La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària

Main Article Content

Martin Caeiro Rodríguez
Antonia María Muñiz de la Arena

L’epistemologia visual estudia aquelles imatges que són vehicle de coneixement, tant en l’art com en la ciència. No obstant això, també hi ha un pensament i coneixement plàstic, que se significa per mitjà d’objectes diversos, del qual podem gaudir i experimentar en exposicions i museus de ciència o d’art, i que es practica tant en contextos científics com artístics. El nostre recorregut per la cognició expressiva (visual i plàstica) identifica, des d’una metodologia descriptiva i comprensiva, les possibilitats que regeixen aquest mode de conèixer i pensar per mitjà d’imatges i objectes, en els quals es produeix l’«episteme» o allò que Jean Piaget va identificar com a «representació cognoscitiva», la qual va exemplificar amb casos paradigmàtics d’autors i disciplines diverses, tant en l’art com en la ciència. De l’anàlisi d’imatges i objectes es dedueix que existeixen pràctiques i projectes, les accions dels quals articulen cognició i expressió, tot connectant la comprensió científica i les pràctiques inherents als processos de creació artística. A partir de la revisió teòrica i visual, se significa l’oportunitat d’introduir en el context educatiu preuniversitari espais d’aprenentatge que siguin alhora cognitius i expressius. Aquestes accions educatives permetran els discents d’adquirir de forma progressiva consciència que la creació d’imatges o d’objectes, des d’un procés de cognició expressiva, pot portar a una millor comprensió de fenòmens tan complexos com la relativitat, una neurona o l’ADN, o de conceptes tan abstractes com la dimensió del temps.

Paraules clau:

il·lustració i cognició; representació cognitiva; art i ciència; plàstica i educació

Article Details

Com citar
Caeiro Rodríguez, Martin; and Muñiz de la Arena, Antonia María. “La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària”. Artnodes, no. 24, pp. 142-54, doi:10.7238/a.v0i24.3259.
Biografies de l'autor/a

Martin Caeiro Rodríguez, UNIR-Universidad Internacional de La Rioja

Doctor en Belles Arts (Universitat de Vigo, 2008) i coeditor de La cultura transversal: colaboraciones entre arte, ciencia y tecnología (Universitat de Vigo, 2010). Ha publicat diversos articles: «El aborigen y sus imágenes» (Revista Latinoamericana de Filosofía, Política y Humanidades Araucaria, 2009); «Exponer lo imaginal: reproducir y representar» (Revista Arte, Individuo y Sociedad, Universidad Complutense de Madrid, 2009); «Tecnopatías de la educación artística: reflexiones en torno a la enseñanza y aprendizaje digital del arte» (Biblioteca Online, UNIR, 2015) i «Aprendizaje Basado en la Creación y Educación Artística: proyectos de aula entre la metacognición y la metaemoción» (Arte, Individuo y Sociedad, Universidad Complutense de Madrid, 2018). Actualment es director del Departament de Didàctica de les Arts Plàstiques i Visuals a la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).

Antonia María Muñiz de la Arena, UNIR-Universidad Internacional de La Rioja

Doctora en Belles Arts (Universidad Complutense de Madrid). Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, nacionals i internacionals, organitzades per institucions de prestigi reconegut (MAEC, AECID, Instituto Cervantes, biennals, museus, Fires-ARCO, Indian Art Fair, Kunstköln, Estampa). Ha estat comissària en organismes institucionals de prestigi reconegut (MAEC, AECID, Direcció General de Relacions Culturals i Científiques) en biennals i museus internacionals. Té diverses experiències en formació de professorat (infantil / primària / secundària) a centres de formació i innovació de la Comunitat de Madrid i en projectes educatius internacionals d’innovació amb la subdirecció general d’avaluació i anàlisi i l’OCDE / CERI (Centre for Educational Research and Innovation). Actualment es professora del Departament de Didàctica de les Arts Plàstiques i Visuals a la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).

Referències

Acaso, M. 2009. La educación artística no son manualidades. Nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Althusser, L. 1966. Carta sobre el conocimiento del arte (respuesta a Andre? Daspre). Nouvelle Critique.

Arnheim, R. 1971. Arte y percepción visual. Piscología del ojo creador. Madrid: Alianza.

Baigri, B. S. (Ed.) 1996. Picturing Knowledge. Historical and Philosophical Problems Concerning the Use of Art in Science. University of Toronto Press. Toronto: Buffalo, London Series, Toronto studies in philosophy.

Banks, M. 2008. Los datos visuales en Investigación Cualitativa. Madrid: Ediciones Morata.

Barbosa, A. M. 2001. «The Escuelas al Aire Libre de Méjico: Freedom, Form and Culture». Studies in Art Education, 42, (4): 285- 297. https://doi.org/10.2307/1321075

Bleichmar, D. 2008. El imperio visible: la mirada experta y la imagen en las expediciones científicas de la ilustración. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. Cuadernos dieciochistas.

Brea, J. L. (Comp.) 2005. Estudios visuales. La epistemología de la visualidad en la era de la globalización. Madrid: Akal.

Berger, J. 2013. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili Editora.

Caeiro Rodríguez, M. (2018). «Aprendizaje Basado en la Creación y Educación Artística: proyectos de aula entre la metacognición y la metaemoción». Arte, Individuo y Sociedad, 30(1), 159-177. http://dx.doi.org/10.5209/ARIS.57043

Corrales, C. 2001. Un paseo por el siglo XX de la mano de Fermat y Picasso. Madrid: Consejo Social de la Universidad Complutense.

Dalí, S. 1958. Manifiesto de la antimateria. Nueva York: Castairs Gallery. Catálogo de la exposición.

Damasio, R. A. 2001. El error de Descartes. Barcelona: Editorial Crítica.

Daston L. y Galison, P. 1992. «The Image of Objectivity». Representations, Special Issue: Seeing Science. 40, 81-128. http://cspeech.ucd.ie/Fred/docs/Galison.pdf, https://doi.org/10.2307/2928741

Darwin, C. 1921. El origen de las especies: Madrid: Akal. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-origen-de-las-especies-por-medio-de-la-seleccion-natural--0/html/

Da Vinci, L. 2004. Tratado de pintura, Madrid: Akal.

Durero, A. 2000. De la medida. Madrid: Akal.

Efland, A. D. 2002. Una historia de la educación del arte. Tendencias intelectuales y sociales en la enseñanza de las artes visuales. Barcelona: Paidós.

Efland, A. D. 2004. Arte y cognición, la integración de las artes visuales. España: Octaedro EUB.

Eisner. E. W. 2004 El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia. Barcelona: Paidós.

García Gil, M. E. 2010. «El uso de la imagen como herramienta de investigación». Campos en ciencias sociales, comunidad acción y comunicación, 1: 363, 372. Bogotá: Universidad Santo Tomás. https://doi.org/10.15332/s2339-3688.2013.0002.07

Gardner, H. 1997. Arte, Mente y cerebro: Una aproximación cognitiva a la creatividad. Barcelona: Paidós.

Gazzaniga, S. M. 1998. El pasado de la mente. Barcelona: Editorial Andrés Bello.

Haeckel, E. 1862. Art Forms from the Ocean. Munich: Prestel.

Hernández Hernández, F. 2008. «La investigación basada en las artes. Propuestas para repensar la investigación en la educación». Educación Siglo XXI, 26: 85-118. http://revistas.um.es/educatio/article/viewFile/46641/44671

Luquet, G. H. 1927. El dibujo infantil. Barcelona: Editorial Médica y Técnica.

Lowenfeld, V; Lambert, W. 1972. Desarrollo de la capacidad creadora. Buenos Aires: Kapelusz.

Marín Viadel, R. 2017. Ideas visuales. Investigación Basada en Artes e Investigación Artística. Granada: Universidad de Granada.

Moraza Pérez, J. L. 1999. Decálogo-deseo para un arte de la enseñanza (de las artes). http://old.arteleku.net/publicaciones/editorial/zehar/60-61-la-escuela-abierta/decalogo-deseo-para-un-arte-de-la-ensenanza-de-las-artes/at_download/file

Muybridge, E. 1955. The Human Figure in Motion. Nueva York: Dover Publications.

Osakar, P. 2009. Manual de instrucciones. Fotografía: http://www.flickr.com/search/?q=pedro+osakar

Piaget, J. 1973. La formación del símbolo en el niño. México: Fondo de Cultura económica.

Piaget, J. 1977. El nacimiento de la inteligencia en el niño. Barcelona: Crítica.

Prieto, P. S. 2006. «Pintores en las grandes expediciones científicas españolas del siglo XVIII». Ars Medica. Revista de Humanidades. 2, 166-179 http://www.dendramedica.es/revist/v5n2/Pintores_en_las_grandes_expediciones_cientificas_espanolas_del_siglo_XVIII.pdf

Prigogine, I.; y Nicolis, G. 1997. La estructura de lo complejo. Madrid: Alianza Editorial.

Ramón y Cajal, S. 1894. «Comunicación acerca de la significación fisiológica de las expansiones protoplasmáticas y nerviosas de las células de la sustancia gris». En: Actas del Primer Congreso Médico-Farmacéutico Regional de 1891. Valencia, Domenech: 70-85. http://hicido.uv.es/IMV/Otros/congreso.html#4

Ramón y Cajal, S. 2007. Fotografía de los colores: Bases científicas y reglas prácticas. Barcelona: Las Tres Sorores.

Roldán, J., Marín Viadel, R. 2012. Metodologías artísticas de investigación en educación. Málaga: Ediciones Aljibe.

Sánchez, J. D. (Coord.) 2013. Epistemología de las artes: La transformación del proceso artístico en el mundo contemporáneo. Argentina: EDUP, Editorial de la Ciudad de

La Plata. https://libros.unlp.edu.ar/index.php/unlp/catalog/view/104/86/279-1

Serra, R. 2013. Tools & Strategies. Exclusive Art 21. Documental. https://www.youtube.com/watch?v=G-mBR26bAzA

Stake, R. E. 2006. Evaluación comprensiva y evaluación basada en estándares. Barcelona: Ariel.

Vigotsky, L. S. 2014. La imaginación y el arte en la infancia. Madrid: Ediciones Akal.

VV. AA. 2007. Libro Blanco de la Interrelación entre Arte, Ciencia y Tecnología en el Estado Español. Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). https://www.fecyt.es/es/node/2230/pdf-viewer

Watson, J. D.; Crick, F. H. C. 1953. «Molecular structure of nucleic acids». Nature: 171. http://www.nature.com/nature/dna50/watsoncrick.pdf. https://doi.org/10.1038/171737a0

Wilson, S. 2002. Information Arts. Intersections of art, science and technology. Londres: MIT press. https://doi.org/10.7551/mitpress/3765.001.0001

Zeki, S. 2005. Visión interior, Una investigación sobre el arte y el cerebro. Madrid: La balsa de la Medusa.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.