Àngels i cervells blaus: estètica del coneixement en la ciència i la religió
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest document tracta sobre la dimensió sensorial i cultural del coneixement, a la qual em refereixo com a «estètica del coneixement», i se centra en el fet de conèixer i en el coneixement en dos camps de l’esfera cultural moderna i contemporània: la ciència i la religió. Des de la seva aparició en el segle XIX, la ciència ha estat compartint molts elements de l’estètica del coneixement amb la religió occidental moderna. Aquests estan conformats per l’herència comuna del període romàntic i, encara que sovint es desestimen com a préstecs superficials, contribueixen a construir un significat científic. Basant-se en la literatura existent, aquest article s’esforça per mostrar com un enfocament en l’estètica compartida del coneixement en la ciència i la religió pot proporcionar nous coneixements en estudis científics, de mitjans de comunicació i d’art complementant altres enfocaments.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Arianna Borrelli, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Arianna Borrelli, Technische Universität Berlin i Universitat Bielefeld
És historiadora i filòsofa de la filosofia natural i la ciència moderna i actualment ensenya a la Technische Universität Berlin i en la Universitat Bielefeld. L'enfocament de la seva recerca és la relació entre el coneixement científic i les estratègies emprades per a representar-lo, comunicar-lo, emmagatzemar-lo i transformar-lo. Els seus camps d'interès específics inclouen la cosmologia matemàtica medieval, la meteorologia i mecànica modernes primerenques i les teories quàntiques des dels seus inicis fins al present. Actualment, s’està centrant en les premisses històriques i epistomológicas i en les implicacions del creixent ús d’eines computacionals en les ciències naturals. Va treballar primer en recerca com a física teòrica (Itàlia, Regne Unit, Suïssa) i més tard en humanitats (Braunschweig, Berlín, Lüneburg).
Blue Brain Project. Blue Brain Project. EPFL, (2024). https://www.epfl.ch/research/domains/bluebrain/. [Accessed: 12 February 2024].
Barany, Michael J. and Steve McKenzie. “Chalk: Materials and Concepts in Mathematics Research”. In: C. Coopmans et al. (eds.). Representation in scientific practice revisited, (Cambridge, MY: MIT Press, 2014), 107-29. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262525381.003.0006
Bond, James D. The Paris Exhibition of 1900, 1900.
Borrelli, Arianna. “Mathematical Notation as a Philosophical Instrument”. In: Siegfried Zielinski and Sylvia Wagnermaieir (eds.). Variantology 1. On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technologies, (Cologne: Walther König, 2005), 279-96.
Borrelli, Arianna. “Crystallogy in the Making”. In: Siegfried Zielinski and Eckhard Fürlus (eds.). Variantology 4: On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technologies in the Arabic-Islamic World and Beyond, (Cologne: Walther König, 2010) 53-86.
Borrelli, Arianna. 2011. “Angular Momentum between Physics and Mathematics”. In: Karl-Heinz Schlote and Martina R. Schneider (eds.). Mathematics Meets Physics, (Harri Deutsch, 2011), 395-440.
Borrelli, Arianna. “Symmetry, Beauty and Belief in High-Energy Physics”. Approaching Religion, vol.7, no. 2 (2017): 22-36. DOI: https://doi.org/10.30664/ar.67711
Borrelli, Arianna. ‘Poetic Imagination in Scientific Practice: Grand Unification as Narrative Worldmaking’. In: Dirk Johannsen, Anja Kirsch & Jens Kreinath (eds.). Narrative Cultures and the Aesthetics of Religion, (Leiden: Brill, 2020), 314-44. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004421677_014
Borrelli, Arianna and Alexandra Grieser. 2020. “Aesthetics of Knowledge”. In: Anne Koch and Katharina Wilkens (eds.). The Bloomsbury Handbook of the Cultural and Cognitive Aesthetics of Religion, (London et al.: Bloomsbury Academic, 2020), 33-46. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350066748.ch-004
Brain, Robert Michael (ed.). Hans Christian Ørsted and the Romantic Legacy in Science: Ideas, Disciplines, Practices. Dordrecht: Springer, 2007. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4020-2987-5
Caneva, Kenneth L. “Physics and Naturphilosophie : A Reconnaissance”. History of Science, vol. 35, no. 1, (1997): 35-106. DOI: https://doi.org/10.1177/007327539703500102
Chakravartty, Anjan. 2017. “Scientific Realism”. In: Edward N. Zalta (ed.). The Stanford Encyclopedia of Philosophy (2017, Summer Edition). https://plato.stanford.edu/archives/sum2017/entries/scientific-realism/
Daston, Lorraine and Peter Galison. “The Image of Objectivity”. Representations, no. 40, (1992): 81-128. DOI: https://doi.org/10.2307/2928741
Daston, Lorraine and Peter Galison. Objectivity. New York / Cambridge, Massachusetts: Zone Books, 2007.
De Regt, Henk W. “Beauty in Physical Science circa 2000”. International Studies in the Philosophy of Science, vol. 16, no. 1, (2002): 95-103. DOI: https://doi.org/10.1080/02698590120118855
Dumit, Joseph. Picturing Personhood: Brain Scans and Biomedical Identity. Princeton University Press, 2004. DOI: https://doi.org/10.1515/9780691236629
Galison, Peter and Caroline A. Jones (eds.). Picturing Science, Producing Art. New York: Routledge, 1998.
Garber, Elizabeth. The Language of Physics. Boston: Birkhäuser Boston, 1999.
Gauthier, François. “Consumer Culture and the Sensory Remodelling of Religion”. Aesthetics of Religion, (De Gruyter, 2017), 447-456. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110461015-020
Grieser, Alexandra. “Blue Brains: Aesthetic Ideologies and the Formation of Knowledge Between Religion and Science”. Aesthetics of Religion, (De Gruyter, 2017a), 237-270. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110461015-011
Grieser, Alexandra and Jay Johnston. “What Is an Aesthetics of Religion? From the Senses to Meaning—and Back Again”. In: Alexandra Grieser & Jay Johnston (eds.). Aesthetics of Religion, (De Gruyter, 2017b), 1-50. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110461015-001
Guggenmos, Esther-Maria. “Smell as Communication”. In: Anne Koch & Katharina Wilkens (eds.). The Bloomsbury Handbook of The Cultural and Cognitive Aesthetics of Religion, (Bloomsbury Academic, 2020), 219-28. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350066748
Hepburn, Brian and Hanne Andersen. 2021. “Scientific Method”. In: Edward N. Zalta (ed.). The Stanford Encyclopedia of Philosophy, (2021, Summer Edition). https://plato.stanford.edu/archives/sum2021/entries/scientific-method/
Hinnells John R. (ed). A New Dictionary of Religions. Oxford: Blackwell, 2017. DOI: https://doi.org/10.1002/9781405166607
Hossenfelder, Sabine. Lost in math: how beauty leads physics astray. New York: Basic Books, 2018.
Human Brain Project. Human Brain Project. Human brain project, (2024). https://www.humanbrainproject.eu/en/. [Accessed: 12 February 2024].
Johnston, Jay. “Esoteric Aesthetics: The Spiritual Matter of Intersubjective Encounter”. In: Alexandra Grieser & Jay Johnston. Aesthetics of Religion, (De Gruyter, 2017), 349-66. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110461015-015
Johnston, Jay. “A Historiography of Aesthetics in a Western Context”. In: Jay Johnston & Katharina Wilkens (eds.). The Bloomsbury Handbook of The Cultural and Cognitive Aesthetics of Religion, (Bloomsbury Academic, 2020), 13-22. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350066748
Klein, Ursula. “Paper Tools in Experimental Cultures”. Studies in History and Philosophy of Science Part A, vol. 32, no. 2, (2001): 265-302. DOI: https://doi.org/10.1016/S0039-3681(01)00010-3
Koch, Anne. “The Governance of Aesthetic Subjects Through Body Knowledge and Affect Economies. A Cognitive-Aesthetic Approach”. In: Alexandra Grieser & Jay Johnston (eds.). Aesthetics of Religion, (De Gruyter, 2017), 389–412. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110461015-017
Koch, Anne and Katharina Wilkens. The Bloomsbury Handbook of the Cultural and Cognitive Aesthetics of Religion. London et al.: Bloomsbury Academic, 2020. DOI: https://doi.org/10.5040/9781350066748
Latour, Bruno. Science in Action: How to Follow Scientists and Engineers through Society. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1987.
Latour, Bruno. “How to Be Iconophilic in Art, Science and Religion”. In: Peter Galison & Caroline Jones. Picturing Science, Producing Art. (Routledge, 1998), 418-440. DOI: https://sciencespo.hal.science/hal-02057220
Latour, Bruno. “Why Has Critique Run out of Steam? From Matters of Fact to Matters of Concern”. Critical Inquiry, vol. 30, (2004): 225-248. DOI: https://doi.org/10.1086/421123
Latour, Bruno and Peter Weibel (eds.). Iconoclash. Karlsruhe / Cambridge Massachusetts: ZKM, Centre for Art and Media and The MIT Press, 2002.
Lenoir, Timothy, (ed.). Inscribing Science: Scientific Texts and the Materiality of Communication. Stanford: Stanford University Press, 1998.
Lucier, Paul. “Commercial Science”. A Companion to the History of Science, (John Wiley & Sons, Ltd, 2016), 268-281. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118620762.ch19
Pavese, Carlotta. “Knowledge How”. In: Edward N. Zalta and Uri Nodelman (eds.). The Stanford Encyclopedia of Philosophy, (2022, Fall Edition). https://plato.stanford.edu/archives/fall2022/entries/knowledge-how/
Polanyi, Michael. Personal Knowledge: towards a post-crit. philosophy. London: Routledge and Kegan Paul, 1958.
Rheinberger, Hans-Jörg. Toward a History of Epistemic Things: Synthesizing Proteins in the Test Tube. Stanford, California: Stanford UnivPress, 1997.
Rheinberger, Hans-Jörg. Historische Epistemologie zur Einführung. Hamburg: Junius-Verlag, 2013.
Rotman, Brian. Ad infinitum: the ghost in Turing’s machine; [taking god out of mathematics and putting the body back in ...; an essay in corporeal semiotics]. Stanford: Stanford University Press, 1993. DOI: https://doi.org/10.1515/9781503622135
Staley, Richard. Einstein’s Generation: The Origins of the Relativity Revolution. Chicago: University of Chicago Press, 2008.
Tesla, Nikola. “The Problem of Increasing Human Energy”. Century Magazine, (1900): 175-211.
Varela, Francisco J., Evan Thompson and Eleanor Rosch. The Embodied Mind: Cognitive Science and Human Experience. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 1996.
Valleriani, Matteo. The Structures of Practical Knowledge. Cham: Springer, 2017. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-45671-3
Wilke, Annette. “Moving Religion by Sound: On the Effectiveness of the Nāda-Brahman in India and Modern Europe”. In: Alexandra Grieser & Jay Johnston (eds.). Aesthetics of Religion, (De Gruyter, 2017), 323-346. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110461015-014
Wise, M. Norton. “Mediating Machines”. Science in Context, vol. 2, no.1, (1988): 77-113. DOI: https://doi.org/10.1017/S0269889700000508
Zielinski, Siegfried. Variations on Media Thinking. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2019. DOI: https://doi.org/10.5749/j.ctvr6959d
Articles similars
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Jordan Fraser Emery, Alba Marín, Cos i mirada de l’investigador amb vídeo immersiu en 360°: estudi de cas exploratori sobre l’artivisme a Sao Paulo , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Pilar Rosado Rodrigo, Ferran Reverter Comes, Vistes panoràmiques sobre el patrimoni visual col·lectiu mitjançant les xarxes neuronals convolucionals. Les exposicions Revolutionary Arkive i Mnemosyne 2.0 de Pilar Rosado , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Diego Ortega Alonso, Illustraciencia, un ecosistema per a la il·lustració científica , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Victor Flores, La mètrica del paisatge. El treball de camp amb estereoscopi de Francisco Afonso Chaves i altres exploradors portuguesos , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Catalina Morla Gayà Morlà, Marta Rizo García, Museus, memòria col·lectiva i imaginaris narratius. La comunicació participativa com a estratègia per a construir relats no hegemònics en museus amb vocació social , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.