Cibercriminalitat social juvenil: la xifra negra
Article Sidebar
Main Article Content
El ciberespai constitueix un context bàsic de socialització per als nadius digitals, alhora que es configura com un espai d’oportunitat criminal en el qual nens, nenes i joves continuen sent víctimes i agressors. Fenòmens com el cyberbullying, l’online grooming o el sexting constitueixen formes de cibercriminalitat social que impliquen un important nombre de menors a Espanya cada any. Tanmateix, les elevades prevalences aportades pels estudis de cibervictimització i ciberdelinqüència autorevelada no concorden amb l’escàs impacte del ciberdelicte juvenil en les estadístiques oficials i en els tribunals de justícia. Segons dades oficials, s’observa una tendència creixent de la cibercriminalitat en els últims anys, però representa menys d’un 2% de tots els delictes coneguts. Les dades disponibles sobre la implicació de menors en aquests casos són molt fragmentàries i mostren que únicament un 4,5% de totes les cibervictimitzacions conegudes i un 7,1% de totes les detencions i imputacions per ciberdelictes afecten menors.
Entre les possibles explicacions a aquesta discrepància, destaquen l’escassetat de denúncies per part de les cibervíctimes, l’absència de proves per a la imputació i esclariment dels fets i les dificultats tècniques per a deixar constància del component cibernètic en registrar l’il·lícit. L’elevada xifra negra de la cibercriminalitat social juvenil contribueix a la invisibilitat del fenomen, la qual cosa reforça el sentiment d’impunitat dels ciberagressors i el de desprotecció i indefensió de les cibervíctimes, ja que es pot arribar a considerar fins i tot certa forma de victimització secundària.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.