Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Des dels primers anys del segle xxi el bioart s'ha consolidat com un camp d'especial interès per a artistes, teòrics i institucions. No obstant això, les relacions entre art, biologia i tecnologia es poden documentar des del primer terç del segle xx. La tasca d'historiar aquest context de relacions es fa necessària per a comprendre la gènesi i les transformacions que ha experimentat aquest camp de treball artístic. Aquest tipus d'anàlisi històrica revela que, sota l'aparent homogeneïtat del terme bioart, s'oculta una gran heterogeneïtat de pràctiques i discursos que no han de ser obviats, ja que són una font valuosa per a comprendre les diferents veus i controvèrsies que acull el bioart.
El bioart, per a l'historiador de l'art, no existeix com un element autònom, sinó que es nodreix d'inèrcies i genera tensions com a resultat de la seva interacció amb altres camps artístics amb els quals inevitablement es relaciona: l'art dels mitjans i l'art contemporani ortodox. En aquest text plantegem que la labor d'historiar el bioart s'ha d'abordar amb relació a tres aspectes fonamentals: l'elaboració d'una història des d'un punt de vista cronològic de les relacions entre art, biologia i tecnologia; els problemes i les solucions que resulten de la comprensió del bioart com a part de l'art dels mitjans, fonamentalment relacionats amb la materialitat, i els reptes metodològics i avantatges derivats de la comprensió del bioart amb relació a altres manifestacions de l'art contemporani.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Daniel López del Rincón, Universitat de Barcelona
Professor associat de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del grup Art, Arquitectura i Societat Digital.
Lourdes Cirlot, Universitat de Barcelona
Catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora principal del grup Art, Arquitectura i Societat DigitalArticles similars
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Stanislav Milovidov, Polítiques i limitacions d’accés a les xarxes neuronals comercials com a incentiu a l’artivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Boris Groys, Sobre el que és nou , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Pedro Ortuño-Mengual, Gloria Lapeña-Gallego, Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Jesús Fernando Monreal Ramírez, Ana Del Castillo, Itineraris de la matèria: medialitat, circulació i obsolescència tecnològica en algunes pràctiques artístiques des de Mèxic , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Claudia Giannetti, La producció de continguts culturals (2): art, patrimoni, canals de difusió , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Benoît Turquety, Color-moviment: moments en una epistemologia de temps profund dels mitjans , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Nuria Peist, Les obres d'art, les persones i els materials. Una anàlisi fenomenològica i sistèmica de l'art actual , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.