Illustraciencia, un ecosistema per a la il·lustració científica

Main Article Content

Diego Ortega Alonso
https://orcid.org/0000-0002-4190-1871

La il·lustració científica és una disciplina al servei de la comunicació científica que està fonamentada en la representació gràfica de conceptes propis de les diverses àrees de les ciències. Tanmateix, la informació visual sintetitzada, objectiva i precisa que ofereix la il·lustració científica conté aspectes inherents als llenguatges de les arts visuals com són la composició, la tècnica o l’estètica. En aquest article es duu a terme una revisió sobre la situació professional de l’àmbit de la il·lustració científica, per aprofundir posteriorment en el projecte Illustraciencia, de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Aquest projecte, que neix com un certamen d’il·lustració científica, s’ha convertit en un referent d’aquesta disciplina en l’àmbit internacional mitjançant la promoció i difusió de treballs per mitjà de plataformes digitals, i ha evolucionat amb el pas dels anys per oferir activitats de caràcter formatiu, fer congressos i exposicions itinerants i fins i tot publicar llibres tant en suport digital com imprès, amb la il·lustració científica sempre com a protagonista. L’anàlisi de les il·lustracions seleccionades com a finalistes en els nou certàmens desenvolupats entre 2009 i 2022, permeten extreure una sèrie de conclusions sobre l’evolució de la il·lustració científica en l’àmbit internacional en els últims anys i les temàtiques abordades, que mostren l’heterogeneïtat d’aquesta disciplina i l’evolució constant dels seus professionals per adaptar-se a les necessitats de la ciència i de la transferència del coneixement.

Paraules clau:

il·lustració científica, recerca artística, transferència del coneixement, comunicació científica, ciència i art

Article Details

Com citar
Ortega Alonso, Diego. “Illustraciencia, un ecosistema per a la il·lustració científica”. Artnodes, no. 32, pp. 1-10, doi:10.7238/artnodes.v0i32.403575.
Biografia de l'autor/a

Diego Ortega Alonso, Universitat de Jaén

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Granada. Màster en Recerca i Educació Estètica i doctor Internacional en Patrimoni per la Universitat de Jaén, amb la qualificació cum laude. Les seves línies de treball tenen un caràcter marcadament interdisciplinari, i aborden àrees que van des de l’activitat artística o la recerca en patrimoni i arts, la implementació de projectes d’innovació social, la comunicació de la ciència per mitjà de les arts, l’educació artística, la il·lustració científica o la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió social. El seu currículum inclou més de quaranta articles i publicacions en les quals ha participat com a autor o com a col·laborador amb les seves il·lustracions i pintures, així com diversos premis nacionals i internacionals de caràcter artístic o relatius a la comunicació de la ciència a través de l’art i la innovació social. Les seves obres han estat publicades en revistes científiques, tesis doctorals, llibres de text, material docent i altres publicacions. Entre els reconeixements rebuts, es poden destacar el Premi Prisma Casa de las Ciencias a la Divulgación 2020, el Premi SOMOS DIGITAL 2019 a la Inclusió Digital o el Premi d’Internet 2018 al Mejor proyecto de Emprendimiento e Investigación en Innovación Social en parla hispana que atorga l’Asociación de Usuarios de Internet.

Referències

Alonso, José Ramón y Juan Andrés De Carlos. Cajal. Un grito por la ciencia. Pamplona: Next Door Publishers, 2018.

Aguilera, David y Jairo Ortiz-Revilla. «STEM vs. STEAM Education and Student Creativity: A Systematic Literature Review». Education Sciences, vol. 11, n.º 7, (2021): 331. DOI: https://doi.org/10.3390/educsci11070331

Beck, Susanne, Maral Mahdad, Karin Beukel y Marion Poetz. «The Value of Scientific Knowledge Dissemination for Scientists—A Value Capture Perspective». Publications, vol. 7, n.º 3, (2019): 54. DOI: https://doi.org/10.3390/publications7030054

Borgdorff, Henk. «The debate on research in the arts». Dutch Journal of Music Theory, vol. 2, no. 1, (2007). [Fecha de consulta: 23 agosto 2022]. https://cpb-eu-w2.wpmucdn.com/blogs.brighton.ac.uk/dist/c/2106/files/2016/05/H-Borgdorff-The-Debate-on-Research-in-the-Arts-14d694g.pdf

Brea, José Luis (coord.) Libro blanco de la interrelación entre Arte, Ciencia y Tecnología en el Estado español. Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, 2007. [Fecha de consulta: 16 agosto 2022]. https://www.fecyt.es/es/node/2230/pdf-viewer

Brockman, John. La tercera cultura. Barcelona: Tusquets, 1966.

Buck-Morss, Susan. «Estudios visuales e imaginación global». Antípoda. Revista de Antropología y Arqueología, n.º 9, (2009): 19-46. DOI: https://doi.org/10.7440/antipoda9.2009.01

Caeiro Rodríguez, Martín y Antonia María Muñiz de la Arena. «La cognición expresiva como experiencia de relación del arte y la ciencia en la educación preuniversitaria». Artnodes, n.º 24, (2019): 142-154. DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i24.3259.

Campos López, Raúl. «Dibujo científico digital». En: Lino Cabezas e Inmaculada López Vílchez (eds.). Dibujo científico. Arte y naturaleza, ilustración científica, infografía, esquemática, (2016): 253-287. Madrid: Cátedra.

Cerviño, Clara, Fernando Correia y Miquel Alcaraz. «Scientific Illustration. An indispensable tool for knowledge transmission». Proceedings of the 3rd International Conference of Illustration and Animation, (2015): 261-277. [Fecha de consulta: 16 agosto 2022]. https://www.academia.edu/20797001/Scientific_illustration_an_indispensable_tool_for_knowledge_transmission

Escardó, Anna. Science illustration. A history of visual knowledge from the 15th century to today. Colonia: Taschen, 2022.

Garimella, Kiran y Han Xiao. «Media Attention to Science». Proceedings of the 26th International Conference on World Wide Web Companion, International World Wide Web Conferences Steering Committee, (2017): 779-780. [Fecha de consulta: 21 agosto 2022]. DOI: https://doi.org/10.1145/3041021.3054215

Garrido, Elisa. «Arte, botánica y género: sobre el manuscrito extraviado de Nancy Anne Kingsbury Wollstonecraft». Feminismo/s, n.º 40, (2022): 211-234. DOI: https://doi.org/10.14198/fem.2022.40.09

González Díaz, Paloma. «Creación digital: futuros posibles (y alcanzables)». Artnodes, n.º 28, (2021). DOI: https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i28.388278.

Guzmán Morales, Ana Isabel. «Arte y Paleontología: ilustradoras científicas». Zubía, n.º 31, (2019): 361-366. DOI: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166275

Hernández Muñoz, Óscar. La dimensión comunicativa de la imagen científica: representación gráfica de conceptos en las ciencias de la vida. Tesis Doctoral, Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2010. [Fecha de consulta: 23 agosto 2022]. https://eprints.ucm.es/id/eprint/11672/

Hernández-Muñoz, Óscar y Ana Rosa Barrio de Santos. «Necesidad de normalización en ilustración científica». Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, vol. 13, n.º 1, (2016): 160-175.

Hodges, Elaine. The guild handbook of scientific illustration. Segunda edición. Nueva York: John Wiley & Sons, 2003.

Köppen, Elke. «Las ilustraciones en los artículos científicos: reflexiones acerca de la creciente importancia de lo visual en la comunicación científica». Investigación bibliotecológica, vol. 21, n.º 42, (2007): 33-64. [Fecha de consulta: 20 agosto 2022]. DOI: https://doi.org/10.22201/iibi.0187358xp.2007.42.4117

Lafuente, Antonio y José Sala Catalá. «Ciencia colonial y roles profesionales en la América Española del siglo XVIII». Quipu, n.º 6, (1989): 387-403. http://hdl.handle.net/10261/108630

López-Cantos, Francisco Javier. «La imagen científica: tecnología y artefacto». Revista Mediterránea de Comunicación, vol. 1, n.º 1, (2010): 158-172. DOI: https://doi.org/10.14198/MEDCOM2010.1.1.09

López Vílchez, Inmaculada. “Una introducción al dibujo científico.” En: Lino Cabezas e Inmaculada López Vílchez (eds.). Dibujo científico. Arte y naturaleza, ilustración científica, infografía, esquemática, (2016): 13-42. Madrid: Cátedra.

Ma, Yaxue, Zhichao Ba, Yuxiang Zhao, Jin Mao y Gang Li. «Understanding and predicting the dissemination of scientific papers on social media: a two-step simultaneous equation modeling-artificial neural network approach». Scientometrics, n.º 126, (2021): 7051-7085. DOI: https://doi.org/10.1007/s11192-021-04051-5

Nández, Gemma y Ángel Borrego. «Use of social networks for academic purposes: a case study». The Electronic Library, vol. 31, n.º 6, (2013): 781-791. DOI: https://doi.org/10.1108/EL-03-2012-0031

Nature Microbiology. «Visualizing the unseen». Nature Microbiology, n.º 7, (2022): 1-2. DOI: https://doi.org/10.1038/s41564-021-01044-1

Ortega Alonso, Diego. «Personalidad artística en ilustración científica: Un estudio de caso». Tercio Creciente, vol. 8, n.º 1, (2019): 55-72. DOI: https://doi.org/10.17561/rtc.n15.4

Ortega Alonso, Diego. Investigación artística e innovación social: herramientas para la transferencia del conocimiento científico. Tesis Doctoral. Jaén: Universidad de Jaén, 2020. [Fecha de consulta: 10 agosto 2022]. https://ruja.ujaen.es/handle/10953/1131

Rowe, Natalie. «‘Sweet Ordering, Arrangement and Decision’: The domestic nature of scientific illustration by women in the eighteenth and nineteenth centuries». Journal of Illustration, vol. 1, n.º 2, (2014): 211-231. DOI: https://doi.org/10.1386/jill.1.2.211_1

Salinas, Jesús. «Comunidades virtuales y aprendizaje digital». Edutec, vol. 54, n.º 2, (2003): 1-21. [Fecha de consulta: 15 agosto 2022]. https://gc.scalahed.com/recursos/files/r161r/w25514w/Comunidades%20Virtuales.pdf

Steinkraus, Emma, Carey Gibbons y Allan McLeod. «Impossible Garden: A Contemporary Artist’s Digital Engagement with Women Artist-Naturalists of the Long Nineteenth Century and Beyond». Nineteenth-Century Art Worldwide, vol. 20, n.º 3, (2021). DOI: https://doi.org/10.29411/ncaw.2021.20.3.29

Tsafrir, Jenni y Avi Ohry. «Medical illustration: from caves to cyberspace». Health Information and Libraries Journal, vol. 18, n.º 2, (2001): 99-109. DOI: https://doi.org/10.1046/j.1471-1842.2001.d01-16.x

Virilio, Paul. La administración del miedo. Madrid: Pasos Perdidos, 2012.

VV.AA. Manual de ilustración científica. Barcelona: GeoPlaneta, 2022.

Zummer, Thomas. «Observaciones sobre ciertas afinidades y diferencias entre prácticas estéticas y científicas». Artnodes, n.º 25, (2020): 1-14. DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i25.3326

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.