Les obres d'art, les persones i els materials. Una anàlisi fenomenològica i sistèmica de l'art actual
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest treball analitza els vincles fenomenològics i interrelacionals que hi ha entre la tecnologia, les persones i l'art actual. Maurice Merleau-Ponty planteja que hi ha una relació no jeràrquica entre subjecte físic i objecte material. Els objectes són el camp on es desenvolupa el subjecte i els que possibiliten l'ésser del cos. Partint d'aquestes tesis de fa prop de vuitanta anys, es planteja que les noves tecnologies i les persones també es relacionen a través del material. L'oposició entre l'interior i l'exterior, la realitat i la virtualitat, es dilueix quan s'aplica la lògica de la fenomenologia merleaupontiana. Matèria i cos formen part de l'entramat que dóna ordre i sentit al món, entramat present en les relacions entre la tecnologia, les persones i la cultura.
En la cultura dominant actual, l'art contemporani inclou dins de les seves fronteres una gran diversitat de materials i discursos. Pren contacte amb diversos àmbits com la política, la ciència, la tecnologia i, fins i tot, la cuina. La ciència, la tecnologia i l'art van establir diverses relacions durant l'últim segle. Per a poder comprendre aquestes relacions, cal prendre en consideració l'àmbit de la producció i els nous espais i contactes generats. No obstant això, l'estudi de la recepció és indispensable per a comprendre l'abast de l'art digital des d'una perspectiva fenomenològica, integral i sistèmica. Així mateix, cal considerar les diverses marques de mediació que objectes, sabers i agents imprimeixen en els objectes, els subjectes i les seves relacions. Una anàlisi completa de l'art contemporani necessita considerar els materials, el cos, les interrelacions, és a dir, les condicions materials del que és cultural.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Nuria Peist, Universitat de Barcelona
Departament d’Història de l’ArtArticles similars
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Paloma González Díaz, Creació digital: futurs possibles (i assolibles) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Daniel López del Rincón, Lourdes Cirlot, Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans) , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.