Entre la imaginació comprensiva i la imaginació compassiva. Apunts per a una pedagogia

Article Sidebar

Belén Altuna
PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Belén Altuna
Facultat d’Educació, Filosofia i Antropologia. Universitat del País Basc (UPV/EHU)

El text es pregunta per les possibles funcions de la imaginació en l’àmbit eticopolític i argumenta a favor del foment pedagògic de dues formes d’imaginació diferents, encara que fortament relacionades: la imaginació comprensiva, que implica desenvolupar «una manera de pensar àmplia», com ho caracteritza Hannah Arendt, i la imaginació compassiva, que suposa una potenciació no sols dels aspectes cognitius d’aquesta facultat, sinó dels afectius i empàtics, com subratlla Martin Hoffman. Finalment es repassen diversos autors i tradicions pedagògiques que han impulsat alguna d’aquestes formes d’imaginació o, encara millor, la combinació d’ambdues. Parlem d’entrenaments educatius que tenen com a objectiu eixamplar la ment i cultivar la humanitat, que ajudin a formar ciutadans crítics i compromesos amb la cerca de formes més justes i equitatives de convivència.

Paraules clau
imaginació, compassió, adopció de perspectiva, representació mental

Article Details

Com citar
Altuna, Belén. “Entre la imaginació comprensiva i la imaginació compassiva. Apunts per a una pedagogia”. Artnodes, no. 29, pp. 1-9, doi:10.7238/artnodes.v0i29.393021.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Belén Altuna, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Belén Altuna, Facultat d’Educació, Filosofia i Antropologia. Universitat del País Basc (UPV/EHU)

Doctora en Filosofia i professora d’Ètica i Filosofia política a la Facultat d’Educació, Filosofia i Antropologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), a Donostia-Sant Sebastià. Entre les seves publicacions es troben els llibres Euskaldun fededun. Euskaldun ona izateko modu baten història (Alberdania, 2003; en castellà El buen vasco. Génesis de la tradición ‘Euskaldun fededun’. Hiria, 2012) i Una historia moral del rostro (Pre-Textos, 2010), així com nombrosos articles. Després de l’ètica i l’antropologia del rostre i de l’alteritat desenvolupades en aquest últim llibre, inspirada entre altres en el pensament d’Emmanuel Lévinas i de Paul Ricoeur, les seves recerques han anat dirigides a aprofundir en alguns dels mecanismes que operen en una veritable «banalitat del mal»: els biaixos i límits de la nostra capacitat empàtica, les dificultats per a posar-nos en la pell de l’altre, i les diferents formes de ceguesa moral. Enfront d’això, ha estudiat les maneres en què es podria impulsar una imaginació ètica a l’alçada dels desafiaments del nostre temps, lligada a un principi de responsabilitat necessàriament ampliat, com recollirà en un llibre de pròxima publicació.

Referències

Altuna, Belén. «La imaginación moral, o la ética como actividad imaginativa». Daimon, Revista Internacional de Filosofía, no. 74 (2018ª).

Altuna, Belén. «Empatía y moralidad: las dimensiones psicológicas y filosóficas de una relación compleja». Revista de Filosofía, vol. 43, no. 2 (2018b). Universidad Complutense. DOI: https://doi.org/10.5209/RESF.62029.

Arendt, Hannah. De la historia a la acción. Barcelona: Paidós, 1998.

Arendt, Hannah. Entre el pasado y el futuro. Barcelona: Península, 2003a.

Arendt, Hannah. Conferencia sobre la filosofía política de Kant. Barcelona: Paidós, 2003b.

Armstrong, Karen. Doce pasos hacia una vida compasiva. Barcelona: Paidós, 2011.

Batson, David. «These things called Empathy: eight related but distinct Phenomena». En: Decety & Ickes (eds.). The Social Neuroscience of Empathy (2011). Massachusests Institute of Technology,

Chavel, Solange. Se mettre à la place d’autrui. L’imagination moral. Press Universitaires de Rennes, 2012.

Coeckelbergh, Mark. Imagination and Principles. An Essay on the Role of Imagination in Moral Reasoning. Hampshire: Palgrave MacMillan, 2007. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230589803.

Davis, Mark H. Empathy: a social psychological approach. Boulder: Westview Press, 1996.

Dewey, John. Democracy and Education: An Introduction to the Philosophy of Education. Simon & Brown, 2011.

Eisenberg, Nanacy, Strayer, Janet. La empatía y su desarrollo. Bilbao: Desclée de Brower, 1992.

Fasmire, Steven. «Morality as Art: Dewey, Metaphor, and Moral Imagination». Transactions of the Charles S.Peirce Society, vol. 35, no. 3 (1999).

Garcés, Marina. Escuela de aprendices. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.

Gibert, Martin. L’imagination en morale. Herman, L’avocat du diable, 2014.

Hoffman, Martin L. Desarrollo moral y empatía. Implicaciones para la atención y la justicia. Barcelona: Idea Books, 2002.

Kohlberg, Lawrence. Psicología del desarrollo moral. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1992.

Mills, Charles Wright. La imaginación sociológica. México: FCE, 2004.

Nussbaum, Martha. El cultivo de la humanidad. Una defensa clásica de la reforma en la educación liberal. Andrés Bello, 2001.

Nussbaum, Martha. Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades. Katz, 2010. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvndv60c.

Oxley, Julinna. The moral dimensions of Empathy. Hampshire: Palgrave MacMillan, 2011. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230347809.

Rousseau, Jean-Jacques. Emilio (1762). Madrid: Alianza, 1998.

Vetlesen, Arne Johan. Perception, Empathy and Judgement. Pennsylvania State University Press, 1994. DOI: https://doi.org/10.1515/9780271071794.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.