Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació

Main Article Content

Ana Urroz-Osés
http://orcid.org/0000-0002-3743-3374
Laura Baigorri Ballarín
http://orcid.org/0000-0002-9070-863X

Aquesta recerca és una aproximació a l’ús polític de les TIC per part d’artistes i activistes, més concretament, a l’ús tàctic de la xarxa en l’art de finals del segle XX, en el període de l’aparició imminent d’internet en el context comunicacional. El seu objectiu és analitzar i traçar l’evolució transdisciplinària de la història de l’art digital, vinculada tant als avenços de la tecnologia de la comunicació com a una dimensió crítica i política orientada a potenciar la reflexió i el canvi social. Els artivistes van ser pioners en l’ús social i polític dels mass media i les seves tàctiques subversives. Es van fonamentar en l’establiment de xarxes de col·laboració i compartició d’informació, teòrica i pràctica, i en l’experimentació de possibilitats imaginatives d’atac i defensa des de la mateixa xarxa. Entre elles, destaquen l’adequació en línia de les tàctiques de resistència civil (desobediència civil electrònica), i la pràctica de diverses tàctiques de la guerrilla de la comunicació –el fake, l’afirmació subversiva i el camuflatge– basades en els principis de distanciament i sobreidentificació. Aquest estudi incideix en la singularitat, rellevància i impacte d’iniciatives artivistes pioneres que van aportar canvis significatius i van demostrar la capacitat transformadora de les pràctiques socials que utilitzen internet. Aquestes iniciatives van ser efectives en la mesura en què van generar col·lectius i comunitats que van treballar de manera solidària, van facilitar i van difondre la informació, van impulsar el coneixement, van fomentar consciència, compromís i una perspectiva crítica, i van idear maneres originals i creatives de contrarestar l’abús del poder. 

Paraules clau:

artivisme, tactical media, guerrilla de la comunicació, arqueologia mediàtica

Article Details

Com citar
Urroz-Osés, Ana; and Baigorri Ballarín, Laura. “Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació”. Artnodes, no. 33, pp. 1-10, doi:10.7238/artnodes.v0i33.417632.
Biografies de l'autor/a

Ana Urroz-Osés, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles arts

Professora lectora del departament d’Arts Visuals i Disseny en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona (UB). Actualment, imparteix docència en el grau de BBAA i en el màster en Producció i Recerca Artística. És vicedegana de Cultura i Estudiants des de 2021. Com a investigadora forma part del grup IMARTE. Recerca en processos artístics i noves tecnologies (SGR des de 2014), i participa en el Projecte I+D+I CUERPOS CONECTADOS II. Nuevos procesos de creación y difusión de las prácticas artísticas identitarias en la no-presencialidad, PID2020-116999RB-I00 (2021-2024). Compagina la docència universitària amb labors de comissariat i recerca en tecnologies aplicades a l’art i el disseny.  Ha publicat nombrosos articles sobre artivisme i tecnologia aplicada a la creació. Els més recents són: Art Games. Acción Lúdica Reflexiva (2020); Conocer el pasado para escribir el futuro. Causas, motivos y desenlaces del fracaso de experiencias tecnológicas vinculadas a la realidad virtual (RV) (2022) o Repensando el espacio artístico y narrativo. La realidad virtual (RV) como alternativa expositiva y creativa en tiempos de pandemia (2021). Recentment ha comissariat: La piel fría. Autómatas del querer (2021), monogràfica de Joana Burd, i Futurs Incerts (2023) al museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas.

Laura Baigorri Ballarín, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles arts

Catedràtica d’Arts Medials en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat directora del Departament de Disseny i Imatge (2012-2016), vicedegana de recerca, màsters i doctorat (2016-2021) i coordinadora del Programa de Doctorat Estudis Avançats en Produccions Artístiques (2022). És investigadora del grup IMARTE. Recerca en processos artístics i noves tecnologies (SGR des de 2014) i IP del Projecte I+D+I CUERPOS CONECTADOS II. Nuevos procesos de creación y difusión de las prácticas artísticas identitarias en la no-presencialidad, PID2020-116999RB-I00 (2021-2024). Combina la seva experiència docent amb la recerca, el comissariat i l’elaboració de projectes en línia. Ha publicat articles i assajos sobre art i activisme en la xarxa, videoart i game art, i els llibres:  Vídeo. Primera etapa (2004), Net.art. Prácticas estéticas y políticas en la Red (2006), Vídeo en Latinoamérica. Una historia crítica (2008) i Cuerpos conectados. Arte, identidad y autorrepresentación en la sociedad transmedia (2021). Entre les seves exposicions destaquen el comissariat de NEW (EGO). Cuerpos Conectados (2021) a ETOPIA. Centre d’Art i Tecnologia de Saragossa,  Videoarde. Video crítico en Latinoamérica y Caribe (2009-2015) AECID i Institut Cervantes, Homo Ludens Ludens (2008) a LABoral de Gijón i Multiverso (2016-2019) a Fundació BBVA de Madrid.

Referències

Arquilla, John y David Ronfeldt. «Cyberwar is Coming!». Comparative Strategy, vol. 12, n.º 2 (April-June 1993): 141-65. También en Arquilla, John y David Ronfeldt (eds.). In Athena’s Camp: Preparing for Conflict in the Information Age. RAND, 1997. DOI: https://doi.org/10.1080/01495939308402915

Baigorri, Laura y Lourdes Cilleruelo. Net.art: Prácticas estéticas y politícas en la Red. Madrid: Brumaria, 2006.

Baudrillard, Jean. Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós, 1978.

Blisset, Luther, Sonja Brünzels y Grupo Autónomo. A.F.R.I.K.A. Manual de guerrilla de la comunicación. Cómo acabar con el mal. Barcelona: Virus. Original: Handbuch der Kommunikationsguerilla. Berlín: Verlag Libertäre Assoziation, 1996.

Brusadin, Vanni. 2016. El “fake” y el asalto a la comunicación. Evolución de las prácticas artísticas y activistas de manipulación de los medios (1968 - 2014). Tesis doctoral. Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona (18 enero 2016). http://hdl.handle.net/10803/373642

Claramonte, Jordi. Arte de contexto. San Sebastián: Nerea, 2010. https://www.academia.edu/33811474/Arte_de_contexto_pdf

Critical Art Ensemble. Electronic Civil Disobedience & Other Unpopular Ideas. Autonomedia, 1996. http://critical-art.net/electronic-civil-disobedience-1996/

Critical Art Ensemble. Digital Resistance: Explorations in Tactical Media. Autonomedia, 2001. http://critical-art.net/digital-resistance-2001/

De Certeau, Michel. La invención de lo cotidiano. México: Universidad Iberoamericana/ ITESO, 1996. Original: L’Invention du Quotidien. 1. Arts de Faire. Union générale d’éditions, 1980.

Eco, Umberto. La estructura ausente: Introducción a la semiótica. México, DF.: Debolsillo, 2005. Original: «Per una guerriglia semiológica». Il costume di casa. Milán: Bompiani, 1973.

Flint, James. 1998. «Heath Bunting is on a mission». Irational. http://www.irational.org/irational/media/telegraph1.html

Lovink, Geert y David García. «El ABC del Tactical Media». Pensamiento. Aleph (1997). https://web.archive.org/web/20061003142039fw_/http://aleph-arts.org/pens/abc.html

Lovink, Geert y David García. «The D-E-F of Tactical Media». Pensamiento. Aleph (1999). https://web.archive.org/web/20061003141834fw_/http://aleph-arts.org/pens/def.html

Mills, C. Wright. The Power Elite. Nueva York: Oxford University Press, 1956. DOI: https://doi.org/10.2307/1983710

Urroz, Ana. Artivismo: análisis y caracterización de las prácticas artísticas que colaboran en el desarrollo social de Internet. Tesis doctoral. Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona (20 diciembre 2005). http://hdl.handle.net/10803/669977

Wray, Stefan. “La desobediencia civil electrónica y la world wide web del hacktivismo: La política extraparlamentaria de acción directa en la red». Pensamiento. Aleph (1999). https://web.archive.org/web/20051228141557/http://aleph-arts.org/pens/wray.html

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.