Els jocs digitals més enllà de les lògiques disciplinàries i de vigilància

Actualment, els jocs digitals se situen com la màxima expressió de la interactivitat i com la primera opció d’entreteniment en alguns països, com és el cas d’Espanya. Així, aquesta jove indústria sembla que afecta les maneres de sociabilitat i aprenentatge. Davant la seva influència irrevocable, la dels nous tipus d’imatges que sorgeixen amb la digitalització dels mitjans, alguns estudiosos com l’artista i teòric Trevor Paglen s’han preguntat «què és veure i què significa veure en aquest determinat moment històric?», qüestió a la qual, tenint en consideració les argumentacions d’una bona part dels experts en l’àmbit, caldria respondre: alguna cosa que repercuteix directament sobre el terreny social, ètic i polític. Mogut per aquestes preocupacions, l’article analitza la creació de conductes i hàbits rutinaris a través dels jocs digitals i el vincle d’aquesta indústria amb les necessitats formatives i de vigilància del capitalisme i, particularment, de l’àmbit de la disciplina militar. En una discussió final, es deixa oberta la porta a altres desenvolupaments a partir d’aquesta recerca. En aquesta, es planteja una sèrie de reptes que entronquen amb una aproximació ecològica de la percepció i l’aprenentatge, pautes que afectarien necessàriament les estructures i lògiques dels jocs digitals. La fi d’aquestes aspiracions seria promoure una imaginació sensible i el sorgiment de valors com l’empatia i el compromís amb el món que habitem.