Objecte patològic / objecte panòptic. Disseny per a la transparència i optimització en dispositius portables
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
«Les dimensions de comportament poden arribar a respondre al disseny de l’objecte electrònic», així comença Anthony Dunne el seu llibre sobre disseny especulatiu Hertzian Tales (Dunne, 2005) quan es refereix a l’objecte patològic. Aquest objecte, manipulat tecnològicament, sostreu l’usuari d’un comportament estandarditzat, generant una experiència de comportament patològic que pot arribar a ser paranoica o sospitosa. D’altra banda, l’objecte panòptic, derivat de la teoria de Bentham, exposada després per Foucault a Vigilar i castigar (Foucault, 1975), ens parla d’un objecte tecnològic que transforma la seva mirada en un estat de vigilància, en la qual, a més, res no pot escapar. Els dispositius portables i, per tant, l’internet de les coses, formen part dels dispositius capaços de ser totes dues coses. Una tecnologia que, gràcies al desenvolupament del Bluetooth i a l’abaratiment dels sensors, s’ha pogut desenvolupar en l’actualitat. Aquest article presenta una anàlisi d’aquesta nova tecnologia, inscrita sota el paraigua de l’internet de les coses a través d’una mirada panòptica i patològica.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Alicia de Manuel Lozano, 2020
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Alicia de Manuel Lozano, Universitat Autònoma de Barcelona
Graduada en Bellas Arts per la Universitat Complutense de Madrid, va fer un curs a Aalto University, on va començar a explorar la relació entre art, disseny i tecnologia. Va fer un màster en Investigació en Art i Creació a la Universidad Complutense de Madrid i un màster en Investigació en Art i Disseny, on ha continuat una recerca de la representació del cos en l’espai virtual.
Actualment treballa en projectes d’innovació amb noves tecnologies aplicats a les arts escèniques a la Fundación Épica i continua desenvolupant la seva proposta de recerca en el programa de Doctorat en Filosofia de la Universitat Auto?noma de Barcelona.
Share Lab. 2017. «Browsing Stories: Metadata Explorations». Share Lab. Enero 26, 2017. [Fecha de consulta: 14/05/18] https://labs.rs/en/browsing-histories/.
Castellanos, M. 2016-17. «Symbiotic Interaction». [Fecha de consulta: 02/02/2019] http://mariacastellanos.net/?/=/seccion/proyectos/entrada/symbiotic_esp
Cawley, S. 2015. «Humanities and social sciences. The National Data Center and the Federal Information Network: A Paradox». Vanderbilt Undergraduate research Journal, vol. 10. https://doi.org/10.15695/vurj.v10i0.4065
Clarke, R. 1986. Information Technology and Dataveillance [website]. [Fecha de consulta: 13-02-2019] http://www.rogerclarke.com/DV/CACM88.html
Debord, G. 1971. «Comments on the Society of the Spectacle». En Networks (2014), editado por L. Bang Larsen. Documents of Contemporary Art. London: Whitechapel Gallery.
Dunne, A. 2005. Hertzian tales: Electronic products, aesthetic experience and critical design. Cambridge, MA: The MIT Press
Eggers, D. 2013. The circle. Nueva York: Alfred A. Knopf.
Foucault, M. 1975. Surveiller et punir. (Traducción al español de Aurelio Garzón del Camino, 2016). México: Siglo veintiuno.
Foucault, M. 1990. Technologies of the Self. Amherst: University of Massachusetts. Tecnologi?as del yo. (Traducción al español de Mercedes Allendesalazar). Barcelona: Ediciones Paido?s Ibe?rica, S.A, 2016, ed. 12
Gitelman, L., editor, 2013. “Raw Data” Is an Oxymoron. Massachusetts: The MIT Press.
Harari, Yuval N., 2015. Homo Deus: A Brief History of Tomorrow. Reino Unido: Random House.
Hayes, B. 2009. NeoConOpticon. The EU Security-Industrial Complex (Traducción de H. Flores Ferrero). Reino Unido: Statewatch. [Fecha de consulta: 09-01-2019] http://www.centredelas.org/images/stories/adjunts/615_Neoconopticon.pdf
Lianos, M. 2010. «Periopticon: control beyond freedom and coercion – and two possible advancements in the social sciences». En Surveillance and Democracy, editado por K.
D. Haggerty y M. Samatas, 69-88. Oxon: Routledge
Liptak, Andrew. 2019. «Strava’s Fitness Tracker Heat Map Reveals Location of Military Bases». The Verge. [Fecha de consulta: 26/02/2019] https://www.theverge.com/2018/1/28/16942626/strava-fitness-tracker-heat-map-military-base-internet-of-things-geolocation 09-07-18.
Lupton, D., 2016. The Quantified Self. A Sociology of Self Tracking. Malden, MA: Polity.
Lyon, D. 1994. The Electronic eye: The rise of surveillance society. UK: Polity Press.
Mathiesen, T. 1997. “The Viewer Society: Michel Foucault’s Panopticon Revisited”, Theoretical Criminology. Oxford, 1, 2, pp. 215-234.
Morozov, E. 2019. «Capitalism's New Clothes» The Baffler. [Fecha de consulta: 18/02/19] https://thebaffler.com/latest/capitalisms-new-clothes-morozov.
Quantified Self [página oficial] [Fecha de consulta: 01/01/2019]. http://quantifiedself.com
Sellen, A. J. Y.; Whittaker, S. 2010. «Beyond Total Capture: A Constructive Critique of Lifelogging». [online] Comunicación
ACM., Vol. 53, no. 5: 70-77. https://cacm.acm.org/magazines/2010/5/87249-beyond-total-capture/fulltext [Fecha: 01/10/18] https://doi.org/10.1145/1735223.1735243
Sherman, J., 2016. «Data in the Age of the Digital Reproduction: Reading the quantified self through Walter Benjamin». In Biosensing technologies in everyday life, editado por D. Nafus. Cambridge, M.A: The MIT Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262034173.003.0002
Turkle, S., 1997. La vida en pantalla. La construcción de la identidad en la era de Internet. Barcelona: Paidós.
Vetter, G. 2012. The Architecture of Control. A contribution to the critique of the science of apparatuses. Reino Unido: Zero Books.
Whiston, J. 2015. «Foucault’s fitbit: Governance and gamification». The gameful world—approaches, issues, applications, editado por Steffen P. Waltz, Sebastian Deterding. Cambridge: Mit Press.
Young, N., 2012. The virtual self: How our digital lives are altering the world around us. Toronto: McClelland & Steward.
Zuboff, S. 2019. The Age of Surveillance Capitalism. Main: Profile
Articles similars
- Ester Jordana Lluch, Ramon Rispoli, La interfície com a alesthesis: la veritat com a organització sensible , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Paloma González Díaz, Creació digital: futurs possibles (i assolibles) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Alessandro Manetti, Pablo Lara-Navarra, Jordi Sánchez-Navarro, Possibilitats de futurecasting: disseny d’un mapa digital de tendències , Artnodes: Núm. 30
- Marcelo Alejandro Fraile-Narvaez, L’autor i l’intèrpret: una mirada contemporània al projecte del Biocentre per a la Universitat de Frankfurt de Peter Eisenman , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Jaron Rowan, Marta Camps, Recerca en disseny: suturant cossos, atuells, epistemologies i llunes , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Joshua Korenblat, Laia Solé Coromina, Món sense dissenyar: què significa educar caminant en l’Antropocè , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Vanina Hofman, Pau Alsina, Futurs especulatius de l’art «Què passaria si...?» , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Jose-Antonio Soriano-Colchero, Instal·lacions pictòriques anamòrfiques aplicades a l’arquitectura: disseny virtual amb Sketchup per a projectes reals , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ruth West, Andres Burbano, IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.