La digitalització de l’espai escenogràfic en la Fura dels Baus. Del carrer a l’espectacle digital

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Daniel Barba Rodríguez
Universitat de Valladolid (UVa)
https://orcid.org/0000-0001-9831-1437

L’anàlisi de La Fura dels Baus ens mostra fins a quin punt la superació d’una metodologia neovanguardista en favor de l’espectacle audiovisual de gran format és una actualització que busca donar resposta als interessos estètics de la societat del segle XXI. Un nou espai escènic protagonitzat per la imatge que combina molts formats, tant físics com digitals. La Fura exemplifica com una idea d’espai va més enllà d’una distribució simple d’elements i s’ha d’entendre com a part integral de la creació artística. Si a això li afegim una ocupació coherent de tecnologia, s’aconsegueix una forma de relació entre el públic i l’acció dramàtica d’acord amb l’estètica del seu moment. En el cas de la Fura, des del seu origen a Catalunya entorn del 1978, cal parlar de tres etapes vitals diferents (agrupació de carrer, gremi i companyia de teatre), cadascuna amb la seva pròpia idea d’espai en relació amb: l’espai comunitari del carrer, l’espai compartit de les performances i l’espai visual de l’espectacle contemporani. Gràcies a La Fura dels Baus podem entendre millor el paper dels espectacles audiovisuals en l’estètica contemporània.

Paraules clau
cultura visual, estètica contemporània, escenografia digital, espai, espectacle audiovisual

Article Details

Com citar
Barba Rodríguez, Daniel. “La digitalització de l’espai escenogràfic en la Fura dels Baus. Del carrer a l’espectacle digital”. Artnodes, no. 33, pp. 1-11, doi:10.7238/artnodes.v0i33.416516.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Daniel Barba Rodríguez, 2024


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Daniel Barba Rodríguez, Universitat de Valladolid (UVa)

És contractat predoctoral de la Universitat de Valladolid cofinançat pel Banco Santander (2021). Doctorant en arquitectura per la UVa en el Departament de Teoria i Projectes Arquitectònics, amb estada internacional a la Università Iuav di Venezia (2021). Arquitecte per la ETSAVa (2019) i màster en Recerca i Innovació en Arquitectura, amb esment en Recerca, ETSAVa (2020). Premi d’excel·lència en grau UVa-Banco Santander (2019). Actualment, és investigador associat del grup de recerca ESPACIAR dedicat a l’estudi de les categories espacials en arquitectura i altres disciplines artístiques (2021) i membre de l’equip de treball del projecte R+D titulat DIGITALSTAGE. Análisis espacial de instalaciones escenográficas digitales del siglo XXI (ref. PID2021-123974NB-I00, 2022-25). Destaquen les estades de recerca a Nottingham Trent University (2023) i a Prague Quadrennial (2023). Ha estat investigador del projecte R+D Análisis planimétrico, espacial y fotográfico de instalaciones audiovisuales pioneras en la Península Ibérica des de 1975 (ref. PGC2018-095359-B-I00, 2020-22).

Referències
Antúnez Roca, M. (2001). La Fura años ochenta: una sistemática. En De Diego, R. y Vázquez, L. La máquina escénica: drama, espacio, tecnología. Universidad del País Vasco, pp. 185-189.
Antúnez Roca, M. (2006). De la creación colectiva de La Fura dels Baus a la sistematurgia de Protomembrana. Revista Canadiense de Estudios Hispánicos, otoño 2006, V. 31 (1), 63-81. https://www.jstor.org/stable/27764099
Baudrillard, J. (2005). Cultura y simulacro. Kairós.
Bauman, Z. (2002). La cultura como praxis. Paidós.
Bauman, Z. (2013). Vida líquida. Austral.
Darley, A. (2002).Cultura visual digital. Espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación. Paidós.
Debored, G. (2002). La sociedad del espectáculo. Pre-Textos [ed. Pardo, J.L.].
Delgado, M. (2012). Directors and the Spanish stage, 1823-2010. A History of Theatre in Spain. Cambridge University Press, 426-452. https://doi.org/10.1017/CBO9780511978623.021
Foster, H. (2001). El retorno de lo real. Akal.
Grande Rosales, M.A. y Sánchez Montes, M.J. (2016). Posibilidades de un teatro transmedia. Artnodes, V. 18, 64-72. https://doi.org/10.7238/a.v0i18.3047
Goldmann, C. y Karpe, L (dir.) (2014). La historia de La Fura dels Baus. Documental de la serie IMPRESCINDIBLES, RTVE (Disponible en: https://www.rtve.es/play/videos/imprescindibles/imprescindibles-accion-historia-fura-dels-baus/1294964/ )
Huyssen, A. (2002). Después de la gran división. Modernismo, cultura de masas, posmodernismo. Adriana Hidalgo editora.
Jameson, F. (1991). El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Paidós.
León Roldán, M.A. (2004). F@austo 3.0: El teatro digital de La Fura dels Baus. En Muro Munilla, M.A. (coord.). Arte y nuevas tecnologías. X Congreso de la Asociación Española de Semiótica. Universidad de La Rioja, pp. 668-680. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/940460.pdf
Massot, J. (2009). La Vanguardia elige los 50 espectáculos de la década. La Vanguardia, 19-12-2009. Disponible en: https://www.lavanguardia.com/cultura/20091229/53857480082/la-vanguardia-elige-los-50-espectaculos-de-la-decada.html
Márquez, I. (2015). Una genealogía de la pantalla. Anagrama.
Mitchell, W.T.J. (2020). ¿Qué quieren las imágenes? Una crítica de la cultura visual. Sans Soleil.
Padrissa, C. (2017). Entrevista radiofónica en RFI (Radio Francia Internacional) Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=f5g2n_kGu0c
Padrissa, C. (2020). Entrevista radiofónica en RFI (Radio Francia Internacional), 2020. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=e4FHNYIXM-Q
Pawlowska, A. y Wendorff, A. (2018). Participatory art, new media and convergence. Art based on the example of La Fura dels Baus group. Art inquiry, V. 20, 217-233. https://doi.org/10.26485/AI/2018/20/14
Pinheiro Villar de Queiroz, F.A. (1999). Will All the World Be a Stage? The Big Opera Mundi of La Fura dels Baus. Romance Quaterly, otoño 1999, V. 46 (4), 248-254.
Pizarro, E. (2001). Materia para un espacio: antecedentes y nuevas propuestas. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
Polo Pujadas, M. (2020). The Ring of the Nibelung: Philosophy, Wagner and La Fura dels Baus. En: Ortiz-de-Urbina, P. (ed.). Germanic Myths in the Audiviovisual Culture. Narr Francke Attempto, pp. 33-45.
Quesada, F. (2005). La caja mágica. Cuerpo y escena. Arquia/Fundación Caja de Arquitectos.
Radigales, J. y Bermúdez Cubas, Y. (2017). Ópera, texto y audiovisualización. Estudio de un caso: El anillo del nibelungo. Tropelías, V. 27, 136-146. https://doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.2017271545
Sánchez, A. (2006). La Fura dels Baus and the legacy of Antonin Artaud. Contemporary Theatre Review, V. 16 (4), 406-418. https://doi.org/10.1080/10486800600923937
Sánchez, J.A. (2002). Dramaturgias de la imagen. Universidad de Castilla-La Mancha.
Sánchez Martínez, J.A. (2007). Prácticas de lo real en la escena contemporánea. Visor.
Sellars, P. (1989). Exits and Entrances: On Opera. Artforum, V. 28, 23-24.
Suárez Lafuente, M.S. (2010). Versiones cinematográficas del tema fáustico. Arbor, enero-febrero 2010, V. 186, 25-32. https://doi.org/10.3989/arbor.2010.741n1002
Van de Ven, C. (1981). El espacio en arquitectura. La evolución de una idea nueva en la teoría e historia de los movimientos modernos. Cátedra.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.