Contracorrents del màrqueting del ‘microordinador’: ordinadors personals i genealogia dels mitjans
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Entre el final dels anys setanta i fins a mitjan anys vuitanta, molts països van viure el “boom dels ordinadors personals”. L'ordinador personal (o “microordinador”, com se'l coneixia col·loquialment) s'havia convertit en un concepte viable de màrqueting, perquè les empreses, després de desenvolupar unes màquines molt avançades i cares per a aplicacions empresarials, científiques i d'enginyeria, havien trobat un segment de mercat per a uns “ordinadors personals” més assequibles, accessibles i no tan avançats per a usuaris individuals. La domesticació de l'ordinador és, lògicament, una fase interessant de la història dels mitjans i descobreix intermedialitats, continuïtats i interrupcions dins de l'evolució de la cultura digital. En analitzar el màrqueting de l'ordinador personal, tal com apareix en els anuncis de revistes entre el 1981 i el 1985, aquest article sosté que podem comprendre millor la relació de transformació mútua entre el disseny i el llenguatge intrínsecament tècnics de l'enginyeria de software i hardware, i l'idioma ideològic i cultural de la informatització. La pregunta clau de la recerca d'aquest article és:
Com es va transcodificar el llenguatge intrínsecament tècnic i, fins i tot, les operacions concretes de l'enginyeria de software i hardware, per crear conceptes de màrqueting? O, en altres paraules, com es va negociar l'agència humana i l'agència tecnològica a través del llenguatge visual del màrqueting?
La resposta a aquesta pregunta proporcionarà informació sobre com començava a produir-se la informatització imminent de la societat des d'un nivell ideològic i semiòtic, fet que, alhora, s'ha vist reforçat per les capacitats materials de les tecnologies dels mitjans. Com a resultat, l'article identifica tres possibles “contracorrents” en les quals es negocien les materialitats, les agències i els discursos.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Jörgen Skågeby, Universitat d'Estocolm (Suècia)
Jörgen Skågeby és professor associat del Departament d'Estudis de Mitjans de la Universitat d'Estocolm (Suècia). Els interessos de la seva recerca inclouen l'arqueologia de mitjans dels ordinadors personals, la ficció del disseny i la interacció entre humans i ordinadors des del punt de vista humanístic.
Articles similars
- Daniel Barba Rodríguez, La digitalització de l’espai escenogràfic en la Fura dels Baus. Del carrer a l’espectacle digital , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Lev Manovich, L'avantguarda com a programari , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Ji-hoon Kim, Reassemblar components, hibridar allò que és humà i allò que és màquina: cinema expandit interdisciplinari i les possibilitats d'un discurs de les interfícies , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Jussi Parikka, La nova materialitat de la pols , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Sahar Sajadieh, Tendre o horrible, aquesta és la qüestió de la vivacitat: poden actuar en viu els actors artificials? , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Sandra Alvaro, Topologies de l'art en l'era de la informació , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Erkki Huhtamo, El cotxe amb conducció autònoma: una màquina mediàtica per a posthumans? , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Daniel López del Rincón, Lourdes Cirlot, Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans) , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Miguel Ángel Roque, Explorant la intersecció de l’art, la tecnologia i les qüestions socials en l’obra de Paglen , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Marta Pérez-Campos, Taller (Des)cifradores de mensajes: una manera de presentar el funcionament intern d’un compilador a infants de 6 a 12 anys des de l’experimentació artística , Artnodes: Núm. 30
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.