Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans)

Des dels primers anys del segle xxi el bioart s'ha consolidat com un camp d'especial interès per a artistes, teòrics i institucions. No obstant això, les relacions entre art, biologia i tecnologia es poden documentar des del primer terç del segle xx. La tasca d'historiar aquest context de relacions es fa necessària per a comprendre la gènesi i les transformacions que ha experimentat aquest camp de treball artístic. Aquest tipus d'anàlisi històrica revela que, sota l'aparent homogeneïtat del terme bioart, s'oculta una gran heterogeneïtat de pràctiques i discursos que no han de ser obviats, ja que són una font valuosa per a comprendre les diferents veus i controvèrsies que acull el bioart.

El bioart, per a l'historiador de l'art, no existeix com un element autònom, sinó que es nodreix d'inèrcies i genera tensions com a resultat de la seva interacció amb altres camps artístics amb els quals inevitablement es relaciona: l'art dels mitjans i l'art contemporani ortodox. En aquest text plantegem que la labor d'historiar el bioart s'ha d'abordar amb relació a tres aspectes fonamentals: l'elaboració d'una història des d'un punt de vista cronològic de les relacions entre art, biologia i tecnologia; els problemes i les solucions que resulten de la comprensió del bioart com a part de l'art dels mitjans, fonamentalment relacionats amb la materialitat, i els reptes metodològics i avantatges derivats de la comprensió del bioart amb relació a altres manifestacions de l'art contemporani.