El futur està per crear: temporalitat i imaginació a l’Antropocè

La noció d’Antropocè, introduïda per Crutzen, ha plantejat noves concepcions de la temporalitat i noves maneres d’entendre la relació entre allò natural i allò humà. Chakrabarty, per exemple, en el seu article «The climate of history: four thesis» ens explica que ens trobem en un moment on cal posar en dubte la distinció entre història humana i història natural i començar a considerar l’ésser humà com a agent de canvi geològic. D’aquesta manera, Chakrabarty qüestiona la linealitat del temps històric i la possibilitat del progrés, alhora que manté una postura crítica amb les concepcions filosòfiques de la historicitat.

En aquest article explorarem de forma crítica diferents concepcions de la historicitat, la temporalitat i el canvi a la llum de la noció simondoniana d'individuació, que ens permetrà imaginar altres formes de relació entre allò humà i allò natural. El nostre propòsit és presentar noves maneres d'entendre la temporalitat allunyades de la visió lineal de la història, on el canvi és una mera addició estàtica d'una diferència específica a un conjunt de característiques genèriques. Davant les crítiques a la noció d'Antropocè, veiem que ens permet problematitzar la relació entre l'individu i el seu entorn, i ens permet imaginar un nou marc per afrontar la nova situació de crisi ecològica del nou mil·lenni. Entendre les ecologies específiques restituint la seva temporalitat en un sentit profund és necessari per a comprendre aquesta nova perspectiva de la «fi de món», és a dir, com un canvi radical en les condicions materials d'existència de l'espècie humana.