Feminicitat digital: predicació i mesurament, informàtica i imatges
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Feminicitat és el terme que designa un registre predicat que permet explicar el treball feminista com a «punts actius» (com a formulació alternativa a punts de vista), els quals es poden considerar mitjançant allò que han assolit, però a més a més, marcant allà on aquests punts actius contribueixen al camp dinàmic de les epistemologies feministes; on s’esdevé el canvi. Aquest article és una contribució al debat sobre aquest concepte que forma part d’un projecte més ampli que estic duent a terme. Generalment, la feminicitat postula que els punts actius de les pràctiques feministes (pràctic i conceptual) cal entendre’ls en el marc dels seus camps situats com a informàtica materialista identificada en els treballs de Haraway (1993, 2003), Hayles (1993, 2012), VNSMatrix (1991) i Plant (1998), els quals són creadors de funcions temporals multidireccionals i multidimensionals d’«accions de gènere» dins el camp del feminisme radical. Considerat com un camp predicat (a partir del sentit donat per Gottlob Frege al terme predicat [Frege, 1964]), es preveu que la feminicitat contribueixi a la revisió materialista de l’epistemologia feminista per part del feminisme (cf. Alaimo i Hekman, 2008; Van der Tuin, 2014). Així concebut, el camp de la feminicitat [ff] té com a finalitat problematitzar els termes monopolítics del feminisme [fm], en la seva compaginació d’accions, permetent així una re-situació de les pràctiques feministes com a intervencions i expressions materials positives de la constitució ontològica de l’esfera política. La feminicitat no proposa un relat cronològic dels punts actius sinó un discurs sistèmic processal dels termes del canvi epistemològic i polític (Olkowski, 1999). En aquest article s’ofereixen les diferents vies en què es pot utilitzar un registre construït des d’una perspectiva materialista com la feminicitat per a reflexionar sobre els encontres entre els dominis del gènere, la política i allò tecnològic [analògic, digital, biològic], tal com fa palès la informàtica materialista. Per tal de no estendre’m en excés, aquest article se centrarà només en dos aspectes de la feminicitat: els termes de la predicació d’allò femení des d’un punt de vista de gènere i la qüestió de la imatge com a informàtica digital. Aquesta informàtica la integren punts d’activitat de la pràctica feminista, per la qual cosa és mesurable, i ofereix recursos pràctics per a afrontar el problema general de la participació de les dones en la política que opera en la governança, la distribució de recursos i la qüestió d’una estructura de poder social i cultural amb desigualtat d’oportunitats, sota la qual les minories estan en desavantatge. Aquí, pràctica feminista fa referència a les formes produïdes mitjançant activitats feministes; formes generades mitjançant relacions amb la matèria de la vida a través de modalitats específiques de pràctiques basades en necessitats (incloent la intuïció; la compulsió; les pràctiques, impulsades pel capitalisme, d’utilitat; teoria; i/o art).
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Felicity Colman, Universitat Metropolitana de Manchester
Professora de Screen Media i professora principal de Recerca a la Manchester School of Art de la Universitat Metropolitana de Manchester (Regne Unit)Articles similars
- José María Mesías-Lema, Sabela Eiriz, Happygram: narratives visuals en la societat , Artnodes: No 30
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Miguel Ángel Rego Robles, Visió estereoscòpica en el pensament de Wilfrid Sellars: enfocaments ontològics a través de l’art postcontemporani , Artnodes: No 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Víctor Murillo Ligorred, Nora Ramos Vallecillo, Transdisciplinarietat entre art, ciència i tecnologia: superació de fronteres en les propostes didacticoexpositives de Karin Ohlenschläger en la seva etapa com a directora de LABoral Gijón , Artnodes: No 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Mikel Otxoteko, Els jocs digitals més enllà de les lògiques disciplinàries i de vigilància , Artnodes: No 30
- Howard Rheingold, Noves configuracions d'identitat en un entorn Web 2.0 , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- Norberto Fabian Diaz Duarte, Ana Teresa Arciniegas Martínez, NODOS: una proposta de recerca per a divulgar els projectes transmèdia i multiplataforma desenvolupats a Colòmbia entre 2009 i 2020 , Artnodes: No 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Marcelino García, Nous mites i ciència-ficció. Pensant l'objecte tecnològic des de l'art , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Víctor G. Peco, Nerea Garzón-Arenas, José Carlos Espinel, Concha Herrero, Escultura i noves tecnologies en la divulgació científica i educativa: models 3D de foraminífers com a referents de l’acidificació dels oceans i el canvi climàtic , Artnodes: No 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Augusto Zubiaga, Lourdes Cilleruelo, Jocs d'emulació: marc ideològic per a una arquitectura neuronal electrònica d'inspiració biològica , Artnodes: No 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
<< < 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.