Taller (Des)cifradores de mensajes: una manera de presentar el funcionament intern d’un compilador a infants de 6 a 12 anys des de l’experimentació artística

Main Article Content

Marta Pérez-Campos

En aquest article, es presenta l’ús d’un taller com a eina que permet aproximar infants de 6 a 12 anys al funcionament intern d’un ordinador des d’una perspectiva fonamentalment creativa i experimental. Aquest taller té com a objectiu principal que els participants entenguin què són els llenguatges de programació i quina funció exerceixen com a mitjà de comunicació entre persones i ordinadors. Es proposen activitats en les quals, per mitjà d’analogies i comparacions amb els aspectes que comparteixen els llenguatges de programació amb els naturals –com ara la idea de traducció o la transmissió d’informació per mitjà de l’escriptura–, es possibiliti experimentar amb la creació del nostre propi sistema de codificació i entendre la funció dels llenguatges de programació i dels compiladors. D’aquesta manera, els participants són capaços de fer-se una idea sobre com les màquines reben i processen la informació que els facilitem sense necessitat d’emprar terminologia tècnica.


En l’actualitat, es considera essencial l’aprenentatge de la programació des d’una edat molt primerenca, a vegades no amb la finalitat d’augmentar la creativitat personal dels infants, sinó amb el propòsit de preparar el seu cervell per a un possible futur laboral dins del sector tecnològic. En aquest article, es presenta un cas en el qual des de l’experimentació es proposa el descobriment dels components i processos interns d’un ordinador, fent servir per això mitjans tant analògics com digitals. Es descriu la metodologia utilitzada, el marc teòric, el desenvolupament i les conclusions extretes després de la seva realització i després de la recepció d’una enquesta emplenada per cadascun dels participants. El taller va tenir una durada de 180 minuts i es va desenvolupar a Etopia: Centro de Arte y Tecnología (Saragossa, Espanya).

Paraules clau
llenguatges naturals, recerca artística, Processing, teoria del color, llenguatges de programació esotèrics

Article Details

Com citar
Pérez-Campos, Marta. “Taller (Des)cifradores de mensajes: una manera de presentar el funcionament intern d’un compilador a infants de 6 a 12 anys des de l’experimentació artística”. Artnodes, no. 30, doi:10.7238/artnodes.v0i30.400553.
Biografia de l'autor/a

Marta Pérez-Campos, UPV/EHU: Universitat del País Basc

Doctoranda en la UPV/EHU: Universitat del País Basc dins del departament d’Art i Tecnologia i màster Interface Culture a la Kunstuniversität Linz. El seu gran interès pel llenguatge i la comunicació l’ha portat a centrar la seva recerca actual en la nostra relació amb i per mitjà dels dispositius tecnològics. Cerca abordar diversos processos tecnològics des d’una perspectiva artística, plantejant possibilitats comunicatives en les quals intervé la tecnologia i que permetin reflexionar sobre l’automatització mateix d’aquests processos i la seva influència en la nostra societat.

Referències

Ackermann, Edith K. «A Learning Zone of One’s Own: Sharing Representations and Flow in Collaborative Learning Environments». Constructing Knowledge and Transforming the World (2004): 15-37, editado por M. Tokoro y L. Steels. Amsterdam, Berlín, Oxford, Tokyo, Washington DC: IOS Press.

Chabert, Jean-Luc, E. Barbin (eds). A History of Algorithms: From the Pebble to the Microchip. Berlín, Nueva York: Springer, 1999. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-642-18192-4.

Cox, Geoff, McLean, Alex. Speaking Code: Coding as Aesthetic and Political Expression. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2013. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/8193.001.0001.

Fuller, Matthew (ed). Software Studies: a Lexicon. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2008. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262062749.001.0001.

Hui Kyong Chun, Wendy. «On Software, or the Persistence of Visual Knowledge». Grey Room, no. 18 (2005, enero): 26-51. DOI: https://doi.org/10.1162/1526381043320741.

Knuth, Donald. E. «Literate Programming». The Computer Journal, vol. 27, no. 2 (1984): 97-111. DOI: https://doi.org/10.1093/comjnl/27.2.97.

Marino, Mark C. Critical Code Studies: Initial Methods. Software studies. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2020. https://doi.org/10.7551/mitpress/12122.001.0001.

Montfort, Nick. Exploratory Programming for the Arts and Humanities. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2016.

Morgan-Mar, David. «Piet». Dangermouse.net (2018). [Fecha de consulta: 4 de febrero de 2022]. https://www.dangermouse.net/esoteric/piet.html.

Papert, Seymour. Mindstorms: Children, Computers, and Powerful Ideas. Nueva York: Basic Books, 1980.

Processing. s. f. «Welcome to Processing!». [Fecha de consulta: 13 de febrero de 2022]. https://processing.org//.

Soon, Winnie, Cox, Geoff. Aesthetic Programming: A Handbook of Software Studies. Open Humanities Press, 2020.

Vee, Annette. Coding literacy: How Computer Programming is Changing Writing. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2017. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/10655.001.0001.

Vee, Annette. «Is Coding the New Literacy Everyone Should Learn? Moving beyond Yes or No ». Nettework (2013). [Fecha de consulta: 22 de enero de 2021].

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.