Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Des dels primers anys del segle xxi el bioart s'ha consolidat com un camp d'especial interès per a artistes, teòrics i institucions. No obstant això, les relacions entre art, biologia i tecnologia es poden documentar des del primer terç del segle xx. La tasca d'historiar aquest context de relacions es fa necessària per a comprendre la gènesi i les transformacions que ha experimentat aquest camp de treball artístic. Aquest tipus d'anàlisi històrica revela que, sota l'aparent homogeneïtat del terme bioart, s'oculta una gran heterogeneïtat de pràctiques i discursos que no han de ser obviats, ja que són una font valuosa per a comprendre les diferents veus i controvèrsies que acull el bioart.
El bioart, per a l'historiador de l'art, no existeix com un element autònom, sinó que es nodreix d'inèrcies i genera tensions com a resultat de la seva interacció amb altres camps artístics amb els quals inevitablement es relaciona: l'art dels mitjans i l'art contemporani ortodox. En aquest text plantegem que la labor d'historiar el bioart s'ha d'abordar amb relació a tres aspectes fonamentals: l'elaboració d'una història des d'un punt de vista cronològic de les relacions entre art, biologia i tecnologia; els problemes i les solucions que resulten de la comprensió del bioart com a part de l'art dels mitjans, fonamentalment relacionats amb la materialitat, i els reptes metodològics i avantatges derivats de la comprensió del bioart amb relació a altres manifestacions de l'art contemporani.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Daniel López del Rincón, Universitat de Barcelona
Professor associat de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del grup Art, Arquitectura i Societat Digital.
Lourdes Cirlot, Universitat de Barcelona
Catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora principal del grup Art, Arquitectura i Societat DigitalArticles similars
- Santiago Morilla, Cap a un art postlocatiu , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ze Gao, Tristan Camille Braud, Varvara Guljajeva, Oportunitats museístiques impulsades per la realitat virtual: arxius digitalitzats en l’era del metavers , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Federica Martini, Casos oberts de la història de l’art: la tasca dels artistes a la fàbrica , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Sandra Alvaro, Topologies de l'art en l'era de la informació , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Miklos Peternak, El món de l’art no és perfecte. Sobre Man is Not Perfect, 1976 de Miklós Erdély , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Slavko Kacunko, Immediació , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Vanina Hofman, Pau Alsina, Futurs especulatius de l’art «Què passaria si...?» , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.