Entre la imaginació comprensiva i la imaginació compassiva. Apunts per a una pedagogia
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El text es pregunta per les possibles funcions de la imaginació en l’àmbit eticopolític i argumenta a favor del foment pedagògic de dues formes d’imaginació diferents, encara que fortament relacionades: la imaginació comprensiva, que implica desenvolupar «una manera de pensar àmplia», com ho caracteritza Hannah Arendt, i la imaginació compassiva, que suposa una potenciació no sols dels aspectes cognitius d’aquesta facultat, sinó dels afectius i empàtics, com subratlla Martin Hoffman. Finalment es repassen diversos autors i tradicions pedagògiques que han impulsat alguna d’aquestes formes d’imaginació o, encara millor, la combinació d’ambdues. Parlem d’entrenaments educatius que tenen com a objectiu eixamplar la ment i cultivar la humanitat, que ajudin a formar ciutadans crítics i compromesos amb la cerca de formes més justes i equitatives de convivència.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Belén Altuna, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Belén Altuna, Facultat d’Educació, Filosofia i Antropologia. Universitat del País Basc (UPV/EHU)
Doctora en Filosofia i professora d’Ètica i Filosofia política a la Facultat d’Educació, Filosofia i Antropologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), a Donostia-Sant Sebastià. Entre les seves publicacions es troben els llibres Euskaldun fededun. Euskaldun ona izateko modu baten història (Alberdania, 2003; en castellà El buen vasco. Génesis de la tradición ‘Euskaldun fededun’. Hiria, 2012) i Una historia moral del rostro (Pre-Textos, 2010), així com nombrosos articles. Després de l’ètica i l’antropologia del rostre i de l’alteritat desenvolupades en aquest últim llibre, inspirada entre altres en el pensament d’Emmanuel Lévinas i de Paul Ricoeur, les seves recerques han anat dirigides a aprofundir en alguns dels mecanismes que operen en una veritable «banalitat del mal»: els biaixos i límits de la nostra capacitat empàtica, les dificultats per a posar-nos en la pell de l’altre, i les diferents formes de ceguesa moral. Enfront d’això, ha estudiat les maneres en què es podria impulsar una imaginació ètica a l’alçada dels desafiaments del nostre temps, lligada a un principi de responsabilitat necessàriament ampliat, com recollirà en un llibre de pròxima publicació.
Altuna, Belén. «La imaginación moral, o la ética como actividad imaginativa». Daimon, Revista Internacional de Filosofía, no. 74 (2018ª).
Altuna, Belén. «Empatía y moralidad: las dimensiones psicológicas y filosóficas de una relación compleja». Revista de Filosofía, vol. 43, no. 2 (2018b). Universidad Complutense. DOI: https://doi.org/10.5209/RESF.62029.
Arendt, Hannah. De la historia a la acción. Barcelona: Paidós, 1998.
Arendt, Hannah. Entre el pasado y el futuro. Barcelona: Península, 2003a.
Arendt, Hannah. Conferencia sobre la filosofía política de Kant. Barcelona: Paidós, 2003b.
Armstrong, Karen. Doce pasos hacia una vida compasiva. Barcelona: Paidós, 2011.
Batson, David. «These things called Empathy: eight related but distinct Phenomena». En: Decety & Ickes (eds.). The Social Neuroscience of Empathy (2011). Massachusests Institute of Technology,
Chavel, Solange. Se mettre à la place d’autrui. L’imagination moral. Press Universitaires de Rennes, 2012.
Coeckelbergh, Mark. Imagination and Principles. An Essay on the Role of Imagination in Moral Reasoning. Hampshire: Palgrave MacMillan, 2007. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230589803.
Davis, Mark H. Empathy: a social psychological approach. Boulder: Westview Press, 1996.
Dewey, John. Democracy and Education: An Introduction to the Philosophy of Education. Simon & Brown, 2011.
Eisenberg, Nanacy, Strayer, Janet. La empatía y su desarrollo. Bilbao: Desclée de Brower, 1992.
Fasmire, Steven. «Morality as Art: Dewey, Metaphor, and Moral Imagination». Transactions of the Charles S.Peirce Society, vol. 35, no. 3 (1999).
Garcés, Marina. Escuela de aprendices. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Gibert, Martin. L’imagination en morale. Herman, L’avocat du diable, 2014.
Hoffman, Martin L. Desarrollo moral y empatía. Implicaciones para la atención y la justicia. Barcelona: Idea Books, 2002.
Kohlberg, Lawrence. Psicología del desarrollo moral. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1992.
Mills, Charles Wright. La imaginación sociológica. México: FCE, 2004.
Nussbaum, Martha. El cultivo de la humanidad. Una defensa clásica de la reforma en la educación liberal. Andrés Bello, 2001.
Nussbaum, Martha. Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades. Katz, 2010. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvndv60c.
Oxley, Julinna. The moral dimensions of Empathy. Hampshire: Palgrave MacMillan, 2011. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230347809.
Rousseau, Jean-Jacques. Emilio (1762). Madrid: Alianza, 1998.
Vetlesen, Arne Johan. Perception, Empathy and Judgement. Pennsylvania State University Press, 1994. DOI: https://doi.org/10.1515/9780271071794.
Articles similars
- Melissa Lima Caminha, Judit Vidiella Pagès, Pallasses & Xoxo Clown Show: marcs teòrics, metodològics i epistemològics d’una recerca social i artística , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Jesús Fernando Monreal, Arconts digitals i artistes recol·lectors. Poètiques d’arxiu a l’entorn de les humanitats digitals , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- María Teresa Vilariño Picos, Intermèdia / Transmèdia (litat) com a models d'un mètode de recerca literari i cultural , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Diego Gómez-Venegas, Cybersyn i la memòria simbòlica del paper , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Maia Creus Castellana, Art-Feminisme-Tecnologia: laboratoris de ciutadania , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Mauricio Vásquez Arias, Fantasmàtica i mèdiums en el taller dels Rodríguez. Aproximacions a la pervivència de gestos tècnics en dispositius culturals de l’artesanat colombià , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Ana Urroz-Osés, Laura Baigorri Ballarín, Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Annette Arlander, De la interacció a la intrac-acció en la performance del paisatge , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Signe Leth Gammelgaard, Repartir allò que és sensible. La política rancièriana en una perspectiva posthumanista , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Thomas Elsaesser, Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma? , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
<< < 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.