Contracorrents del màrqueting del ‘microordinador’: ordinadors personals i genealogia dels mitjans
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Entre el final dels anys setanta i fins a mitjan anys vuitanta, molts països van viure el “boom dels ordinadors personals”. L'ordinador personal (o “microordinador”, com se'l coneixia col·loquialment) s'havia convertit en un concepte viable de màrqueting, perquè les empreses, després de desenvolupar unes màquines molt avançades i cares per a aplicacions empresarials, científiques i d'enginyeria, havien trobat un segment de mercat per a uns “ordinadors personals” més assequibles, accessibles i no tan avançats per a usuaris individuals. La domesticació de l'ordinador és, lògicament, una fase interessant de la història dels mitjans i descobreix intermedialitats, continuïtats i interrupcions dins de l'evolució de la cultura digital. En analitzar el màrqueting de l'ordinador personal, tal com apareix en els anuncis de revistes entre el 1981 i el 1985, aquest article sosté que podem comprendre millor la relació de transformació mútua entre el disseny i el llenguatge intrínsecament tècnics de l'enginyeria de software i hardware, i l'idioma ideològic i cultural de la informatització. La pregunta clau de la recerca d'aquest article és:
Com es va transcodificar el llenguatge intrínsecament tècnic i, fins i tot, les operacions concretes de l'enginyeria de software i hardware, per crear conceptes de màrqueting? O, en altres paraules, com es va negociar l'agència humana i l'agència tecnològica a través del llenguatge visual del màrqueting?
La resposta a aquesta pregunta proporcionarà informació sobre com començava a produir-se la informatització imminent de la societat des d'un nivell ideològic i semiòtic, fet que, alhora, s'ha vist reforçat per les capacitats materials de les tecnologies dels mitjans. Com a resultat, l'article identifica tres possibles “contracorrents” en les quals es negocien les materialitats, les agències i els discursos.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Jörgen Skågeby, Universitat d'Estocolm (Suècia)
Jörgen Skågeby és professor associat del Departament d'Estudis de Mitjans de la Universitat d'Estocolm (Suècia). Els interessos de la seva recerca inclouen l'arqueologia de mitjans dels ordinadors personals, la ficció del disseny i la interacció entre humans i ordinadors des del punt de vista humanístic.
Articles similars
- Marta Pérez-Campos, Taller (Des)cifradores de mensajes: una manera de presentar el funcionament intern d’un compilador a infants de 6 a 12 anys des de l’experimentació artística , Artnodes: Núm. 30
- Paola Torres Núñez del Prado, Audiotactilitat andina: interfícies transculturals que aclareixen una història divergent de la tecnologia , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Diego Gómez-Venegas, Cybersyn i la memòria simbòlica del paper , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pau Alsina, Desmuntant el mite de la immaterialitat de l'art digital: cap a un enfocament neomaterialista en les arts , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Erkki Huhtamo, Màquines de diversió, màquines de problemes , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Mauricio Vásquez Arias, Fantasmàtica i mèdiums en el taller dels Rodríguez. Aproximacions a la pervivència de gestos tècnics en dispositius culturals de l’artesanat colombià , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Nelson Brissac, Paisatges crítics. Robert Smithson: art, ciència i indústria , Artnodes: Núm. 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Jorge Luis Marzo Perez, La genealogia "líquida" de la interfície , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Jan Distelmeyer, De l’objecte al procés. Interfície política d’informatització en xarxa , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.