Les obres d'art, les persones i els materials. Una anàlisi fenomenològica i sistèmica de l'art actual

Aquest treball analitza els vincles fenomenològics i interrelacionals que hi ha entre la tecnologia, les persones i l'art actual. Maurice Merleau-Ponty planteja que hi ha una relació no jeràrquica entre subjecte físic i objecte material. Els objectes són el camp on es desenvolupa el subjecte i els que possibiliten l'ésser del cos. Partint d'aquestes tesis de fa prop de vuitanta anys, es planteja que les noves tecnologies i les persones també es relacionen a través del material. L'oposició entre l'interior i l'exterior, la realitat i la virtualitat, es dilueix quan s'aplica la lògica de la fenomenologia merleaupontiana. Matèria i cos formen part de l'entramat que dóna ordre i sentit al món, entramat present en les relacions entre la tecnologia, les persones i la cultura.

En la cultura dominant actual, l'art contemporani inclou dins de les seves fronteres una gran diversitat de materials i discursos. Pren contacte amb diversos àmbits com la política, la ciència, la tecnologia i, fins i tot, la cuina. La ciència, la tecnologia i l'art van establir diverses relacions durant l'últim segle. Per a poder comprendre aquestes relacions, cal prendre en consideració l'àmbit de la producció i els nous espais i contactes generats. No obstant això, l'estudi de la recepció és indispensable per a comprendre l'abast de l'art digital des d'una perspectiva fenomenològica, integral i sistèmica. Així mateix, cal considerar les diverses marques de mediació que objectes, sabers i agents imprimeixen en els objectes, els subjectes i les seves relacions. Una anàlisi completa de l'art contemporani necessita considerar els materials, el cos, les interrelacions, és a dir, les condicions materials del que és cultural.