Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació

Aquesta recerca és una aproximació a l’ús polític de les TIC per part d’artistes i activistes, més concretament, a l’ús tàctic de la xarxa en l’art de finals del segle XX, en el període de l’aparició imminent d’internet en el context comunicacional. El seu objectiu és analitzar i traçar l’evolució transdisciplinària de la història de l’art digital, vinculada tant als avenços de la tecnologia de la comunicació com a una dimensió crítica i política orientada a potenciar la reflexió i el canvi social. Els artivistes van ser pioners en l’ús social i polític dels mass media i les seves tàctiques subversives. Es van fonamentar en l’establiment de xarxes de col·laboració i compartició d’informació, teòrica i pràctica, i en l’experimentació de possibilitats imaginatives d’atac i defensa des de la mateixa xarxa. Entre elles, destaquen l’adequació en línia de les tàctiques de resistència civil (desobediència civil electrònica), i la pràctica de diverses tàctiques de la guerrilla de la comunicació –el fake, l’afirmació subversiva i el camuflatge– basades en els principis de distanciament i sobreidentificació. Aquest estudi incideix en la singularitat, rellevància i impacte d’iniciatives artivistes pioneres que van aportar canvis significatius i van demostrar la capacitat transformadora de les pràctiques socials que utilitzen internet. Aquestes iniciatives van ser efectives en la mesura en què van generar col·lectius i comunitats que van treballar de manera solidària, van facilitar i van difondre la informació, van impulsar el coneixement, van fomentar consciència, compromís i una perspectiva crítica, i van idear maneres originals i creatives de contrarestar l’abús del poder.