Intermèdia / Transmèdia (litat) com a models d'un mètode de recerca literari i cultural

Els avenços tecnològics interactuen amb la literatura, la cultura i les arts d'una manera molt significativa en l'última dècada. D'aquí se n'ha derivat un marc d'estudi, denominat Humanitats digitals, que es caracteritza, entre d'altres, per paràmetres d'una «convergència cultural», oferint noves possibilitats i desafiaments per a la comprensió més clàssica de la cultura, que camina cap a una cultura digital i una connectivitat global. Aquest article analitza diferents conceptes, com els d'intermèdia, o transmèdia, entre d'altres, com a models que introdueixen pràctiques i oportunitats per a l'estudi de la literatura i la cultura. Juntament amb aquests dos conceptes, es reprendran igualment els d'hibridació, performativitat, dissolució i obertura del relat, il·lustrant-los amb exemples de diversos autors, com Celia Parra, Mónica Ezquerra o Aram Bartholl.

El fet de definir en quina mesura la literatura i les humanitats o les arts s'han convertit en un camp expandit, que ha servit de model semiòtic de discurs per a altres mitjans emergents, des d'una perspectiva intermedial i transmedial, amb una embranzida agonística, d'energeia, de tensió, ens obliga a alterar les nostres maneres d'observar i insisteix en la transcendència d'un esforç col·laboratiu, que és el principal exponent de la nostra intel·ligència col·lectiva.