Feminicitat digital: predicació i mesurament, informàtica i imatges
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Feminicitat és el terme que designa un registre predicat que permet explicar el treball feminista com a «punts actius» (com a formulació alternativa a punts de vista), els quals es poden considerar mitjançant allò que han assolit, però a més a més, marcant allà on aquests punts actius contribueixen al camp dinàmic de les epistemologies feministes; on s’esdevé el canvi. Aquest article és una contribució al debat sobre aquest concepte que forma part d’un projecte més ampli que estic duent a terme. Generalment, la feminicitat postula que els punts actius de les pràctiques feministes (pràctic i conceptual) cal entendre’ls en el marc dels seus camps situats com a informàtica materialista identificada en els treballs de Haraway (1993, 2003), Hayles (1993, 2012), VNSMatrix (1991) i Plant (1998), els quals són creadors de funcions temporals multidireccionals i multidimensionals d’«accions de gènere» dins el camp del feminisme radical. Considerat com un camp predicat (a partir del sentit donat per Gottlob Frege al terme predicat [Frege, 1964]), es preveu que la feminicitat contribueixi a la revisió materialista de l’epistemologia feminista per part del feminisme (cf. Alaimo i Hekman, 2008; Van der Tuin, 2014). Així concebut, el camp de la feminicitat [ff] té com a finalitat problematitzar els termes monopolítics del feminisme [fm], en la seva compaginació d’accions, permetent així una re-situació de les pràctiques feministes com a intervencions i expressions materials positives de la constitució ontològica de l’esfera política. La feminicitat no proposa un relat cronològic dels punts actius sinó un discurs sistèmic processal dels termes del canvi epistemològic i polític (Olkowski, 1999). En aquest article s’ofereixen les diferents vies en què es pot utilitzar un registre construït des d’una perspectiva materialista com la feminicitat per a reflexionar sobre els encontres entre els dominis del gènere, la política i allò tecnològic [analògic, digital, biològic], tal com fa palès la informàtica materialista. Per tal de no estendre’m en excés, aquest article se centrarà només en dos aspectes de la feminicitat: els termes de la predicació d’allò femení des d’un punt de vista de gènere i la qüestió de la imatge com a informàtica digital. Aquesta informàtica la integren punts d’activitat de la pràctica feminista, per la qual cosa és mesurable, i ofereix recursos pràctics per a afrontar el problema general de la participació de les dones en la política que opera en la governança, la distribució de recursos i la qüestió d’una estructura de poder social i cultural amb desigualtat d’oportunitats, sota la qual les minories estan en desavantatge. Aquí, pràctica feminista fa referència a les formes produïdes mitjançant activitats feministes; formes generades mitjançant relacions amb la matèria de la vida a través de modalitats específiques de pràctiques basades en necessitats (incloent la intuïció; la compulsió; les pràctiques, impulsades pel capitalisme, d’utilitat; teoria; i/o art).
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Felicity Colman, Universitat Metropolitana de Manchester
Professora de Screen Media i professora principal de Recerca a la Manchester School of Art de la Universitat Metropolitana de Manchester (Regne Unit)Articles similars
- Pau Alsina, Fa deu anys que cartografiem les interrelacions entre art, ciència i tecnologia , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- José Antonio Motilla, Anàlisi del camp de l'art des de les humanitats digitals, una proposta teoricometodològica (1970-2017) , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Jordi Sánchez-Navarro, Mobilitats, estètica de frontera i arqueologia prospectiva en la ciència-ficció cosmopolita de Miguel Llansó: "Crumbs" i "Jesus Shows You the Way to the Highway" com anarxius , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Pau Waelder, Jocs de dolor , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena, Editorial , Artnodes: Núm. 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Denise Doyle, Richard Glover, Martin Khechara, Sebastian Groes, Temes emergents en el projecte i l’exposició Identifying Successful STARTS Methodologies , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Elena Álvarez Mellado, Leticia Martín-Fuertes Moreno, Aracne: estudi de la variació lingüística en la premsa espanyola entre 1914 i 2014 , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- krizia Nardini, Esdevenir un altre: el pensament encarnat i la «matèria o importància transformadora» de la teorització del (nou) materialisme feminista , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Federica Matelli, “Speculations on Anonymous Materials”: l’especulació sobre la materialitat del capitalisme artístic com a resposta crítica a l’estetització de la vida quotidiana , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Beatriz Revelles-Benavente, Ana M. González Ramos, Krizia Nardini, El nou materialisme feminista: engendrant una metodologia ètico-onto-epistemològica , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
<< < 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.