. projecte I + D + i del Govern d’Espanya). També és assistent tècnica a Matter: Journal of New Materialist Research.

Laura Marchena Ricis, Becària al projecte de recerca europeu «MiCREATE» (HORIZON 2020). Beca de Col·laboració a Departaments. Departament d’Arts Visuals i Disseny. Facultat de Belles arts / Universitat de Barcelona

Pedagoga i actual estudiant del Postgrau en Cooperació Internacional al desenvolupament (Universitat Oberta de Catalunya). Va realitzar el seu grau universitari en Pedagogia per la Universitat Complutense de Madrid, participant en el programa Erasmus+ a Sofia (Bulgària) on es va involucrar en el projecte The Refugee Project (Càritas) com a professora voluntària d’arts a nens i dones refugiats. Va cursar el màster en Arts Visuals i Educació de la Universitat de Barcelona (Barcelona, Espanya) incorporant-se com a becària al projecte de recerca europeu MiCREATE (Nens i comunitats migrants en una Europa en transformació) i al Grup d’Innovació Docent per afavorir la Indagació (Indaga-t) mitjançant una beca de col·laboració en departaments. Actualment estudia sobre la intersecció entre les relacions internacionals, la globalització, els estudis.

Referències

Agamben, Giogio. «¿Qué es un dispositivo?». Sociológicas, no.73 (2011): 249-264.

Atkinson, Dennis. «The adventure of pedagogy, learning and the not-known». Subjectivity, no.8 (2015): 43-56. DOI: https://doi.org/10.1057/sub.2014.22.

Ellsworth, Elisabeth. Posiciones en la enseñanza. Diferencia, pedagogía y el poder de la direccionalidad. Madrid: Ediciones Akal, 2005.

Haraway, Donna. When the Species Meet. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2008.

Hernández, Fernando. «Diseño curricular en Educación Visual y Plástica». Revista Interuniversitaria de formación del profesorado, no.24 (1995): 21-37.

Hernández, Fernando. coord. Pensar la relación pedagógica en la universidad desde el encuentro entre sujetos, deseos y saberes. Barcelona: Dipòsit Digital Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/2445/20946. Consultado el 15 de abril de 2018.

Hernández, Fernando. «Hibridar las artes y la educación para favorecer la conciencia imaginativa». Revista GEARTE, no.6 (2019): 31-42. DOI: http://dx.doi.org/10.22456/2357-9854.92168.

Hernández, Fernando y Revelles-Benavente, Beatriz. «La perspectiva post-cualitativa en la investigación educativa: genealogía, movimientos, posibilidades y tensiones». Educatio Siglo XXI, vol.37, no.2 (2019): 21-48. DOI: https://doi.org/10.6018/educatio.387001.

Herraiz-García, Fernando y De Riba Mayoral, Silvia. «Apuntes sobre los métodos visuales. Aperturas y tensiones en una investigación con jóvenes y sus experiencias en torno a la migración». Invisibilidades. Revista Ibero-americana de pesquisa em educação, cultura e artes, no.16 (2021): 56-65.

Hickey-Moody, Anna. «A femifesta for Posthuman Art Education: Visions and Becomings». Posthuman Research Practices in Education (2016): 258-266, editado por C.A. Taylor et al. DOI: https://doi.org/10.1057/9781137453082_16.

Huang, Teng. «Agents’ social imagination: The ‘invisible’ hand of neoliberalism in Taiwan’s curriculum reform». International Journal of Educational Development, no.32 (2012): 39-45. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2010.11.006.

Garcés, Marina. Un mundo común. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2013.

Garcés, Marina. «El contratiempo de la emancipación». Pedagogías y emancipación (2020): 21-48. Barcelona: Arcadia-Macba.

Greene, Maxine. Teacher as Stranger: Educational Philosophy for the Modern Age. Belmont, Calif.: Wadsworth Pub. Co, 1973.

Greene, Maxine. Releasing the Imagination: Essays on Education, the Arts, and Social Change. San Francisco: Jossey-Bass Publishers, 1995.

Guillemin, Marilys y Gillam, Lynn. «Ethics, Reflexivity and Ethically Important Moments in Reseach». Qualitative Inquiry 10, no. 2: (2004): 261-280. DOI: https://doi.org/10.1177/1077800403262360.

Kohli, Wendy. «The Dialectical Imagination of Maxine Greene: Social Imagination as Critical Pedagogy». Education and Culture, vol. 32, no.1 (2016): 15-24. DOI: https://doi.org/10.5703/educationculture.32.1.15.

Mahlknecht, Barbara. «Doubt, excitement, pleasure: feminist practices of teaching and learning in art and education». Teaching Gender: Feminist Pedagogy and Responsibility in Times of Political Crisis (2017): 117-130, editado por Beatriz Revelles-Benavente and Ana M. González. London: Routledge.

Martínez, Pablo. Introducción a Pedagogías y emancipación. Barcelona: Arcadia-Macba, 2020: 9-20.

Martins, Caterina. S. «E agora, vai voltar tudo a ser como era? Por uma crítica às artes na educação». 10 x 10 Ensaios entre Arte e Educação (2017): 13-20, editado por Maria de Assis. Lisboa: Fundação Calouste Gulbenkia.

O’Sullivan, Simon. «The aesthetics of affect: Thinking art beyond representation». Angelaki, Journal of the Theoretical Humanities, vol.6, no.3 (2010): 125-135. DOI: https://doi.org/10.1080/09697250120087987.

St. Pierre, Elizabeth. «Post Qualitative Research: The Critique and the Coming After». In: N. K. Denzin e Y. S. Lincoln (eds.) The Sage Handbook of Qualitative Research (2011): 611-625. Thousand Oaks: SAGE Publications Inc.

Sultana, Farhana. «Reflexivity, positionality and participatory ethics: Negotiating fieldwork dilemmas in international research». ACME: An International E- Journal for Critical Geographies, vol.6, no. 3 (2007): 374-385.