Contracorrents del màrqueting del ‘microordinador’: ordinadors personals i genealogia dels mitjans
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Entre el final dels anys setanta i fins a mitjan anys vuitanta, molts països van viure el “boom dels ordinadors personals”. L'ordinador personal (o “microordinador”, com se'l coneixia col·loquialment) s'havia convertit en un concepte viable de màrqueting, perquè les empreses, després de desenvolupar unes màquines molt avançades i cares per a aplicacions empresarials, científiques i d'enginyeria, havien trobat un segment de mercat per a uns “ordinadors personals” més assequibles, accessibles i no tan avançats per a usuaris individuals. La domesticació de l'ordinador és, lògicament, una fase interessant de la història dels mitjans i descobreix intermedialitats, continuïtats i interrupcions dins de l'evolució de la cultura digital. En analitzar el màrqueting de l'ordinador personal, tal com apareix en els anuncis de revistes entre el 1981 i el 1985, aquest article sosté que podem comprendre millor la relació de transformació mútua entre el disseny i el llenguatge intrínsecament tècnics de l'enginyeria de software i hardware, i l'idioma ideològic i cultural de la informatització. La pregunta clau de la recerca d'aquest article és:
Com es va transcodificar el llenguatge intrínsecament tècnic i, fins i tot, les operacions concretes de l'enginyeria de software i hardware, per crear conceptes de màrqueting? O, en altres paraules, com es va negociar l'agència humana i l'agència tecnològica a través del llenguatge visual del màrqueting?
La resposta a aquesta pregunta proporcionarà informació sobre com començava a produir-se la informatització imminent de la societat des d'un nivell ideològic i semiòtic, fet que, alhora, s'ha vist reforçat per les capacitats materials de les tecnologies dels mitjans. Com a resultat, l'article identifica tres possibles “contracorrents” en les quals es negocien les materialitats, les agències i els discursos.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Jörgen Skågeby, Universitat d'Estocolm (Suècia)
Jörgen Skågeby és professor associat del Departament d'Estudis de Mitjans de la Universitat d'Estocolm (Suècia). Els interessos de la seva recerca inclouen l'arqueologia de mitjans dels ordinadors personals, la ficció del disseny i la interacció entre humans i ordinadors des del punt de vista humanístic.
Articles similars
- Mikel Otxoteko, Els jocs digitals més enllà de les lògiques disciplinàries i de vigilància , Artnodes: Núm. 30
- Pau Catà Marlès, Cap a l'era postdigital de les humanitats. El NACMM i el projecte Platform HARAKAT com a estudis de cas , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Michael Punt, Una gominola en forma de nen al genoll , Artnodes: Núm. 1 (2002): NODE 1. Art, ciència i tecnologia
- Marcelo Alejandro Fraile-Narvaez, L’autor i l’intèrpret: una mirada contemporània al projecte del Biocentre per a la Universitat de Frankfurt de Peter Eisenman , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Andrea Soto, Vilém Flusser: imatges improbables , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Annabel Castro, Outside in: exile at home, un sistema de discriminació algorítmica , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Alfonso Cuadrado Alvarado, Arqueologia de la interactivitat: el llibre mòbil i pop-up com a antecedent dels videojocs , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Umberto Roncoroni Osio, Veronica Crousse Rastelli, La virtualitat augmentada: processos emergents, art i mitjans digitals , Artnodes: Núm. 17: (Juny 2016). NODE 17. Art i educació (coord.: Aida Sánchez de Serdio)
- José Luis Reyes-Criado, Formats situats entorn del debat de ciència-art-tecnologia: una introducció als Festivals Europeus d’Art Digital (DAF) , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Claudia Arozqueta, Llum polisèmica: la llum com a element contradictori en l'obra de Rafael Lozano-Hemmer , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
<< < 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.