Taller (Des)cifradores de mensajes: una manera de presentar el funcionament intern d’un compilador a infants de 6 a 12 anys des de l’experimentació artística
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En aquest article, es presenta l’ús d’un taller com a eina que permet aproximar infants de 6 a 12 anys al funcionament intern d’un ordinador des d’una perspectiva fonamentalment creativa i experimental. Aquest taller té com a objectiu principal que els participants entenguin què són els llenguatges de programació i quina funció exerceixen com a mitjà de comunicació entre persones i ordinadors. Es proposen activitats en les quals, per mitjà d’analogies i comparacions amb els aspectes que comparteixen els llenguatges de programació amb els naturals –com ara la idea de traducció o la transmissió d’informació per mitjà de l’escriptura–, es possibiliti experimentar amb la creació del nostre propi sistema de codificació i entendre la funció dels llenguatges de programació i dels compiladors. D’aquesta manera, els participants són capaços de fer-se una idea sobre com les màquines reben i processen la informació que els facilitem sense necessitat d’emprar terminologia tècnica.
En l’actualitat, es considera essencial l’aprenentatge de la programació des d’una edat molt primerenca, a vegades no amb la finalitat d’augmentar la creativitat personal dels infants, sinó amb el propòsit de preparar el seu cervell per a un possible futur laboral dins del sector tecnològic. En aquest article, es presenta un cas en el qual des de l’experimentació es proposa el descobriment dels components i processos interns d’un ordinador, fent servir per això mitjans tant analògics com digitals. Es descriu la metodologia utilitzada, el marc teòric, el desenvolupament i les conclusions extretes després de la seva realització i després de la recepció d’una enquesta emplenada per cadascun dels participants. El taller va tenir una durada de 180 minuts i es va desenvolupar a Etopia: Centro de Arte y Tecnología (Saragossa, Espanya).
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Marta Pérez-Campos, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Marta Pérez-Campos, UPV/EHU: Universitat del País Basc
Doctoranda en la UPV/EHU: Universitat del País Basc dins del departament d’Art i Tecnologia i màster Interface Culture a la Kunstuniversität Linz. El seu gran interès pel llenguatge i la comunicació l’ha portat a centrar la seva recerca actual en la nostra relació amb i per mitjà dels dispositius tecnològics. Cerca abordar diversos processos tecnològics des d’una perspectiva artística, plantejant possibilitats comunicatives en les quals intervé la tecnologia i que permetin reflexionar sobre l’automatització mateix d’aquests processos i la seva influència en la nostra societat.
Ackermann, Edith K. «A Learning Zone of One’s Own: Sharing Representations and Flow in Collaborative Learning Environments». Constructing Knowledge and Transforming the World (2004): 15-37, editado por M. Tokoro y L. Steels. Amsterdam, Berlín, Oxford, Tokyo, Washington DC: IOS Press.
Chabert, Jean-Luc, E. Barbin (eds). A History of Algorithms: From the Pebble to the Microchip. Berlín, Nueva York: Springer, 1999. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-642-18192-4.
Cox, Geoff, McLean, Alex. Speaking Code: Coding as Aesthetic and Political Expression. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2013. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/8193.001.0001.
Fuller, Matthew (ed). Software Studies: a Lexicon. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2008. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262062749.001.0001.
Hui Kyong Chun, Wendy. «On Software, or the Persistence of Visual Knowledge». Grey Room, no. 18 (2005, enero): 26-51. DOI: https://doi.org/10.1162/1526381043320741.
Knuth, Donald. E. «Literate Programming». The Computer Journal, vol. 27, no. 2 (1984): 97-111. DOI: https://doi.org/10.1093/comjnl/27.2.97.
Marino, Mark C. Critical Code Studies: Initial Methods. Software studies. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2020. https://doi.org/10.7551/mitpress/12122.001.0001.
Montfort, Nick. Exploratory Programming for the Arts and Humanities. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2016.
Morgan-Mar, David. «Piet». Dangermouse.net (2018). [Fecha de consulta: 4 de febrero de 2022]. https://www.dangermouse.net/esoteric/piet.html.
Papert, Seymour. Mindstorms: Children, Computers, and Powerful Ideas. Nueva York: Basic Books, 1980.
Processing. s. f. «Welcome to Processing!». [Fecha de consulta: 13 de febrero de 2022]. https://processing.org//.
Soon, Winnie, Cox, Geoff. Aesthetic Programming: A Handbook of Software Studies. Open Humanities Press, 2020.
Vee, Annette. Coding literacy: How Computer Programming is Changing Writing. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 2017. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/10655.001.0001.
Vee, Annette. «Is Coding the New Literacy Everyone Should Learn? Moving beyond Yes or No ». Nettework (2013). [Fecha de consulta: 22 de enero de 2021].
Articles similars
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Jordi Alberich, Nieves Rosendo, Introducció: narratives transmèdia , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.