Imaginació tecnològica i ideologia de la innovació
Article Sidebar
Main Article Content
El vincle entre tecnologia i imaginació és, com a mínim, doble. D'una banda, el disseny i la creació d'artefactes tècnics sempre comencen amb actes deliberats d'imaginació, més o menys radicals, en els quals es conceben maneres diferents de fer alguna cosa, noves pràctiques o fites que fins al moment eren impensables. De l’altra, les tecnologies disponibles en una societat modelen i condicionen, en gran manera, els límits de l'imaginable.
No obstant això, la imaginació contemporània sobre la tecnologia passa per una fase peculiar en la seva relació amb el futur. La recreació artística del futur vinculat a la tecnologia, tant en cinema com en literatura, dibuixa sobretot escenaris distòpics o catastròfics, en els quals l'única sortida, al marge del col·lapse, és la fugida del planeta. En canvi, fora de l'art i de la ficció, les maneres de pensar la tecnologia i d'imaginar-ne la relació amb l'ésser humà o la vida estan, des de fa temps, segrestades per la ideologia de la innovació.
En aquest article explorem, precisament, aquesta ideologia, alguns dels aspectes clau, així com els seus llaços amb altres idearis, conceptes o doctrines: des de l’anomenada ideologia californiana, forjada al voltant d'internet, fins al neoliberalisme i el discurs de l'emprenedoria. Analitzarem com el focus en la innovació restringeix enormement la nostra visió de la tecnologia i empobreix al màxim l'experiència humana del tècnic. Finalment, estudiarem com el determinisme tecnològic, el solucionisme i la visió lineal del desenvolupament tecnològic, components clau de la ideologia de la innovació, són obstacles insalvables per construir ecologies de la imaginació radical al voltant de la tecnologia en què també es puguin ancorar noves vies de transformació social.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Eduard Aibar, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Akrich, Madeleine. «The De-Scription of Technical Objects.» En Shaping Technology/Building Society: Studies in Sociotechnical Change, (Eds.) Wiebe Bijker & John Law, 205-224. Cambridge (MA): MIT Press, 1992.
Barbrook, Richard and Andy Cameron. «The Californian ideology.» Science as Culture 6, no. 1 (1996): 44-72. DOI: https://doi.org/10.1080/09505439609526455.
Bijker, Wiebe E. «How is technology made?—That is the question!.» Cambridge Journal of Economics 34, no. 1 (2010): 63-76. DOI: https://doi.org/10.1093/cje/bep068.
Bory, Paolo. The Internet Myth: From the Internet Imaginary to Network Ideologies. Londres: University of Westminster Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv12fw7sn.
Constant, Edward W. «A model for technological change applied to the turbojet revolution.» Technology and Culture 14, no. 4 (1973): 553-572. DOI: https://doi.org/10.2307/3102443.
Cowan, Ruth Schwartz. More work for mother. Nueva York: Basic Books, 1983.
Dans, Enrique. «La tecnología no mata… mata el no adaptarse a ella». 4 agosto, 2014. https://www.enriquedans.com/2014/08/la-tecnologia-no-mata-mata-el-no-adaptarse-a-ella.html.
de La Bellacasa, Maria Puig. «Matters of care in technoscience: Assembling neglected things.» Social studies of science 41, no. 1 (2011): 85-106. DOI: https://doi.org/10.1177/0306312710380301.
Edgerton, David. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Gates, Bill. «Innovating to zero.» TED talk. Febrero 2010. https://www.ted.com/talks/bill_gates_innovating_to_zero.
Godin, Benoît. «The linear model of innovation: The historical construction of an analytical framework.» Science, Technology, & Human Values 31, no. 6 (2006): 639-667. DOI: https://doi.org/10.1177/0162243906291865.
Latour, Bruno. Down to earth: Politics in the new climatic regime. Cambridge: John Wiley & Sons, 2018.
Mirowski, Philip. Science-mart: Privatizing American Science. Cambridge (MA): Harvard University Press, 2011. DOI: https://doi.org/10.4159/harvard.9780674061132.
Morozov, Evgeny. La locura del solucionismo tecnológico. Buenos Aires: Katz Editores y Capital Intelectual, 2015.
Oudshoorn, Nelly, and Trevor Pinch. How users matter: the co-construction of users and technology. Cambridge (MA): MIT Press, 2003. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/3592.001.0001.
Ruiz, Isarel. Conferencia inaugural del curso. Universitat Oberta de Catalunya, 2016. https://www.uoc.edu/portal/ca/universitat/coneix/actes-institucionals/llicons-inaugurals/2016-2017/index.html.
Schumpeter, J. A. The Theory of Economic Development. Nueva York: Transaction Publishers, 1934[2006].
Smith, Adrian, et al. Grassroots innovation movements. Londres: Routledge, 2016. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315697888.
Star, Susan Leigh. «The ethnography of infrastructure.» American behavioral scientist 43, no. 3 (1999): 377-391. DOI: https://doi.org/10.1177/00027649921955326.
Turner, Fred. From counterculture to cyberculture. Chicago: University of Chicago Press, 2010.
Wajcman, Judy. «Feminist theories of technology.» Cambridge Journal of Economics 34, no. 1 (2010): 143-152. DOI: https://doi.org/10.1093/cje/ben057.
Wisnioski, Matthew. «The innovator imperative.» En Does America Need More Innovators?, (Eds.) Matthew Wisnioski, Eric S. Hintz, y Marie Stettler Kleine, 1-14. Cambridge (MA): MIT Press, 2019. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/11344.001.0001.
Articles similars
- José Ramón Alcalá Mellado, Vicente Jarque Soriano, Utopies de l'art tecnològic. Una anàlisi de la situació, cinquanta anys després , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Jan Distelmeyer, De l’objecte al procés. Interfície política d’informatització en xarxa , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Shuai Xu, Zhe Wang, Difusió: la visualització de les emocions controlada per la bioautoregulació mitjançant l’electroencefalograma (EEG) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Sharath Chandra Ramakrishnan, Obertura de la caixa negra en sistemes d’escolta d’IA: assemblages per a art, tecnologia i innovació , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Marcelino García, Nous mites i ciència-ficció. Pensant l'objecte tecnològic des de l'art , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Carlos Córdoba-Cely, Cap a l’artesania generativa. Cas d’estudi de l’ofici artesanal del vernís de Pasto (Colòmbia) i la impressió 3D , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Pau Alsina, Art i innovació cultural en la societat xarxa , Artnodes: Núm. 8: (Desembre 2008). NODE 8. Ubiqüitat (coord.: Gemma San Cornelio)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Diego Luna Delgado, L'experiència transmèdia segons les seves consonàncies discursives , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Gemma San Cornelio, Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.