Mitjans imaginaris: Mysterium d'Alexander Scriabin

Aquest assaig se centra en l'obra inacabada Mysterium del compositor Alexander Scriabin (1871-1915) com a exemple d'un mitjà imaginari. S'hi demostra com la creació de Mysterium va dependre de les pràctiques discursives de l'època, del paisatge dels mitjans (media landscape) del 1900, tal com el va definir Kittler, a més d'una evolució particular de l'esfera local, tal com la va conceptualitzar Peter Sloterdijk. D'altra banda, s'hi revela de quina manera Mysterium interacciona tant amb mitjans acabats com imaginaris del seu propi temps i de temps posteriors. La complexitat estructural de Mysterium serveix per debatre sobre les limitacions i les possibilitats del concepte de mitjans imaginaris, i el concepte wagnerià carregat de connotacions històriques del Gesamtkunstwerk s'utilitza per fer la contextualització historiogràfica. Amb això, l'article proporciona una comprensió crítica dels límits d'allò tecnològic dins del concepte dels mitjans i, a més, ofereix una nova perspectiva sobre una obra artística i musical important des del punt de vista històric, però rarament tractada i que sovint ha deixat els entesos maldant per entendre el seu caràcter inacabat i incomplet.