Topologies de l'art en l'era de la informació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Hi ha moltes maneres de caracteritzar els últims anys de l'art electrònic i dels nous mitjans, discursos basats en el seu esdevenir històric en paral·lel a l'avanç de les tecnologies, amb les quals experimenta i discuteix; o basats en el desenvolupament d'algunes de les seves característiques més específiques com la interactivitat, la comunicació, la sinestèsia o la seva relació amb el món virtual. En aquest assaig es proposa una visió més hibrida en la línia del discurs proposat per Edward Shanken, en què l'art dels nous mitjans i l'art contemporani, especialment el relacionat amb els moviments d'avantguarda com l'art cinètic, l'art conceptual, la performance i el moviment fluxus, el dadaisme i el situacionisme, o el cinema experimental, discorren no tant en continuïtat sinó paral·lelament. Tots dos es desenvolupen a partir d'un pensament posat en moviment, un pensament topològic, expressat en autors com Bergson, Deleuze, Serres, Agamben o Latour en què els objectes i els límits estables han desaparegut en favor d'un món complex en què el que és definitori són les relacions, les intensitats i les connexions i la seva capacitat de generar nous territoris simultanis i mutables. En aquest entorn en què la vida esdevé intercanvi d'informació l'art abandona el lloc estable atorgat per la tradició per a aventurar-se en la creació de nous contextos i formes d'interacció per a la producció d'un sentit emergent. Des dels espais cinètics i immersius de les instal·lacions multimèdia, a l'espai urbà i l'espai ubic i virtual de la xarxa, a la convivència de tots dos en la realitat augmentada, fins a arribar a l'ecologia d'un món tot connectat on s'uneixen tecnologia i vida, cultura i naturalesa, el que es produeix localment i les seves repercussions globals.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Sandra Alvaro, UAB
Sandra Álvaro és artista dels nous mitjans i investigadora doctoral del Departament de Filosofia de la UABArticles similars
- Wolfgang Ernst, Arqueologia dels mitjans radical (la seva epistemologia, la seva estètica i alguns estudis de casos) , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Daniel López del Rincón, Lourdes Cirlot, Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans) , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Devon Ward, L’art de la identitat ambiental i especulacions sobre l’estat medioambiental , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Vanina Hofman, Pau Alsina, Futurs especulatius de l’art «Què passaria si...?» , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Carolina Fernández-Castrillo, Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Meredith Tromble, No preguntis què pot fer l’IA per l’art, sinó què pot fer l’art per l’IA , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Moisés Mañas Carbonell, María José Martínez de Pisón Ramón, Laboratorio de Luz. Més de 30 anys de recerca en art, ciència i tecnologia en el panorama espanyol , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.