El futur està per crear: temporalitat i imaginació a l’Antropocè
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La noció d’Antropocè, introduïda per Crutzen, ha plantejat noves concepcions de la temporalitat i noves maneres d’entendre la relació entre allò natural i allò humà. Chakrabarty, per exemple, en el seu article «The climate of history: four thesis» ens explica que ens trobem en un moment on cal posar en dubte la distinció entre història humana i història natural i començar a considerar l’ésser humà com a agent de canvi geològic. D’aquesta manera, Chakrabarty qüestiona la linealitat del temps històric i la possibilitat del progrés, alhora que manté una postura crítica amb les concepcions filosòfiques de la historicitat.
En aquest article explorarem de forma crítica diferents concepcions de la historicitat, la temporalitat i el canvi a la llum de la noció simondoniana d'individuació, que ens permetrà imaginar altres formes de relació entre allò humà i allò natural. El nostre propòsit és presentar noves maneres d'entendre la temporalitat allunyades de la visió lineal de la història, on el canvi és una mera addició estàtica d'una diferència específica a un conjunt de característiques genèriques. Davant les crítiques a la noció d'Antropocè, veiem que ens permet problematitzar la relació entre l'individu i el seu entorn, i ens permet imaginar un nou marc per afrontar la nova situació de crisi ecològica del nou mil·lenni. Entendre les ecologies específiques restituint la seva temporalitat en un sentit profund és necessari per a comprendre aquesta nova perspectiva de la «fi de món», és a dir, com un canvi radical en les condicions materials d'existència de l'espècie humana.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Borja Muntadas Figueras, Alba Torrents, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Borja Muntadas Figueras, Universitat Oberta de Catalunya
Professor Col·laborador en la UOC, de filosofia en els Estudis d’Arts i Humanitats i de psicologia social en els de Psicologia i Ciències de l’Educació. Membre del grup de recerca de la UOC MUSSOL. Ha estat professor convidat en el màster de Dret i en el de Biocombustibles en la UFU (Brasil). Membre del Conselho editorial de LAECC, coordinador de l’editorial LIBRANT i membre del consell editorial de la revista Astrolabio. Postdoctorat en Filosofia i Dret (UFU), Doctor en Filosofia Contemporània (UB), Llicenciat en Filosofia (UB) i Diplomat en Ciències Empresarials (UPC). És coautor de La jaula del tiempo (2020) i autor de Inmediatez. Capitalismo y vidas aceleradas (2016).
Alba Torrents, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Universitat Oberta de Catalunya
Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Comunicació Social per la Universitat Nacional de Còrdova. Actualment, treballa com a docent al Departament de Filosofia de la UAB. També és professora col·laboradora del màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca MUSSOL de la mateixa universitat. Durant la seva etapa doctoral va treballar com a becària del Consell Nacional de Recerca Científica i Tècnica (CONICET) i va estar com a investigadora al Centre per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura i la Societat (CIECS) a la UNC. Al final de la seva etapa doctoral li va ser concedida una Japan Foundation Fellowship que li va permetre treballar com a investigadora convidada a la Universitat de Kyoto Seika i al Museu internacional de Manga de Kyoto.
Referències
Arendt, Hannah. Between Past and Future. Six Exercise in Political Thought. New York: The Viking Press, 1961.
Arendt, Hannah. The Human Condition. Chicago: The University of Chicago Press, 1998.
Berardi, Franco. Después Del Futuro. Desde El Futurismo al Cyberpunk. El Agotamiento de La Modernidad. Madrid: Enclave, 2014.
Berardi, Franco. Futurabilidad. Buenos Aires: Caja Negra, 2017.
Bury, John. The Idea of Progress. An Inquiry Into Its Origin And Growth. Nueva York: Cosimo Classics, 2008.
Chakrabarty, Dipesh. «The Climate of History: Four Theses.» Critical Inquiry (2009). DOI: https://doi.org/10.1086/596640.
Danowski, Deborah; Viveiros de Castro, Eduardo. ¿Hay Un Mundo Por Venir? Ensayo Sobre Los Miedos y Los Fines, vol. 23. Buenos Aires: Caja Negra, 2019.
Garcés, Marina. Nueva Ilustración Radical. Barcelona: Anagrama, 2017.
Garcés, Marina. Escuela de Aprendices. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Haraway, Donna. Seguir con el problema. Bilbao: Consonni, 2019.
Hui, Yuk. «On Cosmotechnics: For a Renewed Relation between Technology and Nature in the Anthropocene.» Techné: Research in Philosophy and Technology (2017). DOI: https://doi.org/10.5840/techne201711876
Löwith, Karl. Meaning in History. The Theological Implications of the Philosophy of History. Chicago: Phoenix Books-The University Chicago Press, 1949.
Rauning, Gerald. A Thousand Machines. A Concise Philosophy as Social Movement. Los Angeles: Semiotext(e), 2010.
Serres, Michel. The Natural Contract. Michigan: University of Michigan Press, 1995. DOI: https://doi.org/10.3998/mpub.9725.
Simondon, Gilbert. El Modo de Existencia de Los Objetos Técnicos. Buenos Aires: Prometeo Libros, 2007.
Simondon, Gilbert. Imaginación e invención. Buenos Aires: Cactus, 2013.
Simondon, Gilbert. La Individuación a La Luz de Las Nociones de Forma y de Información. Buenos Aires: Cactus, 2015.
Soriano, Carles. Antropoceno. Reproducción de Capital y Comunismo. Madrid: Maia Ediciones, 2021.
Articles similars
- Emillie V de Keulenaar, Marc Tuters, Ivan Kisjes, Kaspar Beelen, Sobre les altpèdies: epistemologia partidista en les enciclopèdies de fets alternatius , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Belén Altuna, Entre la imaginació comprensiva i la imaginació compassiva. Apunts per a una pedagogia , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Federica Martini, Casos oberts de la història de l’art: la tasca dels artistes a la fàbrica , Artnodes: No 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: No 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Margit Rosen, Al principi, estava l’analògic. Una història alternativa dels començaments de l’art computacional , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: No 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Andres E Burbano, Reporti del projecte: Invencions en les vores de la Història , Artnodes: No 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: No 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Ana Rodriguez Granell, Editorial: L’impacte de la tecnologia sobre algunes qüestions historiogràfiques , Artnodes: No 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.