Avatars icònics de l’humà i el no humà en Jo, robot (2004) i L’home bicentenari (1999)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Què significa avui dia ésser humà? Aquest article té com a objectiu abordar aquesta pregunta a partir de dos films que comparteixen un gen literari: ambdues són adaptacions d’obres d’Isaac Asimov (escriptor i científic, creador de les tres lleis de la robòtica), per la qual cosa el món potencial-futurístic que plantegen pertany al mateix univers imaginari, sota l’arranjament de normes compartides. Els dos títols són, en concret, L’home bicentenari (Bicentennial Man, Chris Columbus 1999) i Jo, robot (I, Robot, Alex Proyas 2004). S’han seleccionat aquestes dues pel·lícules, a més, perquè permeten explorar les variables d’un(s) món(s) possible(s), perquè en les narracions de ficció rau el saber tan hipotètic i humà que representa imaginar el futur. Aquest estudi no consisteix a establir sentències entorn de les idees plantejades, sinó que pretén fer veure les possibilitats ideològiques, temàtiques, artístiques i narratives que ofereix aquesta discussió. Per a això, l’eina que millor s’adapta a aquesta empresa és l’anàlisi fílmica de tipus estructuralista, que posarà el focus en les formes, les figures i les estructures de cada film, incidint en què es diu (i com) sobre la frontera humà-no humà. En definitiva, es buscarà confrontar postures i reflexions, tant històriques com contemporànies, sobre la robòtica i l’ésser humà i el seu consegüent impacte eticofilosòfic.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Ignacio Gastaca Eguskiza, Víctor Iturregui Motiloa, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Ignacio Gastaca Eguskiza, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
És professor i investigador a la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea. Doctor en Comunicació Audiovisual per la mateixa institució. Actualment, imparteix les matèries de Fotoperiodisme, Informació en Televisió (en el grau de Periodisme) i Metodologia d’Anàlisi del Sentit de la Imatge Estàtica (en el Màster de Comunicació Social). Ha publicat més d’una dotzena d’articles en revistes d’alt impacte, en què el cinema, l’anàlisi textual de tipus estructuralista, la semiòtica, la comunicació i les noves tecnologies són les seves àrees científiques.
Víctor Iturregui Motiloa, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
És investigador a la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea. Doctor en Comunicació Social per la UPV/EHU, guionista, col·laborador i programador en festivals de cinema (ZINEBI, Fant, Zinegoak). Ha escrit nombrosos articles sobre anàlisi fílmica en revistes acadèmiques de comunicació, cinema i arts visuals, així com capítols de llibre en diverses obres col·lectives, en solitari (Shangrila) i juntament amb Santos Zunzunegui (Demipage, Filmoteca de València).
Aranzubia Cob, Asier, Imanol Zumalde Arregui y Santos Zunzunegui Díez. «Viaje a Ítaca. El caso de las adaptaciones al cine español de dos Nivolas de Unamuno». Revista Signa, no. 19 (2010): 213-234. DOI: https://doi.org/10.5944/signa.vol19.2010.6392
Arnheim, Rudolf. El poder del centro. Madrid: Akal, 2001.
Asaro, Peter. «Autonomous Weapons and the Ethics of Artificial Intelligence». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 212-237. New York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0008
Asimov, Isaac. 100 preguntas básicas sobre la ciencia. Madrid: Alianza Editorial, 1979.
Asimov, Isaac. Cuentos completos. Madrid: Ediciones SA, 2002.
Bostromm, Nick. The Transhumanist FAQ. Oxford: World Transhumanist Association, 2003.
Bostromm, Nick. «Public Policy and Superintelligent AI: A Vector Field Approach». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 293-327. New York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0011
Casciaro, José María. «Parábola, hipérbole y Mashal en los Sinópticos: una cuestión hermenéutica». Scripta Theologica, vol. 25, no. 1 (1993): 15-31. DOI: https://doi.org/10.15581/006.25.16156
Cass, Stephen y Kevin R. Grazier. Hollyweird Science: The Next Generation. From Spaceships to Microchips. Cham: Springer, 2017.
Courtés, Joseph y Algirdas Julien Greimas. Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje, trad. Enrique Ballón Aguirre. Madrid: Gredos, 1990.
Gutiérrez Carbajo, Francisco. Literatura y cine. Madrid: UNED, 2016.
Gyger, Patrick. «Introducción». En: El rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres, editado por Marta Periano y Sonia Bueno. Madrid: Impedimenta, 2009.
Johansen, Mikkel. «Science Fiction at the Far Side of Technology: Vernor Vinge’s Singularity Thesis Versus the Limits of AI-Research». En: Science fiction, ethics and the human condition, editado por Christian Baron, Peter Nicolai Halvorsen y Christine Cornea, 21-40. Cham: Springer, 2017. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-56577-4_3
Jørgensen, Stig W. «Our Serial (and Parallel) Selves: Identity in the Age of the Transhuman». En: Science fiction, ethics and the human condition, editado por Christian Baron, Peter Nicolai Halvorsen y Christine Cornea, 85-93. Cham: Springer, 2017. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-56577-4_6
Kamm, Frances. «The use and abuse of the trolley problem: Self-Driving Cars, Medical Treatments, and the Distribution of Harm». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 79-109. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0003
Liao, Matthew (ed.). Ethics of Artificial Intelligence. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.001.0001
Luokkala, Barry B. Exploring science through science fiction. Nueva York: Springer, 2014. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4614-7891-1
Magerstadt, Sylvie. Body, Soul and Cyberspace in Contemporary Science Fiction Cinema. Hertfordshire: Palgrave Macmillan, 2014. DOI: https://doi.org/10.1057/9781137399410
Massaguer Gómez, Germán. «Reseña de Liao, M. (ed.), Ethics of Artificial Intelligence, New York: Oxford University Press». Dilemata, Revista Internacional de Éticas Aplicadas, no. 35 (2020): 79-83. https://www.dilemata.net/revista/index.php/dilemata/article/view/412000432
Rigal Aragón, Margarita. Edgar Allan Poe. Narrativa completa. Madrid: Cátedra, 2013.
Sadin, Édgar. La humanidad aumentada. Buenos Aires: Caja Negra, 2017.
Sánchez Noriega, José Luis. De la literatura al cine. Teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: Paidós, 2004.
Schneider, Susan. «How to Catch an AI Zombie: Testing for Consciousness in Machines». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 439-459. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0016
Schwitzgebel, Eric y Mara Garza. «Designing AI with Rights, Consciousness, Self-Respect, and Freedom». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 459-480. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0017
Schwitzgebel, Eric. «Introduction». En: Philosophy through science fiction stories. Exploring the boundaries of the possible, editado por Helen de Cruz, Johan de Smedt y Eric Schwitzgebel. Londres: Bloomsbury Academic, 2021.
Steiner, George. Gramáticas de la creación. Siruela, Madrid, 2011.
Zumalde, Imanol. La materialidad de la forma fílmica. Crítica de la (sin)razón posestructuralista. Bilbao: Servicio Editorial UPV/EHU, 2006.
Zumalde, Imanol y Santos Zunzunegui. Ver para creer. Avatares de la verdad cinematográfica. Madrid: Cátedra, 2019.
Zunzunegui, Santos. La mirada cercana. Santander: Shangrila, 2016.
Aranzubia Cob, Asier, Imanol Zumalde Arregui y Santos Zunzunegui Díez. «Viaje a Ítaca. El caso de las adaptaciones al cine español de dos Nivolas de Unamuno». Revista Signa, no. 19 (2010): 213-234. DOI: https://doi.org/10.5944/signa.vol19.2010.6392
Arnheim, Rudolf. El poder del centro. Madrid: Akal, 2001.
Asaro, Peter. «Autonomous Weapons and the Ethics of Artificial Intelligence». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 212-237. New York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0008
Asimov, Isaac. 100 preguntas básicas sobre la ciencia. Madrid: Alianza Editorial, 1979.
Asimov, Isaac. Cuentos completos. Madrid: Ediciones SA, 2002.
Bostromm, Nick. The Transhumanist FAQ. Oxford: World Transhumanist Association, 2003.
Bostromm, Nick. «Public Policy and Superintelligent AI: A Vector Field Approach». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 293-327. New York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0011
Casciaro, José María. «Parábola, hipérbole y Mashal en los Sinópticos: una cuestión hermenéutica». Scripta Theologica, vol. 25, no. 1 (1993): 15-31. DOI: https://doi.org/10.15581/006.25.16156
Cass, Stephen y Kevin R. Grazier. Hollyweird Science: The Next Generation. From Spaceships to Microchips. Cham: Springer, 2017.
Courtés, Joseph y Algirdas Julien Greimas. Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje, trad. Enrique Ballón Aguirre. Madrid: Gredos, 1990.
Gutiérrez Carbajo, Francisco. Literatura y cine. Madrid: UNED, 2016.
Gyger, Patrick. «Introducción». En: El rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres, editado por Marta Periano y Sonia Bueno. Madrid: Impedimenta, 2009.
Johansen, Mikkel. «Science Fiction at the Far Side of Technology: Vernor Vinge’s Singularity Thesis Versus the Limits of AI-Research». En: Science fiction, ethics and the human condition, editado por Christian Baron, Peter Nicolai Halvorsen y Christine Cornea, 21-40. Cham: Springer, 2017. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-56577-4_3
Jørgensen, Stig W. «Our Serial (and Parallel) Selves: Identity in the Age of the Transhuman». En: Science fiction, ethics and the human condition, editado por Christian Baron, Peter Nicolai Halvorsen y Christine Cornea, 85-93. Cham: Springer, 2017. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-56577-4_6
Kamm, Frances. «The use and abuse of the trolley problem: Self-Driving Cars, Medical Treatments, and the Distribution of Harm». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 79-109. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0003
Liao, Matthew (ed.). Ethics of Artificial Intelligence. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.001.0001
Luokkala, Barry B. Exploring science through science fiction. Nueva York: Springer, 2014. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4614-7891-1
Magerstadt, Sylvie. Body, Soul and Cyberspace in Contemporary Science Fiction Cinema. Hertfordshire: Palgrave Macmillan, 2014. DOI: https://doi.org/10.1057/9781137399410
Massaguer Gómez, Germán. «Reseña de Liao, M. (ed.), Ethics of Artificial Intelligence, New York: Oxford University Press». Dilemata, Revista Internacional de Éticas Aplicadas, no. 35 (2020): 79-83. https://www.dilemata.net/revista/index.php/dilemata/article/view/412000432
Rigal Aragón, Margarita. Edgar Allan Poe. Narrativa completa. Madrid: Cátedra, 2013.
Sadin, Édgar. La humanidad aumentada. Buenos Aires: Caja Negra, 2017.
Sánchez Noriega, José Luis. De la literatura al cine. Teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: Paidós, 2004.
Schneider, Susan. «How to Catch an AI Zombie: Testing for Consciousness in Machines». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 439-459. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0016
Schwitzgebel, Eric y Mara Garza. «Designing AI with Rights, Consciousness, Self-Respect, and Freedom». En: Ethics of Artificial Intelligence, editado por Matthew Liao, 459-480. Nueva York: Oxford University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780190905033.003.0017
Schwitzgebel, Eric. «Introduction». En: Philosophy through science fiction stories. Exploring the boundaries of the possible, editado por Helen de Cruz, Johan de Smedt y Eric Schwitzgebel. Londres: Bloomsbury Academic, 2021.
Steiner, George. Gramáticas de la creación. Siruela, Madrid, 2011.
Zumalde, Imanol. La materialidad de la forma fílmica. Crítica de la (sin)razón posestructuralista. Bilbao: Servicio Editorial UPV/EHU, 2006.
Zumalde, Imanol y Santos Zunzunegui. Ver para creer. Avatares de la verdad cinematográfica. Madrid: Cátedra, 2019.
Zunzunegui, Santos. La mirada cercana. Santander: Shangrila, 2016.
Articles similars
- Wolfgang Ernst, Arqueologia dels mitjans radical (la seva epistemologia, la seva estètica i alguns estudis de casos) , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Jose-Antonio Soriano-Colchero, L’anamorfosi en l’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Rosa Núñez-Pacheco, Phillip Penix-Tadsen, Trajectòries teòriques divergents en els estudis de jocs: un repàs bibliogràfic , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Paola Castaño, «El que per a algú és soroll, per a un altre és un signe» Art, neurociència i radioastronomia , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Joan Soler-Adillon, El material intangible de l'art interactiu: agència, comportament i emergència , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Juana María González, Anàlisi quantitativa de la revista Índice Literario (1932-1936) , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Jordi Alberich Pascual, Francisco-Javier Gómez-Pérez, Exploracions transmèdia en la creació cinematogràfica col·laborativa iberoamericana contemporània , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Sharath Chandra Ramakrishnan, Obertura de la caixa negra en sistemes d’escolta d’IA: assemblages per a art, tecnologia i innovació , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Mª Isabel Soler Ruiz, Rosa Mármol Pérez, Art, Tecnologia i Humanisme. El laboratori de disseny social Studio Roosegaarde com a ecosistema creatiu tecnopoètic , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Mayra Citlalli Rojo Gómez, Imaginacions de l’evolució dels cossos: anotacions sobre les relacions entre plantes i humans , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.