Estudi dels factors de risc en menors infractors per al disseny d’intervenció social
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Malgrat l’alarma social que suscita el comportament delictiu en menors, les dades reflecteixen la baixa prevalença d’aquests fets. No obstant això, és i ha estat de summa importància per a la intervenció social l’estudi de models explicatius d’aquest comportament, tant per elaborar estratègies preventives, com per a la intervenció psicoeducativa amb aquests menors. El Model Triple Risc Delictiu pretén explicar l’etiologia d’aquests comportaments antisocials i delictius, precisament, per aconseguir aquestes finalitats i partint de diferents models i teories integradores. Aquest treball pretén explicar aquest model en la pràctica professional amb aquests menors, concloent l’aparició de les tres fonts de risc: riscos individuals, manques prosocials i oportunitats delictives. El Model Triple Risc Delictiu té en compte l’acumulació de riscos, podent identificar l’estimació de risc delictiu futur.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Amaia Yurrebaso Macho, Eva Mª Picado Valverde, Begoña Orgaz Baz, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Amaia Yurrebaso Macho, Universitat de Salamanca
Professora del departament de Psicologia Social i Antropologia, Universitat de Salamanca. Doctora en Psicologia per la Universitat de Salamanca, ha compatibilitzat la seva activitat professional com a formadora d’empresa i consultora freelance en l’àmbit de la gestió i desenvolupament de persones i les seves línies de recerca són emprenedoria i col·lectius desfavorits, cultura organitzativa i grups de treball, i violència i riscos psicosocials en entorns organitzatius.
Eva Mª Picado Valverde, Universitat de Salamanca
Professora del Departament de Dret del Treball, Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Salamanca. Doctora en Psicologia. Màster en Addiccions, clínic, forense i mediació penal. Té experiència com a psicòloga en la intervenció amb diferents col·lectius: menors en situació de desprotecció, menors infractors, drogodependència i reclusos. Tècnic superior en igualtat de gènere i agent d’igualtat d’oportunitats vinculada a diferents organitzacions del tercer sector en l’àmbit nacional, regional i local. Premi nacional Victòria Kent (2016).
Begoña Orgaz Baz, Universitat de Salamanca
Professora de l’Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament. Departament de Psicologia Bàsica, Psicobiología i Metodologia de les Ciències del Comportament. Facultat de Psicologia de la Universitat de Salamanca. Doctora en Psicologia, membre del grup de recerca sobre sexualitat i relacions interpersonals. Participa en recerques sobre discapacitat. És membre de diferents grups de recerca dins del camp de la discapacitat (inclusió educativa i ambient, participació i qualitat de vida, Grup d’INICO). Col·labora en els projectes de recerca d’aquests grups, i centra la seva contribució en els aspectes metodològics de disseny de la recerca, preparació i anàlisi de les dades i presentació de resultats.
Referències
ANDREWS, D. A.; BONTA, J. (2010). «Rehabilitating criminal justice policy and practice». En: Psychology, Public Policy, and Law, vol. 16, núm. 1, págs. 39-55. DOI: https://doi.org/10.1037/a0018362
BATTIN-PEARSON, S.; TERENCE, P.; THORNBERRY, J.; HAWKINS, D.; KROHN, M. (1998). «Gang Membership, Delinquent Peers, and Delinquent Behavior». En: Juvenile Justice Bulletin, NCJ 171119, págs. 1-10. DOI: https://doi.org/10.1037/e304542003-001
BOBBIO, A.; ARBACH, K; REDONDO, S. (2021) «El Modelo Triple Riesgo Delictivo en la explicación de la conducta antisocial de adolescentes varones y mujeres». En: Revista Española de Investigación criminológica, vol. 6, núm. 19. DOI: https://doi.org/10.46381/reic.v19i1.479
BONTA, J.; ANDREWS, D. (2016). The psychology of criminal conduct. Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315677187
CALAFAT, A.; JUAN, M.; BECOÑA, E.; FERNÁNDEZ, C.; GIL, E.; LLOPIS, J. (2002). «Organización y estrategias de la cultura pro-cannabis». En: Adicciones, vol. 12, núm. 2 Supl, págs. 231-273. http://dx.doi.org/10.20882/adicciones.683
CUTRÍN, O.; GÓMEZ-FRAGUELA, J. A.; LUENGO, M. A. (2015). «Peer-group mediation in the relationship between family and juvenile antisocial behavior». En: The European Journal of Psychology Applied to Legal Context, vol. 7, núm. 2, págs. 59-65. DOI: https://dx.doi.org/10.1016/j.ejpal.2014.11.005
DE ANTONI, C.; KOLLER, S. (2002). «Violencia doméstica y Comunidad». En M. Contini, S. Koller y M. Barros (eds.), Adolescencia y psicología: conceptos, prácticas críticas y reflexiones críticas, págs. 85-91. Consejo Federal de Psicología.
DISHION, T.; VERONNEAU, M.; MYERS, M. (2010). «Cascading peer dynamics underlying the progression from problem behavior to violence in early to late adolescence». En: Development and Psychopathology, vol. 22, núm. 3, págs. 603–619. DOI: https://doi.org/10.1017/S0954579410000313
FARRINGTON, D. (1992) La reeducación del delincuente juvenil. Los programas de éxito. Tirant lo Blanch.
GALLO, A.; WILLIAMS, L. (2005). «Adolescentes en conflicto Ley: una revisión de los factores de riesgo para la anticoncepción conducto de infracción». En: Psicología: teoría y práctica, vol. 7, núm. 1, págs. 81-95
GALLO, K. (2015). The relationship between age of onset of drug use, drug dependence, mental disorders, and offense type and severity, (Tesis doctoral, California State University) [en línea]. Disponible en: https://scholarworks.lib.csusb.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1141&context=etd
GRAÑA, J.; RODRÍGUEZ, M. (2010). «Programa central de tratamiento educativo y terapéutico para menores infractores». Agencia de la Comunidad de Madrid para la Reeducación y Reinserción del Menor Infractor.
GRANIC, I.; PATTERSON, G. R. (2006). «Toward a comprehensive model of antisocial development: A dynamic systems approach». En: Psychological Review, vol. 113, núm. 1, págs. 101-131. DOI: https://doi.org/10.1037/0033-295X.113.1.101
HAWKINS, J.; CATALANO, R.; MILLER, J. (1992). «Risk and protective factors for alcohol and other drug problems in adolescence and early adulthood: Implications for substance abuse prevention». En: Psychological Bulletin, vol. 112, núm. 1, págs. 64-105. DOI: https://doi.org/10.1037/0033-2909.112.1.64
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2018). Estadística de condenados menores [en línea]. Disponible en: https://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=3977&capsel=3977
LEBLANC, L.; ROBERT, M. (2012). «La innovación psicosocial: planificar su implementación y difusión para prevenir la delincuencia juvenil». En: Universitas Psychologica, vol. 11, núm 4, págs. 1125-1134 [en línea]. Disponible en: http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1657-92672012000400008&lng=en&tlng=es. DOI: https://doi.org/10.11144/Javeriana.upsy11-4.ippi
Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Boletín Oficial del Estado, Madrid, de 13 de enero de 2000, núm. 11, págs. 1422-1441.
LONARDO, R. A.; GIORDANO, P. C.; LONGMORE, M. A.; MANNING, W. D. (2009). «Parents, friends, and romantic partners: Enmeshment in deviant networks and adolescent delinquency involvement». En: Journal of Youth Adolescence, vol. 38, núm. 3, págs. 367–383. DOI: https://psycnet.apa.org/doi/10.1007/s10964-008-9333-4
https://doi.org/10.1007/s10964-008-9333-4
LÓPEZ-ROMERO, L.; MANEIRO, L;, CUTRIN, O.; GÓMEZ-FRAGUELA, L.; VILLAR, P.; LUENGO, M.; SOBRAL, J.; ROMERO, E. (2019). «Identifying Risk Profiles for Antisocial Behavior in a Spanish Sample of Young Offenders». En: International Journal of Offender Therapy and Comparative Criminology, vol. 63, núm. 10, págs. 1896-1913. DOI: https://doi.org/10.1177/0306624X19842032
LÖSEL, F.; FARRINGTON, D. (2012). «Direct protective and buffering protective factors in the development of youth violence». En: American Journal of Preventive Medicine, vol. 43, núm. 2, págs. 8-23. DOI: https://doi.org/10.1016/j.amepre.2012.04.029
LUDKE, F.; DALBOSCO, D. (2010). «Delincuencia juvenil: Una revisión teórica». En: Acta Colombiana de Psicología, vol. 13, núm. 2, págs. 69-77.
MAMPASO, J.; PÉREZ, F.; CORBÍ, B.; GONZÁLEZ, P.; BERNABÉ, B. (2014). «Factores de riesgo y de protección en menores infractores». En: Análisis y prospectiva. Psychologia Latina, vol. 5, núm. 1, págs. 11-20.
MARGOLIN, G.; BAUCOM, B. R. (2014). «Adolescents’ aggression to parents: Longitudinal links with parents’ physical aggression». Journal of Adolescent Health, núm. 55, págs. 645–651. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.jadohealth.2014.05.008
MARSHALL, W.; LAWS, D.; BARBAREE, H. (1990). «Issues in sexual assault». En: W. Marshall, D. Laws y H. Barbaree (eds.), Handbook of sexual assault: Issues, theories, and treatment of the offender, págs. 3-8. Springer US. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4899-0915-2
MCCORD, J.; WIDOM, C.; CROWELL, N. (2001). Juvenile crime, Juvenile Justice. Panel on juvenile crime: Prevention, treatment, and control. National Academy Sciences.
MONCADA, S. (1997). «Factores de riesgo y de protección en el consumo de drogas». En: P.N.D. (ed.), Prevención de las drogodependencias. Análisis y propuestas de actuación, págs. 108-129). Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas.
MOREIRA, V. MIRÓN, L. (2013). «El papel de la identidad de género en la conducta antisocial de los adolescentes». En: Psicothema, vol. 25, núm. 4, págs. 507–513. DOI: https://doi.org/10.1037/t15755-000
MUÑOZ-RIVAS, M.; GRAÑA, J.; PEÑA, M.; ANDREU, J. (2002). «Influencia de la conducta antisocial en el consumo de drogas ilegales en población adolescente». En: Adicciones, vol. 14, núm. 3, págs. 313-320. DOI: https://doi.org/10.20882/adicciones.486
OSGOOD, D.; WILSON, J.; O´MALLEY, P.; BACHMAN, J.; JOHNSTON, L. (1996) «Routine activities and individual deviant behavior.» En: American Sociological Review, vol. 61, núm. 4, págs. 635-655. DOI: https://doi.org/10.2307/2096397
PETERSON, P.; HAWKINS, J.; CATALANO, R. (1992). «Evaluating comprehensive community drug risk reduction interventions. Design challenges and recommendations». En: Evaluation Review, vol. 16, núm. 6, págs. 579-602. DOI: https://doi.org/10.1177/0193841X9201600601
PIQUERO, A.; FARRINGTON, D.; BLUMSTEIN, A. (2007). Key issues in criminal career research: New analyses of the Cambridge Study in Delinquent Development. Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511499494
REDONDO, S. (2008). «Individuos, sociedades y oportunidades en la explicación y prevención del delito: Modelo del Triple Riesgo Delictivo (TRD)». En: Revista Española de Investigación Criminológica, núm. 6, págs. 1-53 [en línea]. Disponible en: https://reic.criminologia.net/index.php/journal/article/view/34
DOI: https://doi.org/10.46381/reic.v6i0.34
REDONDO, S. (2015). El Origen de los Delitos. Valencia: Tirant Humanidades.
VÁZQUEZ, C. (2003). Delincuencia juvenil. Consideraciones penales y criminológicas. Colex Editorial.
VEGA, J.; ZUMÁRRAGA, F. (2019). «Variables Asociadas al Inicio y Consumo Actual de Sustancias en Adolescentes en Conflicto con la Ley». En: Anuario de Psicología Jurídica, vol. 29, núm. 1, págs. 21-29. DOI: https://doi.org/10.5093/apj2018a13
WELSH, B.; FARRINGTON, D. (2007). «Scientific support for early prevention of delinquency and later offending». En: Victims & Offenders, vol. 2, núm. 2, págs. 125-140. DOI: https://doi.org/10.1080/15564880701263114