De l’objecte al procés. Interfície política d’informatització en xarxa

Main Article Content

Jan Distelmeyer

Una de les tasques més difícils avui dia és intentar captar la presència de la informàtica. Especialment per la seva condició de xarxa, les formes quasi ubiqües i diverses dels ordinadors en tots els seus formats (de sobretaula, mòbil, integrat i atuònom) creen una complexitat gairebé aclaparadora. Per parlar de la complexitat d’allò que aquí s’escapa i és present alhora, l’article proposa reconsiderar el concepte d’interfície, les seves arrels històriques i els seus avantatges heurístics per a l’anàlisi i la crítica de la difusió actual i, en especial quotidiana, de la informatització.


La qüestió de les interfícies porta fins a procesos i estats aïllats de conducció, així com fins a la complexitat de la cooperació que les conforma. A més, obre alhora un horitzó de recerca i un mode d’anàlisi, que sempre exigeix més nivells d’interfície implicats en el fenomen que investigo actualment. Com a exemple, l’article parla del desplaçament de l’arxiu en el llançament de l’iPhone 2007 i la seva recuperació el 2017 amb l’aplicació “Arxius”. Ambdós desenvolupaments estan íntimament relacionats amb la creació d’ordinadors com a màquines permanentment interconnectades, on se centra l’atenció en la seva funcionalitat, depresentacions i ideologia.

Paraules clau
interfície; conducció; xarxa; ideologia; depresentació; objectes digitals

Article Details

Com citar
Distelmeyer, Jan. “De l’objecte al procés. Interfície política d’informatització en xarxa”. Artnodes, no. 24, pp. 83-90, doi:10.7238/a.v0i24.3300.
Biografia de l'autor/a

Jan Distelmeyer, Universitat de Ciències Aplicades de Potsdam Universitat de Potsdam

Professora d’Història dels Mitjans de Comunicació i de Teoria dels Mitjans en el programa d’Estudis Europeus de Mitjans de Comunicació de la Universitat de Ciències Aplicades de Potsdam i de la Universitat de Potsdam.

Referències
Andersen, Christian Ulrik, and Søren Pold. 2018. The Metainterface. The Art of Platforms, Cities and Clouds. Cambridge: MIT. https://doi.org/10.7551/mitpress/11041.001.0001

Apple Inc. 2009. iPhone User Guide. For iPhone OS 3.1 Software. Cupertino: Apple Inc.

Apple Inc. 2011. “Apple WWDC 2011 – iCloud Introduction”. Filmed June 6, 2011 at Apple Worldwide Developers Conference. Video, 38:16. https://www.youtube.com/watch?v=KTrO2wUxh0Q.

Apple Inc. 2016. MacBook Pro Essentials. Cupertino: Apple Inc.

Apple Inc. 2019. “Use the Files app on your iPhone, iPad, and iPod touch”. Apple Support. Last modified February 06, 2019. https://support.apple.com/en-us/HT206481.

Bratton, Benjamin H. 2016. The Stack: On Software and Sovereignty. Cambridge: MIT. https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262029575.001.0001

Burks, Arthur W., and Alice R. Burks. 1981. “The ENIAC: First General- Purpose Electronic Computer”. Annals of the History of Computing, no. 4: 310-399. https://doi.org/10.1109/MAHC.1981.10043

Chun, Wendy Hui Kyong. 2004. “On Software, or the Persistence of Visual Knowledge”. Grey Room, no. 18: 26-51. https://doi.org/10.1162/1526381043320741

Chun, Wendy Hui Kyong. 2013. Programmed Visions. Software and Memory. Cambridge: MIT.

Distelmeyer, Jan. 2017. Machtzeichen. Anordnungen des Computers. Berlin: Bertz+Fischer.

Distelmeyer, Jan. 2018. “Drawing Connections. How Interfaces Matter”. Interface Critique Journal, no. 1: 22-32.

Cramer, Florian, and Matthew Fuller. 2008. “Interface”. In: Software Studies: A Lexicon, edited by Matthew Fuller, 149-152. Cambridge: MIT. https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262062749.003.0020

Ekman, Ulrik. 2016. “Introduction: Complex Ubiquity-Effects”. Ubiquitous Computing, Complexity, and Culture, edited by Ulrik Ekman et al.: 39-75. New York: Routledge.

Farocki, Harun. 2004. “Phantom Images”. Public. Art, Culture, Ideas, no. 29: 12-22.

Gabrys, Jennifer. 2016. Program Earth: Environmental Sensing Technology and the Making of a Computational Planet. Minneapolis: University of Minnesota. https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816693122.001.0001

Galloway, Alexander. 2012a. “Black Box, Black Bloc”. Communization and Its Discontents: Contestation, Critique, and Contemporary Struggles, edited by Benjamin Noys, 237-252. New York: Autonomedia.

Galloway, Alexander. 2012b. The Interface Effect. Cambridge: Polity.

Hagen, Wolfgang. 2018. “Anästhetische Ästhetiken. Über Smartphone-Bilder und ihre Ökologie”. Smartphone-Ästhetik. Zur Philosophie und Gestaltung mobiler Medien, edited by Oliver Ruf, 75-104. Bielefeld: transcript.

Hansen, Mark B. N. 2015. Feed Forward. On the Future of Twenty-First-Century-Media. Chicago: University of Chicago, 580-629. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226199863.001.0001

Heilmann, Till A. 2015. “Datenarbeit im ‘Capture’-Kapitalismus. Zur Ausweitung der Verwertungszone im Zeitalter informatischer Überwachung”. ZfM – Zeitschrift für Medienwissenschaft, no. 13: 35-47.

Hörl, Erich. 2017. “Introduction to general ecology: The ecologization of thinking”. In General Ecology: The New Ecological Paradigm, edited by Erich Hörl, 1-73. London: Bloomsbury.

Hookway, Branden. 2014. Interfaces. Cambridge: MIT. https://doi.org/10.7551/mitpress/9919.001.0001

Hui, Yuk. 2016. On the Existence of Digital Objects. Minneapolis: University of Minnesota. https://doi.org/10.5749/minnesota/9780816698905.001.0001

Jin, Dal Yong. 2015. Digital Platforms, Imperialism, and Political Culture. New York: Routledge.

Kaerlein, Timo. 2018. Smartphones als digitale Nahkörpertechnologien. Zur Kybernetisierung des Alltags. Bielefeld: transcript. https://doi.org/10.14361/9783839442722

Kaldrack, Irina, and Martina Leeker. 2015. “There is no Software, there are just Services: Introduction”. There is no Software, there are just Services, edited by Irina Kaldrack and Martina Leeker, 9-20. Lüneburg: Meson.

Kay, Alan C. 2001. “User Interface – A Personal View (1989)”. Multimedia. From Wagner to Virtual Reality, edited by Randall Packer and Ken Jordan, 121-131, New York: Norton.

Nake, Frieder. 1984. “Schnittstelle Mensch-Maschine”. Kursbuch 75: Computerkultur, edited by Karl Markus Michel and Tilman Spengler, 109-118. Berlin: Rotbuch.

Nake, Frieder. 2009. “The Semiotics Engine. Notes on the History of Algorithmic Images in Europe”. Art Journal 68, no. 1: 76-89. https://doi.org/10.1080/00043249.2009.10791337

Pantenburg, Volker. 2015. Farocki/Godard. Film as Theory. Amsterdam: Amsterdam University. https://doi.org/10.1515/9789048527557

Ripley, M. Louise. 2008. “Trickster Fiddles with Informatics: The Social Impact of Technological Marketing Schemes”. Journal of Systemics, Cybernetics, and Informatics 6, no. 1: 91-96.

Rouvroy, Antoinette, and Bernard Stiegler. 2016. “The Digital Regime of Truth. From the Algorithmic Governmentality to a New Rule of Law”. La Deleuziana. Online Journal of Philosophy, no. 3: 6-27. http://www.ladeleuziana.org/wp-content/uploads/2016/12/Rouvroy-Stiegler_eng.pdf.

Schaefer, Peter. 2011. “Interface: History of a Concept, 1868-1888”. In The Long History of New Media: Technology, Historiography, and Contextualizing Newness, edited by David W. Park et al., 163-175. New York: Peter Lang.

Selfe, Cynthia L., and Richard J. Selfe. 1994. “The Politics of the Interface: Power and Its Exercise in Electronic Contact Zones”. National Council of Teachers of English 45, no. 4: 480-504. https://doi.org/10.2307/358761

Smith, Crosbie, and M. Norton Wise. 1989. Energy and Empire: A Biographical Study of Lord Kelvin. Cambridge: MIT.

Srnicek, Nick. 2017. Platform Capitalism. Cambridge: Polity.

Turing, Alan. 1950. “Computing Machinery and Intelligence”. Mind, New Series 59, no. 236: 433-460. https://doi.org/10.1093/mind/LIX.236.433

van den Boomen, Marianne. 2014. Transcoding the Digital. How Metaphors Matter in New Media. Amsterdam: Institute of Network Cultures.

von Neumann, John. 1975. “First draft of a report on the EDVAC (1945)”. In The Origins of Digital Computers: Selected Papers, edited by Brian Randell, 355-364. Berlin/Heidelberg/New York: Springer. https://doi.org/10.5479/sil.538961.39088011475779

Wilson, David. B. ed. 1990. The Correspondence Between Sir George Gabriel Stokes and Sir William Thomson Baron Kelvin of Largs (Volume 2, 1870-1901). Cambridge: Cambridge University.

Winkler, Hartmut. 2015. Prozessieren. Die dritte, vernachlässigte Medienfunktion. Paderborn: Fink. https://doi.org/10.30965/9783846758410

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.