Feminicitat digital: predicació i mesurament, informàtica i imatges
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Feminicitat és el terme que designa un registre predicat que permet explicar el treball feminista com a «punts actius» (com a formulació alternativa a punts de vista), els quals es poden considerar mitjançant allò que han assolit, però a més a més, marcant allà on aquests punts actius contribueixen al camp dinàmic de les epistemologies feministes; on s’esdevé el canvi. Aquest article és una contribució al debat sobre aquest concepte que forma part d’un projecte més ampli que estic duent a terme. Generalment, la feminicitat postula que els punts actius de les pràctiques feministes (pràctic i conceptual) cal entendre’ls en el marc dels seus camps situats com a informàtica materialista identificada en els treballs de Haraway (1993, 2003), Hayles (1993, 2012), VNSMatrix (1991) i Plant (1998), els quals són creadors de funcions temporals multidireccionals i multidimensionals d’«accions de gènere» dins el camp del feminisme radical. Considerat com un camp predicat (a partir del sentit donat per Gottlob Frege al terme predicat [Frege, 1964]), es preveu que la feminicitat contribueixi a la revisió materialista de l’epistemologia feminista per part del feminisme (cf. Alaimo i Hekman, 2008; Van der Tuin, 2014). Així concebut, el camp de la feminicitat [ff] té com a finalitat problematitzar els termes monopolítics del feminisme [fm], en la seva compaginació d’accions, permetent així una re-situació de les pràctiques feministes com a intervencions i expressions materials positives de la constitució ontològica de l’esfera política. La feminicitat no proposa un relat cronològic dels punts actius sinó un discurs sistèmic processal dels termes del canvi epistemològic i polític (Olkowski, 1999). En aquest article s’ofereixen les diferents vies en què es pot utilitzar un registre construït des d’una perspectiva materialista com la feminicitat per a reflexionar sobre els encontres entre els dominis del gènere, la política i allò tecnològic [analògic, digital, biològic], tal com fa palès la informàtica materialista. Per tal de no estendre’m en excés, aquest article se centrarà només en dos aspectes de la feminicitat: els termes de la predicació d’allò femení des d’un punt de vista de gènere i la qüestió de la imatge com a informàtica digital. Aquesta informàtica la integren punts d’activitat de la pràctica feminista, per la qual cosa és mesurable, i ofereix recursos pràctics per a afrontar el problema general de la participació de les dones en la política que opera en la governança, la distribució de recursos i la qüestió d’una estructura de poder social i cultural amb desigualtat d’oportunitats, sota la qual les minories estan en desavantatge. Aquí, pràctica feminista fa referència a les formes produïdes mitjançant activitats feministes; formes generades mitjançant relacions amb la matèria de la vida a través de modalitats específiques de pràctiques basades en necessitats (incloent la intuïció; la compulsió; les pràctiques, impulsades pel capitalisme, d’utilitat; teoria; i/o art).
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Felicity Colman, Universitat Metropolitana de Manchester
Professora de Screen Media i professora principal de Recerca a la Manchester School of Art de la Universitat Metropolitana de Manchester (Regne Unit)Articles similars
- Alberto Castillo Pérez, De Rembrandt al selfie. Tecnologia transparent i eines incorporades com a generadors de la imatge de l'artista en l'Autoretrat amb dos cercles de Rembrandt van Rijn i l'ego-shot Petra Cortright-selfie , Artnodes: Núm. 14: (Novembre 2014). NODE 14. Nous materialismes feministes (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Marloes de Valk, Reciclant antigues estratègies i recursos. What Remains, un projecte artístic que tracta sobre les campanyes de desinformació (re)utilitzant estratègies per retardar la regulació industrial , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Susana Pajares Tosca, Experiències museístiques transmèdia: el cas de Moesgaard , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Eloi Puig, L'autoreferencialitat en l'art. El metallenguatge en el mitjà digital , Artnodes: Núm. 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Wolfgang Ernst, Arqueologia dels mitjans radical (la seva epistemologia, la seva estètica i alguns estudis de casos) , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Daniel Barba Rodríguez, La digitalització de l’espai escenogràfic en la Fura dels Baus. Del carrer a l’espectacle digital , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Jamie Allen - Node Coordinator, Introducció del node: La materialitat dels media: nous materialismes amb els mitjans, l'art i la tecnologia , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Juan Pablo Fernández-Cortés, Òpera i violència virtual en els mons ludoficcionals , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ana Rodriguez Granell, Editorial: L’impacte de la tecnologia sobre algunes qüestions historiogràfiques , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
<< < 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.