Immediació

La pràctica dels mitjans del segle xxi es caracteritza cada vegada més per l'emergent principi cultural, condició o cultura «de la immediatesa». Aquest procés, resumit en anglès sota el terme immediation (‘immediació’), suggereix el tancament d'un «buit» espaciotemporal entre les agències i els mitjans implicats i té com resultat una interacció complexa entre qüestions socials, de seguretat, científiques i econòmiques. L’interès creixent per a aquesta immediació en confirma l’estatus de nou, i subestimat, paradigma de les arts, les ciències i les humanitats, que requereix una recerca de les cultures de la immediatesa centrada en el futur.

No obstant això, en els discursos acadèmic i popular, l'interès rau a documentar o bé els reptes (socials) o bé les solucions (tècniques). Aquest estudi pretén abordar aquest desequilibri i respondre a la necessitat urgent d'una comprensió sistemàtica de les principals formes d'aparició d'aquesta immediació: 1) les produccions actuals amb sistemes de circuit tancat a tot el món, i 2) les pràctiques de transmissió en directe. Es proposa una combinació innovadora de perspectives i mètodes interdisciplinaris per tractar les opcions disponibles i incrementar i enriquir la comprensió del potencial de la immediació per així impulsar-ne la immensa varietat d'aplicacions socials. Així concebuda, la recerca futura de la immediació i la retransmissió en directe promet, en concret, respondre qüestions sobre: 1) les repercussions concretes de les produccions creatives realitzades amb sistemes de circuit tancat sobre l'emergent «domesticació» de la retransmissió en directe, i 2) les mesures reals necessàries que cal prendre dins de la recerca emergent de la retransmissió en directe per avaluar la R+D més innovadora en un futur pròxim.