La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L’epistemologia visual estudia aquelles imatges que són vehicle de coneixement, tant en l’art com en la ciència. No obstant això, també hi ha un pensament i coneixement plàstic, que se significa per mitjà d’objectes diversos, del qual podem gaudir i experimentar en exposicions i museus de ciència o d’art, i que es practica tant en contextos científics com artístics. El nostre recorregut per la cognició expressiva (visual i plàstica) identifica, des d’una metodologia descriptiva i comprensiva, les possibilitats que regeixen aquest mode de conèixer i pensar per mitjà d’imatges i objectes, en els quals es produeix l’«episteme» o allò que Jean Piaget va identificar com a «representació cognoscitiva», la qual va exemplificar amb casos paradigmàtics d’autors i disciplines diverses, tant en l’art com en la ciència. De l’anàlisi d’imatges i objectes es dedueix que existeixen pràctiques i projectes, les accions dels quals articulen cognició i expressió, tot connectant la comprensió científica i les pràctiques inherents als processos de creació artística. A partir de la revisió teòrica i visual, se significa l’oportunitat d’introduir en el context educatiu preuniversitari espais d’aprenentatge que siguin alhora cognitius i expressius. Aquestes accions educatives permetran els discents d’adquirir de forma progressiva consciència que la creació d’imatges o d’objectes, des d’un procés de cognició expressiva, pot portar a una millor comprensió de fenòmens tan complexos com la relativitat, una neurona o l’ADN, o de conceptes tan abstractes com la dimensió del temps.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, 2019
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Martin Caeiro Rodríguez, UNIR-Universidad Internacional de La Rioja
Doctor en Belles Arts (Universitat de Vigo, 2008) i coeditor de La cultura transversal: colaboraciones entre arte, ciencia y tecnología (Universitat de Vigo, 2010). Ha publicat diversos articles: «El aborigen y sus imágenes» (Revista Latinoamericana de Filosofía, Política y Humanidades Araucaria, 2009); «Exponer lo imaginal: reproducir y representar» (Revista Arte, Individuo y Sociedad, Universidad Complutense de Madrid, 2009); «Tecnopatías de la educación artística: reflexiones en torno a la enseñanza y aprendizaje digital del arte» (Biblioteca Online, UNIR, 2015) i «Aprendizaje Basado en la Creación y Educación Artística: proyectos de aula entre la metacognición y la metaemoción» (Arte, Individuo y Sociedad, Universidad Complutense de Madrid, 2018). Actualment es director del Departament de Didàctica de les Arts Plàstiques i Visuals a la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).
Antonia María Muñiz de la Arena, UNIR-Universidad Internacional de La Rioja
Doctora en Belles Arts (Universidad Complutense de Madrid). Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, nacionals i internacionals, organitzades per institucions de prestigi reconegut (MAEC, AECID, Instituto Cervantes, biennals, museus, Fires-ARCO, Indian Art Fair, Kunstköln, Estampa). Ha estat comissària en organismes institucionals de prestigi reconegut (MAEC, AECID, Direcció General de Relacions Culturals i Científiques) en biennals i museus internacionals. Té diverses experiències en formació de professorat (infantil / primària / secundària) a centres de formació i innovació de la Comunitat de Madrid i en projectes educatius internacionals d’innovació amb la subdirecció general d’avaluació i anàlisi i l’OCDE / CERI (Centre for Educational Research and Innovation). Actualment es professora del Departament de Didàctica de les Arts Plàstiques i Visuals a la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).
Referències
Althusser, L. 1966. Carta sobre el conocimiento del arte (respuesta a Andre? Daspre). Nouvelle Critique.
Arnheim, R. 1971. Arte y percepción visual. Piscología del ojo creador. Madrid: Alianza.
Baigri, B. S. (Ed.) 1996. Picturing Knowledge. Historical and Philosophical Problems Concerning the Use of Art in Science. University of Toronto Press. Toronto: Buffalo, London Series, Toronto studies in philosophy.
Banks, M. 2008. Los datos visuales en Investigación Cualitativa. Madrid: Ediciones Morata.
Barbosa, A. M. 2001. «The Escuelas al Aire Libre de Méjico: Freedom, Form and Culture». Studies in Art Education, 42, (4): 285- 297. https://doi.org/10.2307/1321075
Bleichmar, D. 2008. El imperio visible: la mirada experta y la imagen en las expediciones científicas de la ilustración. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. Cuadernos dieciochistas.
Brea, J. L. (Comp.) 2005. Estudios visuales. La epistemología de la visualidad en la era de la globalización. Madrid: Akal.
Berger, J. 2013. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili Editora.
Caeiro Rodríguez, M. (2018). «Aprendizaje Basado en la Creación y Educación Artística: proyectos de aula entre la metacognición y la metaemoción». Arte, Individuo y Sociedad, 30(1), 159-177. http://dx.doi.org/10.5209/ARIS.57043
Corrales, C. 2001. Un paseo por el siglo XX de la mano de Fermat y Picasso. Madrid: Consejo Social de la Universidad Complutense.
Dalí, S. 1958. Manifiesto de la antimateria. Nueva York: Castairs Gallery. Catálogo de la exposición.
Damasio, R. A. 2001. El error de Descartes. Barcelona: Editorial Crítica.
Daston L. y Galison, P. 1992. «The Image of Objectivity». Representations, Special Issue: Seeing Science. 40, 81-128. http://cspeech.ucd.ie/Fred/docs/Galison.pdf, https://doi.org/10.2307/2928741
Darwin, C. 1921. El origen de las especies: Madrid: Akal. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-origen-de-las-especies-por-medio-de-la-seleccion-natural--0/html/
Da Vinci, L. 2004. Tratado de pintura, Madrid: Akal.
Durero, A. 2000. De la medida. Madrid: Akal.
Efland, A. D. 2002. Una historia de la educación del arte. Tendencias intelectuales y sociales en la enseñanza de las artes visuales. Barcelona: Paidós.
Efland, A. D. 2004. Arte y cognición, la integración de las artes visuales. España: Octaedro EUB.
Eisner. E. W. 2004 El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia. Barcelona: Paidós.
García Gil, M. E. 2010. «El uso de la imagen como herramienta de investigación». Campos en ciencias sociales, comunidad acción y comunicación, 1: 363, 372. Bogotá: Universidad Santo Tomás. https://doi.org/10.15332/s2339-3688.2013.0002.07
Gardner, H. 1997. Arte, Mente y cerebro: Una aproximación cognitiva a la creatividad. Barcelona: Paidós.
Gazzaniga, S. M. 1998. El pasado de la mente. Barcelona: Editorial Andrés Bello.
Haeckel, E. 1862. Art Forms from the Ocean. Munich: Prestel.
Hernández Hernández, F. 2008. «La investigación basada en las artes. Propuestas para repensar la investigación en la educación». Educación Siglo XXI, 26: 85-118. http://revistas.um.es/educatio/article/viewFile/46641/44671
Luquet, G. H. 1927. El dibujo infantil. Barcelona: Editorial Médica y Técnica.
Lowenfeld, V; Lambert, W. 1972. Desarrollo de la capacidad creadora. Buenos Aires: Kapelusz.
Marín Viadel, R. 2017. Ideas visuales. Investigación Basada en Artes e Investigación Artística. Granada: Universidad de Granada.
Moraza Pérez, J. L. 1999. Decálogo-deseo para un arte de la enseñanza (de las artes). http://old.arteleku.net/publicaciones/editorial/zehar/60-61-la-escuela-abierta/decalogo-deseo-para-un-arte-de-la-ensenanza-de-las-artes/at_download/file
Muybridge, E. 1955. The Human Figure in Motion. Nueva York: Dover Publications.
Osakar, P. 2009. Manual de instrucciones. Fotografía: http://www.flickr.com/search/?q=pedro+osakar
Piaget, J. 1973. La formación del símbolo en el niño. México: Fondo de Cultura económica.
Piaget, J. 1977. El nacimiento de la inteligencia en el niño. Barcelona: Crítica.
Prieto, P. S. 2006. «Pintores en las grandes expediciones científicas españolas del siglo XVIII». Ars Medica. Revista de Humanidades. 2, 166-179 http://www.dendramedica.es/revist/v5n2/Pintores_en_las_grandes_expediciones_cientificas_espanolas_del_siglo_XVIII.pdf
Prigogine, I.; y Nicolis, G. 1997. La estructura de lo complejo. Madrid: Alianza Editorial.
Ramón y Cajal, S. 1894. «Comunicación acerca de la significación fisiológica de las expansiones protoplasmáticas y nerviosas de las células de la sustancia gris». En: Actas del Primer Congreso Médico-Farmacéutico Regional de 1891. Valencia, Domenech: 70-85. http://hicido.uv.es/IMV/Otros/congreso.html#4
Ramón y Cajal, S. 2007. Fotografía de los colores: Bases científicas y reglas prácticas. Barcelona: Las Tres Sorores.
Roldán, J., Marín Viadel, R. 2012. Metodologías artísticas de investigación en educación. Málaga: Ediciones Aljibe.
Sánchez, J. D. (Coord.) 2013. Epistemología de las artes: La transformación del proceso artístico en el mundo contemporáneo. Argentina: EDUP, Editorial de la Ciudad de
La Plata. https://libros.unlp.edu.ar/index.php/unlp/catalog/view/104/86/279-1
Serra, R. 2013. Tools & Strategies. Exclusive Art 21. Documental. https://www.youtube.com/watch?v=G-mBR26bAzA
Stake, R. E. 2006. Evaluación comprensiva y evaluación basada en estándares. Barcelona: Ariel.
Vigotsky, L. S. 2014. La imaginación y el arte en la infancia. Madrid: Ediciones Akal.
VV. AA. 2007. Libro Blanco de la Interrelación entre Arte, Ciencia y Tecnología en el Estado Español. Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). https://www.fecyt.es/es/node/2230/pdf-viewer
Watson, J. D.; Crick, F. H. C. 1953. «Molecular structure of nucleic acids». Nature: 171. http://www.nature.com/nature/dna50/watsoncrick.pdf. https://doi.org/10.1038/171737a0
Wilson, S. 2002. Information Arts. Intersections of art, science and technology. Londres: MIT press. https://doi.org/10.7551/mitpress/3765.001.0001
Zeki, S. 2005. Visión interior, Una investigación sobre el arte y el cerebro. Madrid: La balsa de la Medusa.
Articles similars
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Ze Gao, Tristan Camille Braud, Varvara Guljajeva, Oportunitats museístiques impulsades per la realitat virtual: arxius digitalitzats en l’era del metavers , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Rene G. Cepeda, Creant un manual: The Manual for the Curation and Display of Interactive New Media Art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Víctor Murillo Ligorred, Nora Ramos Vallecillo, Transdisciplinarietat entre art, ciència i tecnologia: superació de fronteres en les propostes didacticoexpositives de Karin Ohlenschläger en la seva etapa com a directora de LABoral Gijón , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Santiago Morilla, Cap a un art postlocatiu , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.