Mapatge digital de llocs en la novel·la bizantina espanyola

La geografia literària és un encreuament interdisciplinari entre teoria de la literatura, geografia, cartografia digital i anàlisi espacial. En aquesta contribució analitzem les possibilitats i les limitacions de les tecnologies digitals per a la quantificació i la visualització de l’espai narratiu dels textos ficticis. L’anàlisi es basa en un corpus específic adscrit al gènere de la novel·la bizantina espanyola del Segle d’Or, el cronòtop de l’aventura del qual està marcat per viatges, travessies marítimes, exotisme, trobades transculturals, etc. A aquesta característica espacial singularitzadora s’hi afegeix la influència directa de la cartografia històrica en la creació artística. Ens hem servit de l’extracció automàtica de llocs (Stanford i Freeling), de la georeferenciació (Qgis), de la geolocalització (GeoNames, Pelagios), del tractament de dades (R) i de la visualització de mapes (leaflet maps en R). Tot i que podríem dir que un acostament quantitatiu comporta limitacions que impedeixen explicar com funciona el gènere bizantí, una visualització associada amb la superposició de mapes històrics podria servir, en el nostre cas, per a afegir coneixement a l’anàlisi de l’espai literari.