Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial

L’art generatiu compleix la promesa futurista de facilitar la cocreació entre l’ésser humà i la màquina. Aquesta recerca aborda una connexió potencial entre el futurisme i el present (post)digital amb l’objectiu de plantejar una definició de la «creativitat posthumana» a través del paper del manifest artístic com a format textual de referència en l’àmbit avantguardista, tant al començament del segle XX com a l’era de la Web 3.0. Mitjançant una metodologia basada en l’arqueologia de mitjans, es revisaran els orígens de la machine condition en relació amb els processos d’expressió creativa en el context de l’art mediàtic, prestant especial atenció a l’art procedural com a culminació de l’art no-humà. Es procedirà a l’anàlisi comparativa d’un corpus format per dos manifestos representatius dels límits i possibilitats de l’aliança creativa humà-mecànica a l’últim centenni: «L’arte meccanica. Manifesto futurista» (1923 i «The De-centralized Unicist Manifest» (2021), resultant de l’aplicació de la IA al camp de l’art mitjançant l’aprenentatge automàtic i les xarxes neuronals. A partir d’aquest estudi s’avaluarà el paper pioner d’aquest tipus de textos programàtics orientats a definir la relació entre creativitat i posthumanisme des de dos moments històrics marcats per la urgència col·lectiva a identificar els riscos i els beneficis existents en l’ús artístic de sistemes d’intel·ligència autònoma.