La restricció de l’accés dels menors d’edat a la pornografia online: solucions des del dret
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El present article analitza les vies que l’ordenament jurídic espanyol ofereix per restringir l’accés dels menors a contingut pornogràfic a internet, que, actualment, es pot caracteritzar com un accés sense traves i generalitzat. En primer lloc, es presenten els drets i interessos constitucionals en conflicte a l’hora de restringir l’accés a la pornografia a internet. A continuació, s’analitzen les normes vigents en el nostre ordenament que podrien oferir una solució a l’accés dels menors a la pornografia, i es discuteix la seva utilitat pràctica. L’article es tanca amb unes conclusions en les quals s’inclouen algunes propostes de millora normativa.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Juan María Martínez Otero, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Juan Martínez Otero, Universitat de València
Professor titular de Dret Administratiu a la Universitat de València. Les seves principals línies de recerca estan relacionades amb l’exercici dels drets comunicatius, la regulació del sector audiovisual i la protecció dels menors d’edat. Autor, d’entre altres treballs, de la següent monografia: El Ejercicio de la Potestad Sancionadora de la Administración en el Ámbito Audiovisual, editada per Tirant lo Blanch el 2021. Compta amb dos sexennis de recerca reconeguts per la CNEAI. Ha realitzat diverses estades de recerca a les Universitats de Cambridge, Oxford, King’s College of London i Santa Croce (Roma).
Referències
BALLESTER, LL.; ORTE, C. (2019). Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales. Barcelona: Octaedro.
BETANCOR RODRÍGUEZ, A. (2007). «¿Están justificadas las autoridades administrativas de control del contenido de las emisiones?». Revista catalana de dret públic, n.º 34, págs. 31-82.
DAWSON, K. et al. (2019). «Adolescent sexual aggressiveness and pornography use: A longitudinal assessment». Aggress Behav, vol. 45, n.º 6, págs. 587-597. DOI: https://doi.org/10.1002/ab.21854
DE ALARCÓN, R. et al. (2019). «Online Porn Addiction: What We Know and What We Don’t – A systematic Review». Journal of Clinical Medicine, n.º 15, págs. 1-20. DOI: https://doi.org/10.3390/jcm8010091
DE MIGUEL ASENSO, P.A. (2022). «Plataformas de intercambio de vídeos, influyentes y streamers en la Ley 13/2022 General de Comunicación Audiovisual». La Ley Unión Europea, n.º 196, págs. 1-12.
FISCALÍA GENERAL DEL ESTADO (2022). Memoria Anual 2021. Madrid.
GÓMEZ TOMILLO, M. (2015). «Artículo 186». Comentarios prácticos al Código Penal. Tomo II, págs. 553-558. Cizur Menor: Thomson Reuters – Aranzadi.
GUICHOT REINA, E. (2023). «Introducción a la reforma y ámbito de aplicación de la LGCA». Revista General de Derecho Administrativo, n.º 63, págs. 1-33.
HARDY, B. (2023, 10 de agosto). «State age-verification laws have the internet porn industry on the defensive». Arkansas Times [en línea]. Disponible en: https://arktimes.com/arkansas-blog/2023/08/10/state-age-verification-laws-have-the-internet-porn-industry-on-the-defensive
HERVÍAS ORTEGA, F. et al. (2020). «Adicción a la pornografía en Internet: análisis de un caso clínico». Psicología conductual, n.º 28, págs. 161-180.
LLOPIS NADAL, P. (2018). La protección de la propiedad intelectual vulnerada en Internet. Madrid: Instituto de Derecho de Autor.
MALEM SEÑA, J. (1992). «Pornografía y feminismo radical». Doxa: Cuadernos de Filosofía del Derecho, n.º 12, págs. 177-210. DOI: https://doi.org/10.14198/DOXA1992.12.06
MARTÍNEZ OTERO, J. M. (2021). «¿Resulta constitucional restringir la pornografía en Internet?». Revista General de Derecho Constitucional, n.º 35, págs. 1-38.
MATA Y MARTÍN, R. M. (2007). «Delitos cometidos mediante sistemas informáticos». Delito e informática: algunos aspectos, págs. 129-172. Bilbao: Universidad de Deusto.
MILANO, V. (dir.) (2022). Estudio sobre pornografía en las Illes Balears. Palma de Mallorca: Conselleria de Presidencia, Función Pública e Igualdad.
ORTS, E.; ROIG, M. (2001). Delitos informáticos y delitos comunes cometidos a través de la informática. València: Tirant lo Blanch.
SÁNCHEZ MELGAR, J. (Coord.) (2016). Código Penal. Comentarios y Jurisprudencia, 4ª ed. Madrid: Sepin.
URÍAS MARTÍNEZ, J. (2018). «Artículo 20.1.b. La libertad de creación». Comentarios a la Constitución Española, págs. 617-625. Tomo I. Madrid: BOE.
VALERO HEREDIA, A. (2022). La libertad de la pornografía. Sevilla: Athenaica.
VALERO HEREDIA, A. (2023). «Sexo, arte y pornografía». Libertad, arte y cultura. Reflexiones jurídicas sobre la libertad de creación artística, págs. 343-372. Madrid: Marcial Pons.