Reimaginar el temps de la condició pòstuma. Una aproximació des de l’activació de l’esquema «“¿i si…?” — “aleshores”» com a thought experiment

Main Article Content

Marc Boqué

En aquests temps on el relat dominant es fonamenta en un avís global permanent, la nostra imaginació entra en crisi. L’amenaçador «¿i si ...?» la dirigeix ​​cap a un «aleshores» on, d'una banda, resideixen l’apocalipsi i, de l’altra, la tecno-utopia. En ambdós casos, aquesta imaginació es projecta cap a un futur en el qual els humans deixem d’intervenir sobre les nostres condicions de vida i, per tant, queda allunyada de cap tipus d’experimentació amb el present. Com podem desancorar aquesta imaginació de la necessitat que implica l’evolució predictible de la nostra realitat actual? Com podem deslligar-la de les seves pors, la seva devastació o la seva precarietat?


 


En aquest article investiguem la relació que la imaginació manté amb l’experiment mental a partir de l’anàlisi dels exemples que ens proporciona l’aforisme 341 de La gaia ciència de Nietzsche, el desenvolupament de la teoria de la relativitat especial d’Einstein i la pel·lícula Memento de Christopher Nolan. Tots ells es presenten sota el triple sentit que Nietzsche va donar al terme Versuch, és a dir, com a assajos, provatures i temptatives que, en aquest cas, tindran la funció de reinterpretar la condició lineal i absoluta del temps. Els resultats d’aquests experiments ens serviran en l’última part del nostre treball per habilitar les condicions que una imaginació col·lectiva hauria de tenir actualment per ser revulsiva davant del temps que proclama la nostra condició pòstuma.

Paraules clau:

Imaginacio, Temps, relativitat, experiment mental

Article Details

Com citar
Boqué, Marc. “Reimaginar el temps de la condició pòstuma. Una aproximació des de l’activació de l’esquema «“¿i si…?” — ‘aleshores’» com a thought experiment”. Artnodes, no. 29, pp. 1-8, doi:10.7238/artnodes.v0i29.393018.
Biografia de l'autor/a

Marc Boqué, Universitat Oberta de Catalunya

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia per la Universitat de Saragossa. També ha cursat estudis dels graus de Física i Economia de la UNED. Des de l’any 2013 és professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on imparteix les assignatures de Pensament filosòfic i científic modern i Pensament filosòfic i científic contemporani, tant en el grau d’Humanitats com en el d’Antropologia i Evolució Humana. Actualment també és professor del màster Universitari de Filosofia per als reptes contemporanis impartit per aquesta institució i membre del grup de recerca MUSSOL. Tot compaginant interessos tant en l’àmbit de la filosofia com en el de la ciència, els seus treballs de recerca versen sobre autors moderns i contemporanis que conjuminen ambdues disciplines, i posa especial atenció en les problemàtiques actuals que aquestes relacions puguin generar.

Referències

Barrios Casares, Manuel. Tentativas de seducción. Madrid: Abada Editores, 2019.

Bauman, Zygmunt. Miedo líquido. Barcelona: Paidós, 2006.

Berardi, Franco. Después del futuro. Desde el futuro al cyberpunk. El agotamiento de la modernidad. Madrid: Enclave de Libros, 2014.

Boqué, Marc. «¿Quién hizo imaginar a Einstein destellos de luz en las ventanas de los trenes vistos desde los andenes?.» Thémata. Revista de filosofía 53, (enero-junio 2016): 63-86. DOI: https://doi.org/10.12795/themata.2016.i53.03.

Deleuze, Gilles y Guattari, Félix. Mil mesetas. Valencia: Pre-textos, 2004.

Einstein, Albert. The Collected Papers of Albert Einstein, vol. 8 (The Berlin Years: Correspondence, 1914-1917). Princeton: University Press. Robert Schulmann, A. J. Kox, Michel Janssen y József Illy, eds., 1999.

Einstein, Albert. La teoría de la relativitat i altres textos. Barcelona: Pórtic, 2000.

Garcés, Marina. Nueva ilustración radical. Barcelona: Anagrama, 2019. DOI: https://doi.org/10.1387/pceic.20501.

Garcés, Marina. Inacabar el mundo. Conferencia en el CCCB https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/marina-garces/223347, 2016. (Barcelona, 29 de febrero).

Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2014. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvt9k4gh

Hume, David. Tratado de la naturaleza humana. Madrid: Tecnos, 2005.

Kaufmann, Walter. Nietzsche, Philosopher, Psychologist, Antichrist. New Jersey: Princeton University Press, 1968.

Kelly, Kevin. Out of the control: The new biology of Machines, Social Systems, and The Economic World. New York: Basic Books, 1995.

Levy, Pierre. L’intelligencie collective. Pour une anthropologie du cyberespace. Paris: La Découverte, 1994.

Ludmer, Josefina. Lo que viene después. Texto de la intervención de Josefina Ludmer en el seminario-encuentro Literatura y después. Reflexiones sobre el futuro de la literatura después del libro incluido dentro del programa de UNIA arte y pensamiento. 2012. (Sevilla, 17-19 abril).

Morey, Miguel. Vidas de Nietzsche. Madrid: Alianza, 2018.

Nietzsche, Friedrich. La voluntad de poder. Madrid: Edaf, 1985.

Nietzsche, Friedrich. La ciencia jovial. Caracas: Monte Ávila Editores, 1985.

Nietzsche, Friedrich. Más allá del bien y del mal. Madrid: Alianza, 2012.

Nolan, Christopher (director). Memento [Película]. Newmarket Films, Team Todd. 2000.

Nolan, Christopher (director). Interestellar [Película]. Legendary Pictures, Syncopy Films, Lynda Obst Productions. 2014.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.