Color-moviment: moments en una epistemologia de temps profund dels mitjans
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El color i el moviment es presenten com a fenòmens profundament diferents, però una història epistemològica dels seus conceptes revela com d’entrellaçats han estat dins de l’episteme occidental. Això apareix no sols en textos científics o filosòfics, sinó també, i principalment, en la forma en què dispositius concrets, obres d’art, mitjans i els protocols experimentals s’han concebut i desenvolupat al llarg de la història. Aquest article proposa una epistemologia de temps profund dels mitjans basada en l’anàlisi d’alguns dispositius nodals que mobilitzen tant el moviment com el color: els experiments òptics d’Isaac Newton, el fenaquistoscopi de Joseph Plateau i els projectes de mitjan segle XIX de Charles Cros per al registre del color i el moviment. Aquests mostraran com el color i el moviment s’han pensat junts en la cultura occidental.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Benoît Turquety, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Benoît Turquety, Universitat París 8
Professor de la Universitat de París 8 i director de projectes de recerca de SNF sobre càmeres Bolex i gravadores de so Nagra. El seu treball se centra principalment en la història i l’epistemologia de les tecnologies cinematogràfiques i dels mitjans, explorant les seves implicacions mediambientals i polítiques des d’una perspectiva basada en la filosofia de Gilbert Simondon.
Albera, François and Maria Tortajada (eds). Cinema Beyond Film. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2012. DOI: https://doi.org/10.1017/9789048508075
Albera, François and Maria Tortajada. Cine-Dispositives. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.1515/9789048523443
Arcy, Patrice d’. “Mémoire sur la durée de la sensation de la vue”. Histoire de l’Académie royale des sciences. (Paris: Imprimerie royale, 1768), 439-451.
Baudelaire, Charles. “The Salon of 1846”. Selected Writings on Art and Literature. (London: Penguin, 1972), 47-107.
Baudelaire, Charles. “Morale du joujou”. In: Claude Pichois (ed.). Œuvres complètes 1. (Paris: Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1975), 581-587.
Baudelaire, Charles. The Painter of Modern Life and Other Essays. London: Phaidon, 1995.
Brewster, David. Treatise on the Kaleidoscope. Edinburgh: Archibald Constable & Co, 1819.
Cros, Charles. Tristan Corbière, Charles Cros: Œuvres complètes. Edited by Louis Forestier & Pierre-Olivier Walzer. Paris: Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1970.
Fihman, Guy. “De la ‘Musique chromatique’ et des ‘Rythmes colorés”. Fotogenia 1, “Il colore nel cinema” (1995): 319-323.
Goethe, Johann Wolfgang von. Theory of Colours. Translated by Charles Lock Eastlake. London: John Murray, 1840.
Guillerme, Jacques and Jan Sebestik. “Les commencements de la technologie”. Thalès, no. 12 (1968): 1-72.
Newton, Isaac. Opticks: or, a Treatise of the Reflexions, Refractions, Inflexions and Colours of Light. Also Two Treatises of the Species and Magnitude of Curvilinear Figures. London: Sam. Smith and Benj. Walford, 1704. DOI: https://doi.org/10.5479/sil.302475.39088000644674
Plateau, Joseph. Sur quelques propriétés des impressions produites par la lumière sur l’organe de la vue. Liège: Henri Dessain, 1829.
Plateau, Joseph. “Des illusions d’optique sur lesquelles se fonde le petit appareil récemment appelé Phénakisticope”. Annales de chimie et de physique, no. 53 (1833): 305
Plateau, Joseph. “Troisième note sur des applications curieuses de la persistance des impressions de la rétine”. Bulletin de l’Académie royale des sciences de Belgique, no. 7 (1849): 30-39.
Roque, Georges. “Couleur et mouvement”. In: Raymond Bellour (ed.). Cinéma et peinture. Approches. (Paris: Presses universitaires de France, 1990), 11-30.
Turquety, Benoît. “Cinéma, couleur, mouvement: Kinemacolor et abstraction”. Eu-topías. Revue d’interculturalité, de communication et d’études européennes, no. 1-2 (2011): 25-37.
Turquety, Benoît. “‘Implicit Conceptual Structures:’ The Non-Human Dimension”. In: Rebecca Boguska, Guilherme Machado, Rebecca Puchta, and Martin Reljic (eds.). Tacit Cinematic Knowledge: Approaches and Practices. (Lüneburg: Meson Press, 2024), 31-46.
Young, Thomas. “The Bakerian Lecture: On the Theory of Light and Colours”. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, no. 92 (1802): 12-49. DOI: https://doi.org/10.1098/rstl.1802.0004
Young, Thomas. A Course of Lectures on Natural Philosophy and the Mechanical Arts in Two Volumes. Volume 1. London: Joseph Johnson, 1807. DOI: https://doi.org/10.5962/bhl.title.22458
Articles similars
- Lev Manovich, L'avantguarda com a programari , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Wolfgang Ernst, Arqueologia dels mitjans radical (la seva epistemologia, la seva estètica i alguns estudis de casos) , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Erkki Huhtamo, Començament i desenvolupament de l'arqueologia dels media , Artnodes: Núm. 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- David García, Geert Lovink, Andreas Broeckmann, El GHI dels mitjans tàctics , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Ze Gao, Tristan Camille Braud, Varvara Guljajeva, Oportunitats museístiques impulsades per la realitat virtual: arxius digitalitzats en l’era del metavers , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Rene G. Cepeda, Creant un manual: The Manual for the Curation and Display of Interactive New Media Art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Mira Stolpe Törneman, Mitjans imaginaris: Mysterium d'Alexander Scriabin , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.