Reimaginar el temps de la condició pòstuma. Una aproximació des de l’activació de l’esquema «“¿i si…?” — “aleshores”» com a thought experiment
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En aquests temps on el relat dominant es fonamenta en un avís global permanent, la nostra imaginació entra en crisi. L’amenaçador «¿i si ...?» la dirigeix cap a un «aleshores» on, d'una banda, resideixen l’apocalipsi i, de l’altra, la tecno-utopia. En ambdós casos, aquesta imaginació es projecta cap a un futur en el qual els humans deixem d’intervenir sobre les nostres condicions de vida i, per tant, queda allunyada de cap tipus d’experimentació amb el present. Com podem desancorar aquesta imaginació de la necessitat que implica l’evolució predictible de la nostra realitat actual? Com podem deslligar-la de les seves pors, la seva devastació o la seva precarietat?
En aquest article investiguem la relació que la imaginació manté amb l’experiment mental a partir de l’anàlisi dels exemples que ens proporciona l’aforisme 341 de La gaia ciència de Nietzsche, el desenvolupament de la teoria de la relativitat especial d’Einstein i la pel·lícula Memento de Christopher Nolan. Tots ells es presenten sota el triple sentit que Nietzsche va donar al terme Versuch, és a dir, com a assajos, provatures i temptatives que, en aquest cas, tindran la funció de reinterpretar la condició lineal i absoluta del temps. Els resultats d’aquests experiments ens serviran en l’última part del nostre treball per habilitar les condicions que una imaginació col·lectiva hauria de tenir actualment per ser revulsiva davant del temps que proclama la nostra condició pòstuma.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Marc Boqué, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Marc Boqué, Universitat Oberta de Catalunya
Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia per la Universitat de Saragossa. També ha cursat estudis dels graus de Física i Economia de la UNED. Des de l’any 2013 és professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on imparteix les assignatures de Pensament filosòfic i científic modern i Pensament filosòfic i científic contemporani, tant en el grau d’Humanitats com en el d’Antropologia i Evolució Humana. Actualment també és professor del màster Universitari de Filosofia per als reptes contemporanis impartit per aquesta institució i membre del grup de recerca MUSSOL. Tot compaginant interessos tant en l’àmbit de la filosofia com en el de la ciència, els seus treballs de recerca versen sobre autors moderns i contemporanis que conjuminen ambdues disciplines, i posa especial atenció en les problemàtiques actuals que aquestes relacions puguin generar.
Referències
Barrios Casares, Manuel. Tentativas de seducción. Madrid: Abada Editores, 2019.
Bauman, Zygmunt. Miedo líquido. Barcelona: Paidós, 2006.
Berardi, Franco. Después del futuro. Desde el futuro al cyberpunk. El agotamiento de la modernidad. Madrid: Enclave de Libros, 2014.
Boqué, Marc. «¿Quién hizo imaginar a Einstein destellos de luz en las ventanas de los trenes vistos desde los andenes?.» Thémata. Revista de filosofía 53, (enero-junio 2016): 63-86. DOI: https://doi.org/10.12795/themata.2016.i53.03.
Deleuze, Gilles y Guattari, Félix. Mil mesetas. Valencia: Pre-textos, 2004.
Einstein, Albert. The Collected Papers of Albert Einstein, vol. 8 (The Berlin Years: Correspondence, 1914-1917). Princeton: University Press. Robert Schulmann, A. J. Kox, Michel Janssen y József Illy, eds., 1999.
Einstein, Albert. La teoría de la relativitat i altres textos. Barcelona: Pórtic, 2000.
Garcés, Marina. Nueva ilustración radical. Barcelona: Anagrama, 2019. DOI: https://doi.org/10.1387/pceic.20501.
Garcés, Marina. Inacabar el mundo. Conferencia en el CCCB https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/marina-garces/223347, 2016. (Barcelona, 29 de febrero).
Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2014. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvt9k4gh
Hume, David. Tratado de la naturaleza humana. Madrid: Tecnos, 2005.
Kaufmann, Walter. Nietzsche, Philosopher, Psychologist, Antichrist. New Jersey: Princeton University Press, 1968.
Kelly, Kevin. Out of the control: The new biology of Machines, Social Systems, and The Economic World. New York: Basic Books, 1995.
Levy, Pierre. L’intelligencie collective. Pour une anthropologie du cyberespace. Paris: La Découverte, 1994.
Ludmer, Josefina. Lo que viene después. Texto de la intervención de Josefina Ludmer en el seminario-encuentro Literatura y después. Reflexiones sobre el futuro de la literatura después del libro incluido dentro del programa de UNIA arte y pensamiento. 2012. (Sevilla, 17-19 abril).
Morey, Miguel. Vidas de Nietzsche. Madrid: Alianza, 2018.
Nietzsche, Friedrich. La voluntad de poder. Madrid: Edaf, 1985.
Nietzsche, Friedrich. La ciencia jovial. Caracas: Monte Ávila Editores, 1985.
Nietzsche, Friedrich. Más allá del bien y del mal. Madrid: Alianza, 2012.
Nolan, Christopher (director). Memento [Película]. Newmarket Films, Team Todd. 2000.
Nolan, Christopher (director). Interestellar [Película]. Legendary Pictures, Syncopy Films, Lynda Obst Productions. 2014.
Articles similars
- Belén Altuna, Entre la imaginació comprensiva i la imaginació compassiva. Apunts per a una pedagogia , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Marina Garcés, Imaginació crítica , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Irene Gómez Franco, Imaginant ecologies futures: la imaginació kantiana a través de les generacions , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Ignasi Gozalo Salellas, Imaginació radical i anacronia de les imatges: ràdios lliures i vídeo comunitari a Espanya , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Christine Hentschel, Esforços de la imaginació a la fi dels temps: entrenaments afectius contra l’apocalipsi , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Meredith Tromble, No preguntis què pot fer l’IA per l’art, sinó què pot fer l’art per l’IA , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Eduard Aibar, Imaginació tecnològica i ideologia de la innovació , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Berta Subirats Ribas, Imaginar amb Tosquelles , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.