Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Des dels primers anys del segle xxi el bioart s'ha consolidat com un camp d'especial interès per a artistes, teòrics i institucions. No obstant això, les relacions entre art, biologia i tecnologia es poden documentar des del primer terç del segle xx. La tasca d'historiar aquest context de relacions es fa necessària per a comprendre la gènesi i les transformacions que ha experimentat aquest camp de treball artístic. Aquest tipus d'anàlisi històrica revela que, sota l'aparent homogeneïtat del terme bioart, s'oculta una gran heterogeneïtat de pràctiques i discursos que no han de ser obviats, ja que són una font valuosa per a comprendre les diferents veus i controvèrsies que acull el bioart.
El bioart, per a l'historiador de l'art, no existeix com un element autònom, sinó que es nodreix d'inèrcies i genera tensions com a resultat de la seva interacció amb altres camps artístics amb els quals inevitablement es relaciona: l'art dels mitjans i l'art contemporani ortodox. En aquest text plantegem que la labor d'historiar el bioart s'ha d'abordar amb relació a tres aspectes fonamentals: l'elaboració d'una història des d'un punt de vista cronològic de les relacions entre art, biologia i tecnologia; els problemes i les solucions que resulten de la comprensió del bioart com a part de l'art dels mitjans, fonamentalment relacionats amb la materialitat, i els reptes metodològics i avantatges derivats de la comprensió del bioart amb relació a altres manifestacions de l'art contemporani.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Daniel López del Rincón, Universitat de Barcelona
Professor associat de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del grup Art, Arquitectura i Societat Digital.
Lourdes Cirlot, Universitat de Barcelona
Catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora principal del grup Art, Arquitectura i Societat DigitalArticles similars
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Margit Rosen, Al principi, estava l’analògic. Una història alternativa dels començaments de l’art computacional , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Rene G. Cepeda, Creant un manual: The Manual for the Curation and Display of Interactive New Media Art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Wolfgang Ernst, Arqueologia dels mitjans radical (la seva epistemologia, la seva estètica i alguns estudis de casos) , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.