Contracorrents del màrqueting del ‘microordinador’: ordinadors personals i genealogia dels mitjans

Entre el final dels anys setanta i fins a mitjan anys vuitanta, molts països van viure el “boom dels ordinadors personals”. L'ordinador personal (o “microordinador”, com se'l coneixia col·loquialment) s'havia convertit en un concepte viable de màrqueting, perquè les empreses, després de desenvolupar unes màquines molt avançades i cares per a aplicacions empresarials, científiques i d'enginyeria, havien trobat un segment de mercat per a uns “ordinadors personals” més assequibles, accessibles i no tan avançats per a usuaris individuals. La domesticació de l'ordinador és, lògicament, una fase interessant de la història dels mitjans i descobreix intermedialitats, continuïtats i interrupcions dins de l'evolució de la cultura digital. En analitzar el màrqueting de l'ordinador personal, tal com apareix en els anuncis de revistes entre el 1981 i el 1985, aquest article sosté que podem comprendre millor la relació de transformació mútua entre el disseny i el llenguatge intrínsecament tècnics de l'enginyeria de software i hardware, i l'idioma ideològic i cultural de la informatització. La pregunta clau de la recerca d'aquest article és:

Com es va transcodificar el llenguatge intrínsecament tècnic i, fins i tot, les operacions concretes de l'enginyeria de software i hardware, per crear conceptes de màrqueting? O, en altres paraules, com es va negociar l'agència humana i l'agència tecnològica a través del llenguatge visual del màrqueting?

La resposta a aquesta pregunta proporcionarà informació sobre com començava a produir-se la informatització imminent de la societat des d'un nivell ideològic i semiòtic, fet que, alhora, s'ha vist reforçat per les capacitats materials de les tecnologies dels mitjans. Com a resultat, l'article identifica tres possibles “contracorrents” en les quals es negocien les materialitats, les agències i els discursos.