Cos i mirada de l’investigador amb vídeo immersiu en 360°: estudi de cas exploratori sobre l’artivisme a Sao Paulo
Article Sidebar
Main Article Content
La utilització de metodologies visuals planteja la necessitat d’una reflexió constant sobre el lloc, el paper de l’investigador i la seva mirada. L’objectiu de la recerca és la comprensió de les obres artivistes de les artistes brasileres Branca Gonzaga i Guma Joana a partir del diàleg sobre el seu artivisme polític. Per a això, s’elabora un estudi etnogràfic visual vinculat al concepte de patchwork ethnography. L’obra Artivismo em São Paulo: Guma Joana e Branca Gonzaga (2023) és el resultat visual del treball de Jordan Fraser Emery derivat de l’aplicació metodològica a partir del qual abordem, de manera reflexiva, la utilització del vídeo immersiu en 360° com a eina de recerca. El curt documental no només mostra el diàleg entaulat amb les artistes en la seva pròpia creació, sinó també la participació corporal de l’autor com una subjectivitat que és objecte de ser compartida. La mediació pròpia dels mètodes visuals queda així exposada com una subjectivitat tecnològica que es relaciona amb les subjectivitats dels subjectes de recerca. Finalment, el resultat audiovisual perpetua les maneres d’activisme de les artistes implicades en diferents territoris.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Jordan Fraser Emery, Alba Marín, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Andriolo, Arley. «O corpo do artista na experiência estética contemporânea». IDE Psicanálise e cultura, vol. 1, n.º 1, (2005): 45-49.
Ardévol, Elisenda. La búsqueda de una mirada: antropología visual y cine etnográfico. Barcelona: Editorial UOC, 2006.
Bachelard, Gaston. La formation de l’esprit scientifique: Contribution à une psychanalyse de la connaissance objective (16ª ed.). París: Vrin, 1999.
Baigorri Ballarín, Laura. «Recapitulando: modelos de artivismo (1994-2003)». Artnodes, n.º 3 (2004). DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i3.692
Billier, Dominique. «Quand l’artiste mène l’enquête… ou la fabrique du regard à travers le réel». En: Marc Veyrat (ed.). Arts et espaces publics, (París: L’Harmattan, 2013), 45-58.
Bouldoires, Alain, Mikel Meyer y Fabien Reix. «Introduction». Revue française des méthodes visuelles, n.º 2, (2018).
Butler, Judith. Trouble dans le genre: Le féminisme et la subversion de l’identité. París: La Découverte, 2005.
Bourriaud, Nicolas. Esthétique relationnelle. Dijon: Presses du réel, 1998.
Campos, Ricardo. «Imagem e tecnologias visuais em pesquisa social: tendências e desafíos». Análise Social, n.º XLVI, (2001): 237-259.
de Certeau, Michel. L’invention du quotidien, tome I: Arts de faire (L. Giard, Trad.; Nueva edición). París: Gallimard, 2010.
Contreras, Fernando R. El arte en la cibercultura. Introducción a una estética comunicacional. Madrid: Minerva, 2018.
Contreras, Fernando R. «Estética de la Protesta, Activismo y Capitalismo». En: Francisco Sierra Caballero y David Montero (coords.). Contra el giro computacional: Activismo digital, Teoría Crítica y apropiación social, (Salamanca: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, 2021), 127-160.
Contreras, Fernando R. La desobediencia visual. Estética de los Movimientos Sociales en el siglo XXI. València: Tirant lo Blanch, 2021.
Debord, Guy. La société du spectacle. París: Gallimard, 2008 [1967].
Deleuze, Gilles y Félix Guattari. Mille plateaux. París: Éditions de minuit, 1980.
de Oliveira Junior, Ribamar José. «ARTIVISMOS EM PERFORMANCE: Afetações estéticas e vertigens antropológicas». Novos Debates: Fórum de Debates em Antropologia, vol. 8, n.º 1, (2022). http://novosdebates.abant.org.br/wp-content/uploads/2022/08/FORUM_ribamarjunior.pdf
Emery, Jordan Fraser. «Dispositif immersif en contexte queer - Entre 360° et réalité virtuelle». Revue française des méthodes visuelles, n.º 5, (2021). https://rfmv.u-bordeaux-montaigne.fr/numeros/5/articles/04-dispositif-immersif-en-contexte-queer--entre-360-et-realite-virtuelle/
Farnarier, Cyril. «La restitution comme épreuve de la recherche». En: Laurent Vidal (coord.). Les savoirs des sciences sociales. Débats, controverses, partages, (Marsella: IRD Éditions), 203-224. DOI: https://doi.org/10.4000/books.irdeditions.10826
Febrer, Nieves. «Aproximaciones teóricas en antropología visual: fundamentos metodológicos». Estudios Sobre El Mensaje Periodístico, vol. 19, n.º especial abril, (2013): 725-734. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_ESMP.2013.v19.42155
Ferreira Zacarias, Gabriel. «Le paradoxe situationniste: La fonction de la théorie dans l’art de Guy Debord». Marges. Revue d’art contemporain, vol. 22, (2016). DOI: https://doi.org/10.4000/marges.1066
Foucault, Michel. Le corps utopique – les hétérotopies. París: Nouvelles Éditions Lignes, 2009.
Froidevaux-metterie, Camille. «Le corps du politique». France Culture. Le Journal des idées [podast] (2020). https://www.radiofrance.fr/franceculture/podcasts/le-journal-des-idees/le-corps-du-politique-8089260
Gergen, Mary M. y Kenneth Gergen. «Qualitative Inquiry: Tensions And Transformations». En: Denzin Norman y Lincoln Yvonna (eds.). The Handbook Of Qualitative Research (2000). California: Sage Publications.
Giovanni, Julia Ruiz Di. «Artes de abrir espaço. Apontamentos para a análise de práticas em trânsito entre arte e ativismo». Cadernos de Arte e Antropologia, vol. 4, n.º 2, (2015). DOI: https://doi.org/10.4000/cadernosaa.911
Groys, Boris. «On Art Activism». E-Flux Journal, vol. 56, (2014). https://www.e-flux.com/journal/56/60343/on-art-activism/
Günel, Gökçe, Saiba Varma y Chika Watanabe. «A manifesto for patchwork ethnography». Field Sights, Member Voices, vol. 9, (2020). https://culanth.org/fieldsights/a-manifesto-for-patchwork-ethnography
Gutiérrez-Rubí, Antoni. ARTivismo. El poder de los lenguajes artísticos para la comunicación política y el activismo. Barcelona: Editorial UOC, 2021.
Guzman, Elena H. y Emily Hong. «Feminist Sensory Ethnography». Visual Anthropology Review, vol. 38, n.º 2, (2022): 184-210. DOI: https://doi.org/10.1111/var.12273
Gwiaździński, Luc. «Néo-situationnisme: Vers un nouvel “art des territoires” [Hypothèses]». Carnet des études urbaines, (2018). https://urbs.hypotheses.org/397
Haraway, Donna. «Situated Knowledges: The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective». Feminist Studies, vol. 14, n.º 3, (1988). DOI: https://doi.org/10.2307/3178066
Harchi, Kaoutar. «“Checker les privilèges» ou renverser l’ordre?». BALLAST, vol. 14, n.º junio, (2020). https://www.revue-ballast.fr/checker-les-privileges-ou-renverser-lordre/
Hert, Philippe. «Des voix plurielles dans l’écriture de la recherche». Communication. Information médias théories pratiques, vol. 39, n.º 2, (2022). DOI: https://doi.org/10.4000/communication.16445
Hooks, Bell. Black Looks: race and representation. Boston: South End Press, 1992
Howes, David. Sensual relations: Engaging the senses in culture and social theory. Michigan: University of Michigan Press, 2003. https://doi.org/10.3998/mpub.11852
Ibanez-Bueno, Jacques. Le corps commutatif: De la télévision à la visiophonie. Chambéry: Université Savoie Mont Blanc, 2016.
Ibanes-Bueno, Jacques y Alba Marín. «Images interactives et nouvelles écritures. Un mouvement émergent pour de nouvelles écritures interactives». Revue française des méthodes visuelles, n.º 5, (2021). https://rfmv.u-bordeaux-montaigne.fr/numeros/5/introduction/02-images-interactives-et-nouvelles-ecritures/
Ingold, Tim. «Worlds of Sense and Sensing the World: A Response to Sarah Pink and David Howes». Social Anthropology/Anthropologie Sociale, n°3, (2011). DOI: https://doi.org/10.1111/j.1469-8676.2011.00163.x.
Jeanneret, Yves. «Analyser les “réseaux sociaux” en tant que dispositifs info-communicationnels: une problématique». (2014): 39-61. https://sites.ensfea.fr/cdi/wp-content/uploads/sites/3/2014/07/texte-jeanneret-r%C3%A9seaux-sociaux.pdf
Jewitt, Carey. An introduction to using video for research. National Centre for Research Methods Working Paper. Londres: Institute of Education, 2012.
Kohatsu, Lineu Norio. «O uso do vídeo na pesquisa de tipo etnográfico: Uma discussão sobre o método». Psicologia da Educação, vol. 25, (2007): 55-74.
Kohatsu, Lineu Norio. «O uso do vídeo na pesquisa de psicologia». Anais XV ENABRAPSO, XV Encontro da Abrapso-Psicologia Social e Políticas de Existência: Fronteiras e Conflitos. Maceió, Faculdade Integrada Tiradents - FITs, 2009.
Kohatsu, Lineu Norio. «Notas sobre o uso de imagens visuais nas pesquisas em psicología». Revista de Psicologia, (2017): 23-36.
Laplantine, François y Joseph Josy Lévy. Anthropologies latérales: entretiens avec François Laplantine. Montreal: Liber, 2002.
MacDougall, David. Beyond Observational Cinema. En: Paul Hockings (ed.). Principles of Visual Anthropology. New York: Mouton de Gruyter, 1995. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110290691.115
Manny, Dawn. Métodos visuales, narrativos y creativos en investigación cualitativa. Madrid: Narcea de Ediciones, 2017.
Marignier, Noémie. «Les “énonciations de privilèges” dans le militantisme féministe en ligne : description et critique». Argumentation et analyse du discours, vol. 18, (2017). DOI: https://doi.org/10.4000/aad.2309
Marín, Alba. «Reflexiones sobre la mirada en la investigación social con métodos visuales». En: Fernando R. Contreras y Alba Marín (eds.). Estudios visuales en Brasil (Valencia: Tirant lo Blanc, 2022), 41-62.
Marín, Alba. «The new research techniques in visual communication: a methodological proposal of videography». Revista Lusófona de Estudos Culturais, vol. 7, (2020): 127-147. DOI: https://doi.org/10.21814/rlec.2120
Nascimento, Laeticia. Le transféminisme, genres et transidentités. París: Éditions Anacaona, 2022.
Ortega, Francisco Javier. Corpo incerto. Corporeidade, tecnologias médicas e cultura contemporânea. Rio de Janeiro: Garamond, 2008.
Pauwels, Luc. «Visually Researching and Communicating the City: A Systematic Assessment of Methods and Resources». International Journal of Communication, vol. 10, (2016): 1309-1330.
Pavis, Patrice. O Teatro no cruzamento de culturas. San Sebastián: Perspectiva, 2008.
Pink, Sara. DOING. Visual Ethnography. Londres: SAGE Publications, 2001.
Pink, Sara. «The future of visual anthropology: engaging the senses». Social Anthropology, vol. 16, (2006). DOI: https://doi.org/10.1111/j.1469-8676.2008.00027_23.x
Poch, Arcadi y Daniela Poch. Artivism. North East: Carpet Bombing Culture, 2018.
Preciado, Beatriz. «Préface». En: Marie-Hélène Bourcier (ed.). Queer zones: Politiques des identités sexuelles, des représentations et des savoirs, (París: Balland, 2001), 11-19.
Puar, Jasbir. «Queer Times, Queer Assemblages». En: David End, Jack Halberstam y José Esteban Muñoz (eds.). Social Text, vol 23, (2005): 121-39. DOI: https://doi.org/10.1215/01642472-23-3-4_84-85-121
Puar, Jasbir. «“I would rather be a cyborg than a goddess”: Becoming-Intersectional in Assemblage Theory». philoSOPHIA, vol 2, (2012): 49-66. DOI: https://doi.org/10.1353/phi.2012.a486621
Raposo, Paulo. «“Artivismo”: Articulando dissidências, criando insurgencias». Cadernos de Arte e Antropologia, vol. 4, n.º 2, (2015). DOI: https://doi.org/10.4000/cadernosaa.909
Rey, Gaspard y Julien Debonneville. «“Deeper conversations”: Blanchité et rapports de pouvoir dans l’enquête ethnographique». Emulations - Revue de sciences sociales, vol. 42, (2022): 67-82. DOI: https://doi.org/10.14428/emulations.42.03
Ribas, Cristina (ed.). Vocabulário político para processos estéticos. Rio de Janeiro: Vocabpol, 2014.
Ruby, Jay. Picturing Culture: Explorations of Film and Anthropology. Londres: The University of Chicago Press, 2000.
Sansi, Roger. «Marcel Mauss et le don dans l’art contemporain». Revue du MAUSS, vol. 36, n.º 2, (2010): 427-436. DOI: https://doi.org/10.3917/rdm.036.0427
Sato, Leny. «Olhar, ser olhado e olhar-se: Notas sobre o uso da fotografia na pesquisa em psicologia social do trabalho». Cadernos de Psicologia Social do Trabalho, vol. 12, n.º 2, (2009). DOI: https://doi.org/10.11606/issn.1981-0490.v12i2p217-225
Sholette, Gregory. The art of activism and the activism of art. Londres: Lund Humphries, 2022.
Trigg, Dylan y Audrey Petit-Trigg. The thing: Une phénoménologie de l’horreur. París: Éditions MF, 2017.
Veyrat, Marc. De l’information comme matériau artistique. París: L’Harmattan, 2015
Viart, Dominique. «Les Littératures de terrain». Revue critique de fixxion française contemporaine, vol. 18, (2019). DOI: https://doi.org/10.4000/fixxion.1275
Weiss, Margot. «Intimate Encounters: Queer Entanglements in Ethnographic Fieldwork». Anthropological Quarterly, vol. 93, n.º 3, (2020): 1355-1386. DOI: https://doi.org/10.1353/anq.2020.0015
Zilio, Marion. «À demi nu à demi vu, coronavirus et épidémie de masques». AOC media - Analyse Opinion Critique, vol. 13, n.º febrero, (2020). https://aoc.media/opinion/2020/02/13/a-demi-nu-a-demi-vu-coronavirus-et-epidemie-de-masques/
Enlaces relacionados
Vídeo Artivismo em São Paulo: Guma Joana e Branca Gonzaga (2023):
Articles similars
- Alejandro Lozano, Modes i estètiques de l’espera en els videojocs , Artnodes: No 30
- Slavko Kacunko, Immediació , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Ana Urroz-Osés, Laura Baigorri Ballarín, Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació , Artnodes: No 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Lorenzo Lazzari, El vídeo, la ciutat i l’espectador: l’arquitectura i els seus cossos davant una càmera de vídeo , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Albert Alcoz, Jugabilitat asíncrona. Els trets del videojoc al cinema experimental i la videocreació , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Wolfgang Ernst, Arqueologia dels mitjans radical (la seva epistemologia, la seva estètica i alguns estudis de casos) , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Alfonso Cuadrado Alvarado, Arqueologia de la interactivitat: el llibre mòbil i pop-up com a antecedent dels videojocs , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- María Alejandra Crescentino, Videoart al Con Sud. Festivals, arxius i remediació del passat analògic , Artnodes: No 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Shaila García Catalán, Aarón Rodríguez Serrano, Marta Martín Núñez, Aprendre de la caiguda, fer amb l’esquinçament: paradoxes de la melancolia lúdica a «Gris» , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Alex Arteaga, Estètica corporitzada i situada; Un enfocament enactiu a una noció cognitiva d'estètica , Artnodes: No 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.