Sobre les altpèdies: epistemologia partidista en les enciclopèdies de fets alternatius
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article tracta sobre com les enciclopèdies alternatives, o altpèdies, creen i mantenen els seus propis universos de «fets alternatius». Tenim en compte una selecció d’altpèdies que rebutgen el «punt de vista neutral» que defensa Viquipèdia com un artefacte de consens polític liberal, tot i que la seva epistemologia és inherentment partidista. En oposició a l’objectivitat desatesa o veritat, els fets alternatius de les altpèdies s’han d’entendre com el producte dels punts de vista normatius reals que afecten el valor d’ús del coneixement. En competència amb Viquipèdia, les altpèdies bàsicament intenten donar els seus punts de vista partidistes com si es tractés de realitats universals, tant en el to com en la seva pròpia naturalesa de plataformes wiki. Empíricament, aquest article utilitza l’anàlisi en xarxa visual i el processament del llenguatge natural per representar les cosmovisions vernacles de diverses altpèdies d’extrema dreta: Metapedia, Infogalactic i Rightpedia. Teòricament, aquest article emmarca aquestes altpèdies com aproximacions díscoles a l’estudi del coneixement en relació amb l’«agonística general» de Lyotard i les seves especulacions relatives a l’impacte de la computació en l’epistemologia en la condició postmoderna.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Emillie V de Keulenaar, Marc Tuters, Ivan Kisjes, Kaspar Beelen, 2019
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Emillie V de Keulenaar, University of Amsterdam
Investigadora júnior a la Universitat d’Amsterdam i a l’Open Intelligence Lab. A l’OILab s’ha especialitzat en noves subcultures polítiques en línia, en concret, en cultura digital i llengua vernacla d’extrema dreta. Té un màster en Història del Pensament Polític i Història Intel·lectual de la University College London i un màster de recerca en Estudis dels Mitjans de Comunicació (Nous Mitjans i Cultura Digital).
Marc Tuters, University of Amsterdam
Investigador afiliat a la Digital Methods Initiative (DMI) i director de l’Open Intelligence Lab (OILab). Les seves investigacions prèvies s’han centrat en art dels mitjans de comunicació sobre l’entorn construït, per la qual cosa ha desenvolupat el concepte de mitjans locatius. La seva investigació actual se centra en com les subcultures en línia constitueixen per si mateixes moviments polítics.
Ivan Kisjes, Universitat Oberta de Catalunya
Ivan Kisjes forma part de l’equip de suport d’investigació tècnica d’Humanitats de la Universitat d’Amsterdam, on forma part de l’equip d’investigació ACHI-CREATE, i per això està estretament vinculat a l’Amsterdam Time Machine. Tot i haver-se format com a arqueòleg, en aquest equip ha treballat en camps com la lingüística, la musicologia, la història, els estudis teatrals, la història del cinema i la història de l’art.
Kaspar Beelen, The Alan Turing Institute
Kaspar Beelen treballa actualment com a investigador associat en el projecte Living with Machines a l’Alan Turing Institute. Abans havia estat professor assistent en Humanitats Digitals a la Universitat d’Amsterdam. Després de completar el seu doctorat a la Universitat d’Anvers (sota la supervisió de Marnix Beyen), ha treballat en el projecte Digging into Linked Parliamentary Data de la Universitat de Toronto i de la Universitat d’Amsterdam. Com a investigador de CREATE s’ha centrat en història computacional i, més concretament, en l’ús de la mineria de textos per a la història política i cultural. Les seves principals àrees d’interès són: gènere i política, història de la representació política i evolució del discurs afectiu.
Referències
Deneen, Patrick J. 2018. Why Liberalism Failed. New Haven: Yale University Press. https://doi.org/10.12987/yale/9780300223446.001.0001
Farkas, Johan and Jannick Schou. 2018. “Fake News as a Floating Signifier: Hegemony, Antagonism and the Politics of Falsehood.” Javnost - The Public Journal of the European Institute for Communication and Culture. Volume 25, Issue 3. https://doi.org/10.1080/13183222.2018.1463047
Infogalactic. 2018a. “Infogalactic: Editors’ guidelines,
Infogalactic: the planetary knowledge core”. https://infogalactic.co/info/Infogalactic:Editors%27_guidelines [Accessed: 28 October 2018]
Infogalactic. 2018b. “Infogalactic: Introduction, Infogalactic: the planetary knowledge core”. https://infogalactic.com/info/Infogalactic:Introduction [Accessed: 28 October 2018]
Infogalactic 2019a. “Infogalactic: Statistics, Infogalactic: the planetary knowledge core”. https://infogalactic.com/info/Special:Statistics [Accessed: 15 March 2019]
Johnson, B. 2007. “Rightwing website challenges ‘liberal bias’ of Wikipedia”. The Guardian, 1 March. https://www.theguardian.com/technology/2007/mar/01/wikipedia.news [Accessed: 26 May 2019]
Kakutani, Michiko. 2018. The Death of Truth. New York: Harper Collins.
Kelly, Kevin. 2016. The Inevitable: Understanding the 12 Technological Forces That Will Shape Our Future. New York: Penguin.
Kessler, Jason S. 2017. “Scattertext: a Browser-Based Tool for Visualizing how Corpora Differ”. ACL System Demonstrations. https://doi.org/10.18653/v1/P17-4015
de Keulenaar, E. V. et al. (2018) Mapping Multiverse Alternative Facts In the Age of Post-truth. Research project report. Amsterdam: University of Amsterdam. Available at: https://wiki.digitalmethods.net/Dmi/SummerSchool2018MappingMultiverseAlternativeFacts (Accessed: 3 July 2019).
Kreiss, D., M. Finn and Fred Turner. 2011. “The Limits of Peer Production: Some Reminders From Max Weber for the Network Society”. New Media & Society 13 (2): 243–59. https://doi.org/10.1177/1461444810370951
Leshnick, A. and Livio, O. 2016. “Technology Meets Postmodern Epistemology: The Discourse of Hebrew Wikipedia Deletion Pages”. AoIR Selected Papers of Internet Research, 6(0). https://journals.uic.edu/ojs/index.php/spir/article/view/8996 [Accessed: 26 May 2019]
Lyotard, Jean-Francois. 1979. La condition postmoderne: rapport sur le savoir. Paris: Editions de Minuit.
Lyotard, Jean-Francois. 1984. The Postmodern Condition: a Report on Knowledge. Manchester: Manchester University Press.
Marwick, Alice, and Rebecca Lewis. 2017. “Media Manipulation and Disinformation Online.” Data & Society. New York. https://datasociety.net/pubs/oh/DataAndSociety_MediaManipulationAndDisinformationOnline.pdf [Accessed: 28 October 2018]
McIntyre, Lee C. 2018. Post-Truth: MIT's Essential Knowledge Series. Cambridge MA: MIT Press.
Metapedia. 2018a. “Metapedia: Mission statement,
Metapedia”. https://en.metapedia.org/wiki/Metapedia:Mission_statement [Accessed: 28 October 2018]
Metapedia. 2018b. “Wikipedia, Metapedia”. https://en.metapedia.org/wiki/Wikipedia [Accessed: 28 October 2018]
Metapedia. 2019a. “Metapedia:Statistics, Metapedia”.
https://infogalactic.com/info/Special:Statistics [Accessed: 15 March 2019]
Metapedia. 2019b. “The Holocaust, Metapedia”. https://en.metapedia.org/wiki/The_Holocaust [Accessed: 15 March 2019]
Mikolov, Tomas; Kai Chen, Gregory S. Corrado, and Jeffrey A. Dean. 2015. “Computing numeric representations of words in a high-dimensional space”. United States US9037464B1, filed 15 March 2013, and issued 19 May 2015. https://patents.google.com/patent/US9037464B1/en.
Mouffe, Chantal. 2013. Agonistics: Thinking the World Politically. New York: Verso.
Rightpedia. 2018a. “Metapedia, metapedia.org”. https://en.rightpedia.info/w/Metapedia.
Rightpedia. 2018b. “Rightpedia, Rightpedia”. https://en.rightpedia.info/w/Rightpedia [Accessed: 28 October 2018]
Robertson, T. D. 2013. “The Postmodern Shift in Library Instruction”. Faculty Publications, (10): 1-20.
Rodríguez, R. R. 2008. “Liberating Epistemology: Wikipedia and the Social Construction of Knowledge”. Religious Studies and Theology, 26(2): 173–201. https://doi.org/10.1558/rsth.v26i2.173
Roose, K. 2018. “The Alt-Right Created a Parallel Internet. It’s an Unholy Mess”. The New York Times, 20 January. https://www.nytimes.com/2017/12/11/technology/alt-right-internet.html [Accessed: 26 May 2019]
Sobel Fitts, A. 2017. “Welcome to the Wikipedia of the Alt-Right”. Wired. https://www.wired.com/story/welcome-to-the-wikipedia-of-the-alt-right/ [Accessed: 26 May 2019]
Wikipedia. 2016. “User talk: Sombe19, Wikipedia”. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=User_talk:Sombe19&oldid=703042798 [Accessed: 28 October 2018]
Wikipedia. 2018a. “Talk: Race and intelligence, Wikipedia”. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Talk:Race_and_intelligence&oldid=862071859 [Accessed: 28 October 2018]
Wikipedia. 2018b. “Wikipedia: About, Wikipedia”. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:About&oldid=862617544 [Accessed: 28 October 2018]
Wikipedia. 2018c. “Wikipedia: Fringe theories, Wikipedia”. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Fringe_theories&oldid=864018913 [Accessed: 28 October 2018]
Wikipedia. 2018d. “Wikipedia:Introduction, Wikipedia”. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Introduction&oldid=861666306 [Accessed: 28 October 2018]
Wikipedia. 2018e. “Wikipedia: Manual of Style, Wikipedia”. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Manual_of_Style&oldid=865981977 [Accessed: 28 October 2018]
Wikipedia 2018f. “Wikipedia: Purpose, Wikipedia”. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Purpose&oldid=862996624 [Accessed: 28 October 2018]
Articles similars
- Thomas Zummer, Observacions sobre certes afinitats i diferències entre pràctiques estètiques i científiques , Artnodes: No 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Natasha Lushetich, La idiosincràsia com a estratègia a l’era de la violència epistèmica , Artnodes: No 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Xavier Berenguer, Art i tecnologia: una frontera que s'ensorra , Artnodes: No 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Mª Ángeles Grande Rosales, María José Sánchez Montes, Possibilitats d'un teatre transmèdia , Artnodes: No 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Gerard Vilar, Progrés cognitiu en la investigació artística , Artnodes: No 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- David Casacuberta, Les relacions entre política i art en xarxa: descobriu-hi les 9 diferències , Artnodes: No 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Espen Aarseth, Robert Pratten, Carlos A. Scolari, Transmedia (storytelling?): un estudi crític polifònic , Artnodes: No 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: No 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- María Teresa Vilariño Picos, Intermèdia / Transmèdia (litat) com a models d'un mètode de recerca literari i cultural , Artnodes: No 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.