Imaginar amb Tosquelles
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En aquesta època en la qual la Terra té un diagnòstic fatal, vivim una espècie de fi del món: el futur ha quedat reduït a un present impotent i asfixiant. Avui, és necessari buscar formes de vida i de pensament que obrin nous horitzons de possibilitat, anant més enllà del que se’ns presenta com a inapel·lable. L’objectiu d’aquesta recerca no és un altre que el de recuperar el testimoni de maneres de viure imaginatives en l’àmbit terapèutic, funcionant més enllà del marc del predictible, i entendre de quina manera aquestes se sustenten sobre nocions filosòfic-polítiques concretes. En concret, en aquest article veurem com Francesc Tosquelles, psicoterapeuta català que va desenvolupar el seu treball a Saint-Alban (França), va generar un ecosistema, una comunitat de pràctica, en línia del que denominem ecologia de la imaginació. La seva pràctica exemplifica de quina manera la imaginació és una eina política clau per a traçar formes de vida col·lectiva que es distancien del que estableix l’status quo. Finalment, el present article també pretén assenyalar les connexions existents entre la seva obra i la d’autors de la seva època, com Minkowski, Arendt i Benjamin, amb els quals va compartir conceptualitzacions filosòfiques entorn de les nocions d’identitat i temps, idees clau per a la disciplina que ell va encunyar com a psicoteràpia institucional. Aquest corrent va concebre la teràpia com la tasca col·lectiva d’acompanyar al pacient en el procés imaginatiu de teixir el temps passat i el futur per a així donar lloc a la identitat.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Berta Subirats Ribas, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Berta Subirats Ribas, Doctoranda en Humanitats i Comunicació. Universitat Oberta de Catalunya
Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i màster en Filosofia Europea Contemporània per la Universitat de Kingston i Universitat París 8 Vincennes - Saint Dennis. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’àmbit cultural i social, avui a la productora cultural La Sullivan i abans tant a institucions públiques (CCCB; Ajuntament de Barcelona) com al sector privat (Fundació Víctor Grífols i Lucas; Benecé; ICC Consultors). Actualment, està inscrita al programa de doctorat d’Humanitats i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya amb un projecte de recerca sobre el rol de la violència en política.
Referències
Agamben, Giorgio. Infanzia e storia. Turín: Giulio Einaudi Editori, 1978.
Arendt, Hannah. «Isak Dinesen, 1885-1963». Men in dark times. Nueva York: Harvest Book, Harcourt, Brace & World, Inc, 1968.
Arendt, Hannah. The Promise of Politics. Nueva York: Shocken Books, 2005.
Benjamin, Walter. «On some motifs in Baudelare». Iluminations, Essays and Reflections (1968). Nueva York: Shockhen Books.
Benjamin, Walter. «Theses on the Philosophy of History». Illuminations (1968). Nueva York: Shocken Books.
Didi-Huberman, Georges. «Imagination, our commune». Theory Now: Journal of literature, critique and thought, vol. 3, no. 2 (2020), ISSN 2605-2822. DOI: https://doi.org/10.30827/tnj.v3i2.13931.
Faugeras, Patrick, Minard, Michel. «Portrait d’un militant, François Tosquelles». Sud/Nord, no. 1 (2020): 49-56. DOI: https://doi.org/10.3917/sn.025.0049.
Garcés, Marina. En las prisiones de lo posible. Barcelona: Bellaterra Edicions, 2002.
Garcés, Marina. «Imaginación crítica». Artnodes, no. 19 (2021).
Gallio, Giovanna, Costantino, Maurizio. Per la salute mentale, pratiche, ricerche, culture dell’innovazione, 1987: 73-100
Masó, Joana. Tosquelles. Curar les institucions. Barcelona: Arcàdia, 2021.
Minkowski, Eugène. Lived Time, Phenomenological and Psychopathological Studies. Evanston: Northwestern University Press, 1970.
Pain, François, Sivadon, Danielle, Polack, Jean-Claude. François Tosquelles, Une politique de la folie (1990), entrevista difundida por Sept & FR3-Toulouse y disponible en francés en: https://vimeo.com/167991974. DOI: https://doi.org/10.3406/polix.1990.2138.
Tosquelles, Francesc. Le vécu de la fin du monde dans la folie. Le témoignage de Gérard de Nerval. Grenoble: Éditions Jérôme Millon, 2012.
Articles similars
- Raquel Herrera, Creació del món de l’art de la literatura i la tecnologia: l’Electronic Literature Collection com a recurs fonamental per a l’estudi de l’art digital , Artnodes: No 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena, Editorial , Artnodes: No 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Nina Wenhart, Racionalització imaginativa i arxiu especulatiu. Idees sobre el llenguatge en bases de dades d’art multimèdia , Artnodes: No 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Andres E Burbano, Reporti del projecte: Invencions en les vores de la Història , Artnodes: No 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Rosa Barba, Inventari d’espais cinematogràfics. Una biblioteca fictícia , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Søren Bro Pold, Noves maneres d’amagar-se: cap al realisme de la metainterfície , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Mari Nieves Vergara, La interferència calidoscòpica i el projecte de la doble escletxa: el pensament de Borges, el comportament quàntic i la teoria del multivers , Artnodes: No 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Augusto Zubiaga, Lourdes Cilleruelo, Jocs d'emulació: marc ideològic per a una arquitectura neuronal electrònica d'inspiració biològica , Artnodes: No 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Catalina Morla Gayà Morlà, Marta Rizo García, Museus, memòria col·lectiva i imaginaris narratius. La comunicació participativa com a estratègia per a construir relats no hegemònics en museus amb vocació social , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
<< < 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.