Imaginar amb Tosquelles

En aquesta època en la qual la Terra té un diagnòstic fatal, vivim una espècie de fi del món: el futur ha quedat reduït a un present impotent i asfixiant. Avui, és necessari buscar formes de vida i de pensament que obrin nous horitzons de possibilitat, anant més enllà del que se’ns presenta com a inapel·lable. L’objectiu d’aquesta recerca no és un altre que el de recuperar el testimoni de maneres de viure imaginatives en l’àmbit terapèutic, funcionant més enllà del marc del predictible, i entendre de quina manera aquestes se sustenten sobre nocions filosòfic-polítiques concretes. En concret, en aquest article veurem com Francesc Tosquelles, psicoterapeuta català que va desenvolupar el seu treball a Saint-Alban (França), va generar un ecosistema, una comunitat de pràctica, en línia del que denominem ecologia de la imaginació. La seva pràctica exemplifica de quina manera la imaginació és una eina política clau per a traçar formes de vida col·lectiva que es distancien del que estableix l’status quo. Finalment, el present article també pretén assenyalar les connexions existents entre la seva obra i la d’autors de la seva època, com Minkowski, Arendt i Benjamin, amb els quals va compartir conceptualitzacions filosòfiques entorn de les nocions d’identitat i temps, idees clau per a la disciplina que ell va encunyar com a psicoteràpia institucional. Aquest corrent va concebre la teràpia com la tasca col·lectiva d’acompanyar al pacient en el procés imaginatiu de teixir el temps passat i el futur per a així donar lloc a la identitat.