Òpera i violència virtual en els mons ludoficcionals

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Juan Pablo Fernández-Cortés
Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat Autònoma de Madrid

Aquest article es planteja investigar les relacions entre el gènere operístic i la violència virtual dins de l’espai videolúdic i el seu paper actiu com a element incorporat a les mecàniques del joc. A través de diversos casos d’estudi de videojocs publicats entre el 1998 i el 2017, en els quals l’òpera té un paper destacat –Parasite Eve (Squaresoft 1998), No one lives forever (Monolith Productions 2000), Assassin’s Creed III (Ubisoft 2012) i NieR: Automata (Platinum Games 2017)–, s’analitzen les tècniques emprades per introduir referències operístiques, com ara l’espectacularització del cos i la veu femenina i la inserció d’escenes del repertori operístic amb una trama de caràcter violent. Així mateix, s’estudia la manera en què aquestes tècniques s’integren en la retòrica procedimental del joc gràcies a la interacció amb les regles que regeixen els mons

Paraules clau
videojocs, òpera, violència, veu, estètica

Article Details

Com citar
Fernández-Cortés, Juan Pablo. “Òpera i violència virtual en els mons ludoficcionals”. Artnodes, no. 31, pp. 1-7, doi:10.7238/artnodes.v0i31.411211.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Juan Pablo Fernández-Cortés, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Juan Pablo Fernández-Cortés, Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat Autònoma de Madrid

Investigador i professor en el Departament de Música de la Universitat Autònoma de Madrid, on imparteix, entre altres, diverses assignatures relacionades amb el patrimoni musical digital i les noves cultures audiovisuals. Doctor en Història i Ciències de la Música (UGR), màster en Mètodes i Tècniques Avançades en Recerca Històrica, Artística i Geogràfica (UNED) i llicenciat en Història de l’Art (UAM). Durant un llarg període va compatibilitzar l’activitat acadèmica i investigadora amb treballs d’assessor i productor musical per a destacades empreses i institucions nacionals i internacionals del sector audiovisual. Va ser president i membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Musicologia. Des del 2013 dedica bona part de les seves recerques al desenvolupament i promoció de la ludomusicologia, una subdisciplina centrada en l’estudi acadèmic de la música dels videojocs. Ha estat investigador postdoctoral i professor a la Universitat Carlos III de Madrid i, entre el 2013 i el 2019, va ser professor de Fonaments de Música i Disseny de So a U-tad: Centre Universitari de Tecnologia i Art Digital (Universitat Camilo José Cela), on va implantar i desenvolupar un programa d’ensenyaments especialitzats per a la música de videojocs i l’animació digital.

Referències

Bareither, Christoph. Playful Virtual Violence: An Ethnography of Emotional Practices in Video Games. Cambridge: Cambridge University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.1017/9781108873079

Beauvoir, Simone. Le Deuxième Sexe. Paris: Gallimard, 1949.

Bogost, Ian. Persuasive Games. The Expressive Power of Videogames. Cambridge: MIT Press, 2007. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/5334.001.0001

Bozal, Valeriano. Imágenes de la violencia en el arte contemporáneo. Boadilla del Monte (Madrid): Antonio Machado Libros, 2005.

Klevjer, Rune. What is the Avatar? Fiction and Embodiment in Avatar-Based Singleplayer Computer Games. Bielefeld: Transcript Verlag, 2022. DOI: https://doi.org/10.1515/9783839445792

Mäyrä, Frans. An Introduction to Game Studies: Games in Culture. Londres: SAGE, 2008. DOI: https://doi.org/10.4135/9781446214572

Planells de la Maza, Antonio J. Videojuegos y mundos de ficción. De Super Mario a Portal. Madrid: Cátedra, 2013.

Sheehan, Paul. Modernism, Narrative and Humanism. Cambridge: Cambridge University Press, 2008.

Shimomura, Yōko. 1998. Parasite Eve Original Soundtrack. Digicube SSCX 10020, 1998, compact disc.

Smart, Mary Ann. «The Silencing of Lucia». Cambridge Opera Journal, vol. 4, no. 2 (1992): 119-141. DOI: https://doi.org/10.1017/S0954586700003694

Summers, Tim. «Opera Scenes in Video Games: Hitmen, Divas and Wagner’s Werewolves». Cambridge Opera Journal, vol. 29, no. 3 (2016): 253-286. DOI: https://doi.org/10.1017/S0954586718000046

Vilar, Gerard. «La estetización violenta de la imagen del arte contemporáneo». En: Ana García Varas (ed.). Filosofía e(n) imágenes Interpretaciones desde el arte y el pensamiento contemporáneo, (2012): 7-22. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.