Avatares icónicos de lo humano y lo no humano en Yo, robot (2004) y El hombre bicentenario (1999)

Ignacio Gastaca Eguskiza; Víctor Iturregui Motiloa

doi:10.7238/artnodes.v0i30.402863

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Citacions a Google Acadèmic

DOI: https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i30.402863

Ignacio Gastaca Eguskiza

Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea

Víctor Iturregui Motiloa

Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea

Què significa avui dia ésser humà? Aquest article té com a objectiu abordar aquesta pregunta a partir de dos films que comparteixen un gen literari: ambdues són adaptacions d’obres d’Isaac Asimov (escriptor i científic, creador de les tres lleis de la robòtica), per la qual cosa el món potencial-futurístic que plantegen pertany al mateix univers imaginari, sota l’arranjament de normes compartides. Els dos títols són, en concret, L’home bicentenari (Bicentennial Man, Chris Columbus 1999) i Jo, robot (I, Robot, Alex Proyas 2004). S’han seleccionat aquestes dues pel·lícules, a més, perquè permeten explorar les variables d’un(s) món(s) possible(s), perquè en les narracions de ficció rau el saber tan hipotètic i humà que representa imaginar el futur. Aquest estudi no consisteix a establir sentències entorn de les idees plantejades, sinó que pretén fer veure les possibilitats ideològiques, temàtiques, artístiques i narratives que ofereix aquesta discussió. Per a això, l’eina que millor s’adapta a aquesta empresa és l’anàlisi fílmica de tipus estructuralista, que posarà el focus en les formes, les figures i les estructures de cada film, incidint en què es diu (i com) sobre la frontera humà-no humà. En definitiva, es buscarà confrontar postures i reflexions, tant històriques com contemporànies, sobre la robòtica i l’ésser humà i el seu consegüent impacte eticofilosòfic.

Paraules clau

Isaac Asimov, Jo, robot, L’home bicentenari, anàlisi fílmica, humà, no humà

Com citar

Gastaca Eguskiza, Ignacio; and Iturregui Motiloa, Víctor. “Avatars icònics de l’humà i el no humà en Jo, robot (2004) i L’home bicentenari (1999)”. Artnodes, no. 30, pp. 1-13, doi:10.7238/artnodes.v0i30.402863.

Drets

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Ignacio Gastaca Eguskiza, Víctor Iturregui Motiloa, 2022

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Ignacio Gastaca Eguskiza, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea

És professor i investigador a la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea. Doctor en Comunicació Audiovisual per la mateixa institució. Actualment, imparteix les matèries de Fotoperiodisme, Informació en Televisió (en el grau de Periodisme) i Metodologia d’Anàlisi del Sentit de la Imatge Estàtica (en el Màster de Comunicació Social). Ha publicat més d’una dotzena d’articles en revistes d’alt impacte, en què el cinema, l’anàlisi textual de tipus estructuralista, la semiòtica, la comunicació i les noves tecnologies són les seves àrees científiques.

Víctor Iturregui Motiloa, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea

És investigador a la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea. Doctor en Comunicació Social per la UPV/EHU, guionista, col·laborador i programador en festivals de cinema (ZINEBI, Fant, Zinegoak). Ha escrit nombrosos articles sobre anàlisi fílmica en revistes acadèmiques de comunicació, cinema i arts visuals, així com capítols de llibre en diverses obres col·lectives, en solitari (Shangrila) i juntament amb Santos Zunzunegui (Demipage, Filmoteca de València).

Referències

Aranzubia Cob, Asier, Imanol Zumalde Arregui y Santos Zunzunegui Díez. «Viaje a Ítaca. El caso de las adaptaciones al cine español de dos Nivolas de Unamuno». Revista Signa, no. 19 (2010): 213-234. DOI: https://doi.org/10.5944/signa.vol19.2010.6392

Arnheim, Rudolf. El poder del centro. Madrid: Akal, 2001.

Asaro, Peter. «Autonomous Weapons and the Ethics of Artificial Intelligence». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 212-237. New York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0008

Asimov, Isaac. 100 preguntas básicas sobre la ciencia. Madrid: Alianza Editorial, 1979.

Asimov, Isaac. Cuentos completos. Madrid: Ediciones SA, 2002.

Bostromm, Nick. The Transhumanist FAQ. Oxford: World Transhumanist Association, 2003.

Bostromm, Nick. «Public Policy and Superintelligent AI: A Vector Field Approach». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 293-327. New York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0011

Casciaro, José María. «Parábola, hipérbole y Mashal en los Sinópticos: una cuestión hermenéutica». Scripta Theologica, vol. 25, no. 1 (1993): 15-31. DOI: https://doi.org/10.15581/006.25.16156

Cass, Stephen y Kevin R. Grazier. Hollyweird Science: The Next Generation. From Spaceships to Microchips. Cham: Springer, 2017.

Courtés, Joseph y Algirdas Julien Greimas. Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje, trad. Enrique Ballón Aguirre. Madrid: Gredos, 1990.

Gutiérrez Carbajo, Francisco. Literatura y cine. Madrid: UNED, 2016.

Gyger, Patrick. «Introducción». En: El rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres, editado por Marta Periano y Sonia Bueno. Madrid: Impedimenta, 2009.

Johansen, Mikkel. «Science Fiction at the Far Side of Technology: Vernor Vinge’s Singularity Thesis Versus the Limits of AI-Research». En: Science fiction, ethics and the human condition, editado por Christian Baron, Peter Nicolai Halvorsen y Christine Cornea, 21-40. Cham: Springer, 2017. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-56577-4_3

Jørgensen, Stig W. «Our Serial (and Parallel) Selves: Identity in the Age of the Transhuman». En: Science fiction, ethics and the human condition, editado por Christian Baron, Peter Nicolai Halvorsen y Christine Cornea, 85-93. Cham: Springer, 2017. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-56577-4_6

Kamm, Frances. «The use and abuse of the trolley problem: Self-Driving Cars, Medical Treatments, and the Distribution of Harm». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 79-109. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0003

Liao, Matthew (ed.). Ethics of Artificial Intelligence. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.001.0001

Luokkala, Barry B. Exploring science through science fiction. Nueva York: Springer, 2014. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4614-7891-1

Magerstadt, Sylvie. Body, Soul and Cyberspace in Contemporary Science Fiction Cinema. Hertfordshire: Palgrave Macmillan, 2014. DOI: https://doi.org/10.1057/9781137399410

Massaguer Gómez, Germán. «Reseña de Liao, M. (ed.), Ethics of Artificial Intelligence, New York: Oxford University Press». Dilemata, Revista Internacional de Éticas Aplicadas, no. 35 (2020): 79-83. https://www.dilemata.net/revista/index.php/dilemata/article/view/412000432

Rigal Aragón, Margarita. Edgar Allan Poe. Narrativa completa. Madrid: Cátedra, 2013.

Sadin, Édgar. La humanidad aumentada. Buenos Aires: Caja Negra, 2017.

Sánchez Noriega, José Luis. De la literatura al cine. Teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: Paidós, 2004.

Schneider, Susan. «How to Catch an AI Zombie: Testing for Consciousness in Machines». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 439-459. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0016

Schwitzgebel, Eric y Mara Garza. «Designing AI with Rights, Consciousness, Self-Respect, and Freedom». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 459-480. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0017

Schwitzgebel, Eric. «Introduction». En: Philosophy through science fiction stories. Exploring the boundaries of the possible, editado por Helen de Cruz, Johan de Smedt y Eric Schwitzgebel. Londres: Bloomsbury Academic, 2021.

Steiner, George. Gramáticas de la creación. Siruela, Madrid, 2011.

Zumalde, Imanol. La materialidad de la forma fílmica. Crítica de la (sin)razón posestructuralista. Bilbao: Servicio Editorial UPV/EHU, 2006.

Zumalde, Imanol y Santos Zunzunegui. Ver para creer. Avatares de la verdad cinematográfica. Madrid: Cátedra, 2019.

Zunzunegui, Santos. La mirada cercana. Santander: Shangrila, 2016.