Objecte patològic / objecte panòptic. Disseny per a la transparència i optimització en dispositius portables

«Les dimensions de comportament poden arribar a respondre al disseny de l’objecte electrònic», així comença Anthony Dunne el seu llibre sobre disseny especulatiu Hertzian Tales (Dunne, 2005) quan es refereix a l’objecte patològic. Aquest objecte, manipulat tecnològicament, sostreu l’usuari d’un comportament estandarditzat, generant una experiència de comportament patològic que pot arribar a ser paranoica o sospitosa. D’altra banda, l’objecte panòptic, derivat de la teoria de Bentham, exposada després per Foucault a Vigilar i castigar (Foucault, 1975), ens parla d’un objecte tecnològic que transforma la seva mirada en un estat de vigilància, en la qual, a més, res no pot escapar. Els dispositius portables i, per tant, l’internet de les coses, formen part dels dispositius capaços de ser totes dues coses. Una tecnologia que, gràcies al desenvolupament del Bluetooth i a l’abaratiment dels sensors, s’ha pogut desenvolupar en l’actualitat. Aquest article presenta una anàlisi d’aquesta nova tecnologia, inscrita sota el paraigua de l’internet de les coses a través d’una mirada panòptica i patològica.