La interferència calidoscòpica i el projecte de la doble escletxa: el pensament de Borges, el comportament quàntic i la teoria del multivers
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article presenta un projecte de recerca artística titulat «Doble escletxa», el qual es basa en la relació entre la imatge calidoscòpica i el fenomen de la interferència tant des del punt conceptual com visual. Combinant la pràctica artística i la recerca teòrica, s’investiga la interferència calidoscòpica considerant una implicació diferent per part de l’observador. Des de la perspectiva de Cortázar, el procés de creació de la imatge calidoscòpica estaria més relacionat amb l’experiència de l’observador que amb el rol de l’autor que mira per mitjà del calidoscopi. Per això, la relació entre l’autor i l’observador/lector apareix amb referència a la imatge calidoscòpica, generant una sensació d’interferència entre ambdues posicions. En concret, el present article fa referència a casos de la literatura de Borges, en què l’autor indica la connexió entre la realitat i la ficció des de la posició de l’observador. Aquest plantejament remet directament a una narrativa calidoscòpica, ja que aquesta imatge està virtualment constituïda pel real –el motiu originari– i el fictici –les còpies/reflexió–. Per tant, el pensament de Borges es discutirà en aquesta línia, específicament en aquells personatges que presenten un comportament tant calidoscòpic com quàntic.
Els resultats trobats en el desenvolupament del projecte referit a la doble escletxa mostren que aquest experiment –el resultat en física del qual és el patró d’interferència– i la imatge calidoscòpica estan significativament relacionats. En particular, pel que fa a la fase de les trajectòries sumades de Feynman i les seves infinites possibilitats. Aquesta percepció portarà l’article cap a una discussió sobre l’impacte que la física quàntica i la teoria del multivers tenen en relació amb la nostra comprensió de l’existència. Així, veiem com es presenta un nou paradigma sobre la visualitat. Això comporta acceptar fets contradictoris com a constituents de la realitat. De la mateixa manera, fins i tot la nostra noció d’identitat individual es transforma en la juxtaposició d’ubiqüitats del subjecte, generant la interferència calidoscòpica de «ser i no ser».
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Mari Nieves Vergara, 2020
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Borges, Jorge Luis. 1971. Ficciones. Barcelona: Alianza.
Borges, Jorge Luis. 2011. Inquisiciones. Otras inquisiciones. Barcelona: Random House Mondadori.
Cortázar, Julio. 1994. Rayuela. Madrid: Cátedra.?
Diem-Lane, Andrea. 2014. Quantum Weirdness: Einstein vs.
Bohr. California: The Runnebohm Library.
Ellis, George, and Joe Silk. 2014. “Scientific Method: Defend the Integrity of Physics.” Nature 516: 321-323. https://doi.org/10.1038/516321a [Accessed 10/10/2019].
Greene, Brian. 2018. El universo elegante. Supercuerdas, dimensiones ocultas y búsqueda de una teoría final. Barcelona: Drakontos.
Martin Prada, Juan. 2001. La apropiación posmoderna. Madrid: Fundamentos.
Miret Artés, Salvador. 2015. Mecánica Cuántica. Madrid: CSIC.
Pais, Abraham. 1979. “Einstein And The Quantum Theory.” Reviews Of Modern Physics 51 (4): 863-914. https://doi.org/10.1103/RevModPhys.51.863 [Accessed 10/10/2019]
Ray, Claiborne. 2014. “Snowflake Symmetry.” The New York Times, December 1, 2014. https://www.nytimes.com/2014/12/02/science/snowflake-symmetry.html?_r=0 [Accessed 11/10/2019].
Shakespeare, William. 2007. Hamlet. Buenos Aires: Colihue.
The Met Museum. 2019. After Walker Evans: 4. https://www.metmuseum.org/art/collection/search/267214 [Accessed 23/11/2019]
Wilczek, Frank. 2016. El mundo como obra de arte. Barcelona: Drakontos.
Yang, Xin-She, Chien, Su Fong, and Tiew On Ting. 2015. “Bio-inspired Computation and Optimization: An Overview.” In Bio-inspired Computation in Telecommunications, edited by Xin-She
Yang, Su Fong Chien and Tiew On Ting, 1-22. Waltham: Morgan Kaufmann.
Articles similars
- Raúl León-Mendoza, Què prova una imatge? , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Thomas Zummer, Observacions sobre certes afinitats i diferències entre pràctiques estètiques i científiques , Artnodes: No 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Mikel Otxoteko, VJING. Estètica i política de la imatge-ambient , Artnodes: No 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: No 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Lorenzo Lazzari, El vídeo, la ciutat i l’espectador: l’arquitectura i els seus cossos davant una càmera de vídeo , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Thomas Elsaesser, Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma? , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Alfonso Cuadrado Alvarado, Arqueologia de la interactivitat: el llibre mòbil i pop-up com a antecedent dels videojocs , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Victor Flores, La mètrica del paisatge. El treball de camp amb estereoscopi de Francisco Afonso Chaves i altres exploradors portuguesos , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Mikel Otxoteko, La dimensió ambiental de les imatges. La imatge-ambient i els seus principals conceptes , Artnodes: No 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Erkki Huhtamo, Començament i desenvolupament de l'arqueologia dels media , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.