Feminicitat digital: predicació i mesurament, informàtica i imatges
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Feminicitat és el terme que designa un registre predicat que permet explicar el treball feminista com a «punts actius» (com a formulació alternativa a punts de vista), els quals es poden considerar mitjançant allò que han assolit, però a més a més, marcant allà on aquests punts actius contribueixen al camp dinàmic de les epistemologies feministes; on s’esdevé el canvi. Aquest article és una contribució al debat sobre aquest concepte que forma part d’un projecte més ampli que estic duent a terme. Generalment, la feminicitat postula que els punts actius de les pràctiques feministes (pràctic i conceptual) cal entendre’ls en el marc dels seus camps situats com a informàtica materialista identificada en els treballs de Haraway (1993, 2003), Hayles (1993, 2012), VNSMatrix (1991) i Plant (1998), els quals són creadors de funcions temporals multidireccionals i multidimensionals d’«accions de gènere» dins el camp del feminisme radical. Considerat com un camp predicat (a partir del sentit donat per Gottlob Frege al terme predicat [Frege, 1964]), es preveu que la feminicitat contribueixi a la revisió materialista de l’epistemologia feminista per part del feminisme (cf. Alaimo i Hekman, 2008; Van der Tuin, 2014). Així concebut, el camp de la feminicitat [ff] té com a finalitat problematitzar els termes monopolítics del feminisme [fm], en la seva compaginació d’accions, permetent així una re-situació de les pràctiques feministes com a intervencions i expressions materials positives de la constitució ontològica de l’esfera política. La feminicitat no proposa un relat cronològic dels punts actius sinó un discurs sistèmic processal dels termes del canvi epistemològic i polític (Olkowski, 1999). En aquest article s’ofereixen les diferents vies en què es pot utilitzar un registre construït des d’una perspectiva materialista com la feminicitat per a reflexionar sobre els encontres entre els dominis del gènere, la política i allò tecnològic [analògic, digital, biològic], tal com fa palès la informàtica materialista. Per tal de no estendre’m en excés, aquest article se centrarà només en dos aspectes de la feminicitat: els termes de la predicació d’allò femení des d’un punt de vista de gènere i la qüestió de la imatge com a informàtica digital. Aquesta informàtica la integren punts d’activitat de la pràctica feminista, per la qual cosa és mesurable, i ofereix recursos pràctics per a afrontar el problema general de la participació de les dones en la política que opera en la governança, la distribució de recursos i la qüestió d’una estructura de poder social i cultural amb desigualtat d’oportunitats, sota la qual les minories estan en desavantatge. Aquí, pràctica feminista fa referència a les formes produïdes mitjançant activitats feministes; formes generades mitjançant relacions amb la matèria de la vida a través de modalitats específiques de pràctiques basades en necessitats (incloent la intuïció; la compulsió; les pràctiques, impulsades pel capitalisme, d’utilitat; teoria; i/o art).
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Felicity Colman, Universitat Metropolitana de Manchester
Professora de Screen Media i professora principal de Recerca a la Manchester School of Art de la Universitat Metropolitana de Manchester (Regne Unit)Articles similars
- Thomas Elsaesser, Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma? , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Ebru Kurbak, Fils de silenci: mitges anatòlies com a mitjans tàcits tecnoestètics , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Laura Benítez Valero, Erich Berger, Primera reacció , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Pau Alsina, Node "Mediateques i arxius per al segle XXI". Introducció: Com es poden arxivar i conservar les pràctiques artístiques vinculades als nous mitjans , Artnodes: No 10: (Novembre 2010). NODE 10. Arxius (coord.: Rosina Gómez-Baeza, Pau Alsina)
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Abasts i condicions de factibilitat de la recerca artística , Artnodes: No 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Alex Galloway, Tecnologia de vigilància en projectes artístics , Artnodes: No 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El circuit bending i el hardware hacking com a pràctiques artístiques en el context de l’estètica de l’obsolescència i l’activisme DIY i bricoleur , Artnodes: No 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Ricardo González-García, Entre fakes i factoids: la condició d’allò fals en la difusa esfera de l’art contemporani després de l’era de la postveritat , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Mónica Rikić Fusté, Crisis existencials de màquines conscients: reflexions sobre la condició maquínica mitjançant l'art i la filosofia especulativa , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Alejandro Lozano, Modes i estètiques de l’espera en els videojocs , Artnodes: No 30
<< < 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.