El futur està per crear: temporalitat i imaginació a l’Antropocè

Main Article Content

Borja Muntadas Figueras
https://orcid.org/0000-0001-6660-7567
Alba Torrents
https://orcid.org/0000-0002-0955-5024

La noció d’Antropocè, introduïda per Crutzen, ha plantejat noves concepcions de la temporalitat i noves maneres d’entendre la relació entre allò natural i allò humà. Chakrabarty, per exemple, en el seu article «The climate of history: four thesis» ens explica que ens trobem en un moment on cal posar en dubte la distinció entre història humana i història natural i començar a considerar l’ésser humà com a agent de canvi geològic. D’aquesta manera, Chakrabarty qüestiona la linealitat del temps històric i la possibilitat del progrés, alhora que manté una postura crítica amb les concepcions filosòfiques de la historicitat.


En aquest article explorarem de forma crítica diferents concepcions de la historicitat, la temporalitat i el canvi a la llum de la noció simondoniana d'individuació, que ens permetrà imaginar altres formes de relació entre allò humà i allò natural. El nostre propòsit és presentar noves maneres d'entendre la temporalitat allunyades de la visió lineal de la història, on el canvi és una mera addició estàtica d'una diferència específica a un conjunt de característiques genèriques. Davant les crítiques a la noció d'Antropocè, veiem que ens permet problematitzar la relació entre l'individu i el seu entorn, i ens permet imaginar un nou marc per afrontar la nova situació de crisi ecològica del nou mil·lenni. Entendre les ecologies específiques restituint la seva temporalitat en un sentit profund és necessari per a comprendre aquesta nova perspectiva de la «fi de món», és a dir, com un canvi radical en les condicions materials d'existència de l'espècie humana.

Paraules clau:

Antropocè, història, imaginació, agència, futur

Article Details

Com citar
Muntadas Figueras, Borja; and Torrents, Alba. “El futur està per crear: temporalitat i imaginació a l’Antropocè”. Artnodes, no. 29, pp. 1-9, doi:10.7238/artnodes.v0i29.392989.
Biografies de l'autor/a

Borja Muntadas Figueras, Universitat Oberta de Catalunya

Professor Col·laborador en la UOC, de filosofia en els Estudis d’Arts i Humanitats i de psicologia social en els de Psicologia i Ciències de l’Educació. Membre del grup de recerca de la UOC MUSSOL. Ha estat professor convidat en el màster de Dret i en el de Biocombustibles en la UFU (Brasil). Membre del Conselho editorial de LAECC, coordinador de l’editorial LIBRANT i membre del consell editorial de la revista Astrolabio. Postdoctorat en Filosofia i Dret (UFU), Doctor en Filosofia Contemporània (UB), Llicenciat en Filosofia (UB) i Diplomat en Ciències Empresarials (UPC). És coautor de La jaula del tiempo (2020) i autor de Inmediatez. Capitalismo y vidas aceleradas (2016).

Alba Torrents, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Universitat Oberta de Catalunya

Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Comunicació Social per la Universitat Nacional de Còrdova. Actualment, treballa com a docent al Departament de Filosofia de la UAB. També és professora col·laboradora del màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca MUSSOL de la mateixa universitat. Durant la seva etapa doctoral va treballar com a becària del Consell Nacional de Recerca Científica i Tècnica (CONICET) i va estar com a investigadora al Centre per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura i la Societat (CIECS) a la UNC. Al final de la seva etapa doctoral li va ser concedida una Japan Foundation Fellowship que li va permetre treballar com a investigadora convidada a la Universitat de Kyoto Seika i al Museu internacional de Manga de Kyoto.

Referències

Arendt, Hannah. Between Past and Future. Six Exercise in Political Thought. New York: The Viking Press, 1961.

Arendt, Hannah. The Human Condition. Chicago: The University of Chicago Press, 1998.

Berardi, Franco. Después Del Futuro. Desde El Futurismo al Cyberpunk. El Agotamiento de La Modernidad. Madrid: Enclave, 2014.

Berardi, Franco. Futurabilidad. Buenos Aires: Caja Negra, 2017.

Bury, John. The Idea of Progress. An Inquiry Into Its Origin And Growth. Nueva York: Cosimo Classics, 2008.

Chakrabarty, Dipesh. «The Climate of History: Four Theses.» Critical Inquiry (2009). DOI: https://doi.org/10.1086/596640.

Danowski, Deborah; Viveiros de Castro, Eduardo. ¿Hay Un Mundo Por Venir? Ensayo Sobre Los Miedos y Los Fines, vol. 23. Buenos Aires: Caja Negra, 2019.

Garcés, Marina. Nueva Ilustración Radical. Barcelona: Anagrama, 2017.

Garcés, Marina. Escuela de Aprendices. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.

Haraway, Donna. Seguir con el problema. Bilbao: Consonni, 2019.

Hui, Yuk. «On Cosmotechnics: For a Renewed Relation between Technology and Nature in the Anthropocene.» Techné: Research in Philosophy and Technology (2017). DOI: https://doi.org/10.5840/techne201711876

Löwith, Karl. Meaning in History. The Theological Implications of the Philosophy of History. Chicago: Phoenix Books-The University Chicago Press, 1949.

Rauning, Gerald. A Thousand Machines. A Concise Philosophy as Social Movement. Los Angeles: Semiotext(e), 2010.

Serres, Michel. The Natural Contract. Michigan: University of Michigan Press, 1995. DOI: https://doi.org/10.3998/mpub.9725.

Simondon, Gilbert. El Modo de Existencia de Los Objetos Técnicos. Buenos Aires: Prometeo Libros, 2007.

Simondon, Gilbert. Imaginación e invención. Buenos Aires: Cactus, 2013.

Simondon, Gilbert. La Individuación a La Luz de Las Nociones de Forma y de Información. Buenos Aires: Cactus, 2015.

Soriano, Carles. Antropoceno. Reproducción de Capital y Comunismo. Madrid: Maia Ediciones, 2021.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.