Imaginació tecnològica i ideologia de la innovació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El vincle entre tecnologia i imaginació és, com a mínim, doble. D'una banda, el disseny i la creació d'artefactes tècnics sempre comencen amb actes deliberats d'imaginació, més o menys radicals, en els quals es conceben maneres diferents de fer alguna cosa, noves pràctiques o fites que fins al moment eren impensables. De l’altra, les tecnologies disponibles en una societat modelen i condicionen, en gran manera, els límits de l'imaginable.
No obstant això, la imaginació contemporània sobre la tecnologia passa per una fase peculiar en la seva relació amb el futur. La recreació artística del futur vinculat a la tecnologia, tant en cinema com en literatura, dibuixa sobretot escenaris distòpics o catastròfics, en els quals l'única sortida, al marge del col·lapse, és la fugida del planeta. En canvi, fora de l'art i de la ficció, les maneres de pensar la tecnologia i d'imaginar-ne la relació amb l'ésser humà o la vida estan, des de fa temps, segrestades per la ideologia de la innovació.
En aquest article explorem, precisament, aquesta ideologia, alguns dels aspectes clau, així com els seus llaços amb altres idearis, conceptes o doctrines: des de l’anomenada ideologia californiana, forjada al voltant d'internet, fins al neoliberalisme i el discurs de l'emprenedoria. Analitzarem com el focus en la innovació restringeix enormement la nostra visió de la tecnologia i empobreix al màxim l'experiència humana del tècnic. Finalment, estudiarem com el determinisme tecnològic, el solucionisme i la visió lineal del desenvolupament tecnològic, components clau de la ideologia de la innovació, són obstacles insalvables per construir ecologies de la imaginació radical al voltant de la tecnologia en què també es puguin ancorar noves vies de transformació social.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Eduard Aibar, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Eduard Aibar, Estudis d’Arts i Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya
Catedràtic d'Estudis de Ciència i Tecnologia del departament d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, i membre del grup de recerca MUSSOL, Filosofia pels reptes contemporanis. És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Imparteix docència en el grau d'Humanitats, en el d'Antropologia i Evolució Humana, en el màster de Filosofia pels reptes contemporanis i en el d'Història contemporània. Ha estat investigador postdoctoral a la Universitat de Maastricht (Països Baixos), a la Universitat de Salamanca i a la Universitat de Barcelona. Va ser Vicerector de Recerca a la UOC durant el període 2005-2009 i director del Internet Interdisciplinary Institute de la UOC i del programa de doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement, en altres períodes. Ha desenvolupat recerca principalment en aspectes socials de la ciència i de la tecnologia en l'àmbit dels STS (Science & Technology Studies). Recentment s'ha centrat en l'estudi de la ciència i de la tecnologia obertes i ha dirigit dos projectes de recerca sobre el rol de la Viquipèdia en la comunicació pública de la ciència i en l'ensenyament universitari.
Referències
Akrich, Madeleine. «The De-Scription of Technical Objects.» En Shaping Technology/Building Society: Studies in Sociotechnical Change, (Eds.) Wiebe Bijker & John Law, 205-224. Cambridge (MA): MIT Press, 1992.
Barbrook, Richard and Andy Cameron. «The Californian ideology.» Science as Culture 6, no. 1 (1996): 44-72. DOI: https://doi.org/10.1080/09505439609526455.
Bijker, Wiebe E. «How is technology made?—That is the question!.» Cambridge Journal of Economics 34, no. 1 (2010): 63-76. DOI: https://doi.org/10.1093/cje/bep068.
Bory, Paolo. The Internet Myth: From the Internet Imaginary to Network Ideologies. Londres: University of Westminster Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv12fw7sn.
Constant, Edward W. «A model for technological change applied to the turbojet revolution.» Technology and Culture 14, no. 4 (1973): 553-572. DOI: https://doi.org/10.2307/3102443.
Cowan, Ruth Schwartz. More work for mother. Nueva York: Basic Books, 1983.
Dans, Enrique. «La tecnología no mata… mata el no adaptarse a ella». 4 agosto, 2014. https://www.enriquedans.com/2014/08/la-tecnologia-no-mata-mata-el-no-adaptarse-a-ella.html.
de La Bellacasa, Maria Puig. «Matters of care in technoscience: Assembling neglected things.» Social studies of science 41, no. 1 (2011): 85-106. DOI: https://doi.org/10.1177/0306312710380301.
Edgerton, David. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Gates, Bill. «Innovating to zero.» TED talk. Febrero 2010. https://www.ted.com/talks/bill_gates_innovating_to_zero.
Godin, Benoît. «The linear model of innovation: The historical construction of an analytical framework.» Science, Technology, & Human Values 31, no. 6 (2006): 639-667. DOI: https://doi.org/10.1177/0162243906291865.
Latour, Bruno. Down to earth: Politics in the new climatic regime. Cambridge: John Wiley & Sons, 2018.
Mirowski, Philip. Science-mart: Privatizing American Science. Cambridge (MA): Harvard University Press, 2011. DOI: https://doi.org/10.4159/harvard.9780674061132.
Morozov, Evgeny. La locura del solucionismo tecnológico. Buenos Aires: Katz Editores y Capital Intelectual, 2015.
Oudshoorn, Nelly, and Trevor Pinch. How users matter: the co-construction of users and technology. Cambridge (MA): MIT Press, 2003. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/3592.001.0001.
Ruiz, Isarel. Conferencia inaugural del curso. Universitat Oberta de Catalunya, 2016. https://www.uoc.edu/portal/ca/universitat/coneix/actes-institucionals/llicons-inaugurals/2016-2017/index.html.
Schumpeter, J. A. The Theory of Economic Development. Nueva York: Transaction Publishers, 1934[2006].
Smith, Adrian, et al. Grassroots innovation movements. Londres: Routledge, 2016. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315697888.
Star, Susan Leigh. «The ethnography of infrastructure.» American behavioral scientist 43, no. 3 (1999): 377-391. DOI: https://doi.org/10.1177/00027649921955326.
Turner, Fred. From counterculture to cyberculture. Chicago: University of Chicago Press, 2010.
Wajcman, Judy. «Feminist theories of technology.» Cambridge Journal of Economics 34, no. 1 (2010): 143-152. DOI: https://doi.org/10.1093/cje/ben057.
Wisnioski, Matthew. «The innovator imperative.» En Does America Need More Innovators?, (Eds.) Matthew Wisnioski, Eric S. Hintz, y Marie Stettler Kleine, 1-14. Cambridge (MA): MIT Press, 2019. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/11344.001.0001.
Articles similars
- Santiago Rementeria-Sanz, El factor estètic en l’automatització de tasques lògiques: el cas dels escacs , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- José Manuel Ruiz, Les virtualitats de l’art (o com l’art és, per damunt de tot, virtual) , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Valentina Montero, El teler com a màquina sensorial i de pensament. La investigació artística d’Aruma - Sandra De Berduccy , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Alicia de Manuel Lozano, Objecte patològic / objecte panòptic. Disseny per a la transparència i optimització en dispositius portables , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Nieves Pena Sueiro, Ángeles Saavedra Places, Obsolescència i resiliència en les humanitats digitals. El cas de la Biblioteca Digital de Relacions de Successos , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Monica Roxana Ravelo García, Carolina Benavente Morales, Entre l'oficialitat i el desviament: l'art digital cubà i el seu tractament crític de la realitat tecnològica nacional , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Mira Stolpe Törneman, Mitjans imaginaris: Mysterium d'Alexander Scriabin , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Roy Ascott, Quan el jaguar jeu amb l'ovella: especulacions sobre la cultura postbiològica , Artnodes: Núm. 1 (2002): NODE 1. Art, ciència i tecnologia
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.