La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària

L’epistemologia visual estudia aquelles imatges que són vehicle de coneixement, tant en l’art com en la ciència. No obstant això, també hi ha un pensament i coneixement plàstic, que se significa per mitjà d’objectes diversos, del qual podem gaudir i experimentar en exposicions i museus de ciència o d’art, i que es practica tant en contextos científics com artístics. El nostre recorregut per la cognició expressiva (visual i plàstica) identifica, des d’una metodologia descriptiva i comprensiva, les possibilitats que regeixen aquest mode de conèixer i pensar per mitjà d’imatges i objectes, en els quals es produeix l’«episteme» o allò que Jean Piaget va identificar com a «representació cognoscitiva», la qual va exemplificar amb casos paradigmàtics d’autors i disciplines diverses, tant en l’art com en la ciència. De l’anàlisi d’imatges i objectes es dedueix que existeixen pràctiques i projectes, les accions dels quals articulen cognició i expressió, tot connectant la comprensió científica i les pràctiques inherents als processos de creació artística. A partir de la revisió teòrica i visual, se significa l’oportunitat d’introduir en el context educatiu preuniversitari espais d’aprenentatge que siguin alhora cognitius i expressius. Aquestes accions educatives permetran els discents d’adquirir de forma progressiva consciència que la creació d’imatges o d’objectes, des d’un procés de cognició expressiva, pot portar a una millor comprensió de fenòmens tan complexos com la relativitat, una neurona o l’ADN, o de conceptes tan abstractes com la dimensió del temps.