Reimaginar el temps de la condició pòstuma. Una aproximació des de l’activació de l’esquema «“¿i si…?” — “aleshores”» com a thought experiment

En aquests temps on el relat dominant es fonamenta en un avís global permanent, la nostra imaginació entra en crisi. L’amenaçador «¿i si ...?» la dirigeix ​​cap a un «aleshores» on, d'una banda, resideixen l’apocalipsi i, de l’altra, la tecno-utopia. En ambdós casos, aquesta imaginació es projecta cap a un futur en el qual els humans deixem d’intervenir sobre les nostres condicions de vida i, per tant, queda allunyada de cap tipus d’experimentació amb el present. Com podem desancorar aquesta imaginació de la necessitat que implica l’evolució predictible de la nostra realitat actual? Com podem deslligar-la de les seves pors, la seva devastació o la seva precarietat?

En aquest article investiguem la relació que la imaginació manté amb l’experiment mental a partir de l’anàlisi dels exemples que ens proporciona l’aforisme 341 de La gaia ciència de Nietzsche, el desenvolupament de la teoria de la relativitat especial d’Einstein i la pel·lícula Memento de Christopher Nolan. Tots ells es presenten sota el triple sentit que Nietzsche va donar al terme Versuch, és a dir, com a assajos, provatures i temptatives que, en aquest cas, tindran la funció de reinterpretar la condició lineal i absoluta del temps. Els resultats d’aquests experiments ens serviran en l’última part del nostre treball per habilitar les condicions que una imaginació col·lectiva hauria de tenir actualment per ser revulsiva davant del temps que proclama la nostra condició pòstuma.