Topologies de l'art en l'era de la informació

Hi ha moltes maneres de caracteritzar els últims anys de l'art electrònic i dels nous mitjans, discursos basats en el seu esdevenir històric en paral·lel a l'avanç de les tecnologies, amb les quals experimenta i discuteix; o basats en el desenvolupament d'algunes de les seves característiques més específiques com la interactivitat, la comunicació, la sinestèsia o la seva relació amb el món virtual. En aquest assaig es proposa una visió més hibrida en la línia del discurs proposat per Edward Shanken, en què l'art dels nous mitjans i l'art contemporani, especialment el relacionat amb els moviments d'avantguarda com l'art cinètic, l'art conceptual, la performance i el moviment fluxus, el dadaisme i el situacionisme, o el cinema experimental, discorren no tant en continuïtat sinó paral·lelament. Tots dos es desenvolupen a partir d'un pensament posat en moviment, un pensament topològic, expressat en autors com Bergson, Deleuze, Serres, Agamben o Latour en què els objectes i els límits estables han desaparegut en favor d'un món complex en què el que és definitori són les relacions, les intensitats i les connexions i la seva capacitat de generar nous territoris simultanis i mutables. En aquest entorn en què la vida esdevé intercanvi d'informació l'art abandona el lloc estable atorgat per la tradició per a aventurar-se en la creació de nous contextos i formes d'interacció per a la producció d'un sentit emergent. Des dels espais cinètics i immersius de les instal·lacions multimèdia, a l'espai urbà i l'espai ubic i virtual de la xarxa, a la convivència de tots dos en la realitat augmentada, fins a arribar a l'ecologia d'un món tot connectat on s'uneixen tecnologia i vida, cultura i naturalesa, el que es produeix localment i les seves repercussions globals.